El pitjor tiroteig massiu de la història dels EUA converteix Las Vegas en "zona de guerra"

Els tirotejos massius, un dels més tràgics i definitoris fets diferencials dels Estats Units, han sumat un altre demolidor capítol als seus annals; el més letal, fins ara, en la història del país, amb almenys 58 morts i 515 ferits.

Diumenge, al voltant de les 22.08 hores, a Las Vegas, mentre unes 22.000 persones assistien a un concert de música 'country', un home després identificat com a Stephen Paddock (blanc, de 64 anys i sense antecedents penals significatius) va obrir foc indiscriminadament des d’una habitació a la planta 32 de l’Hotel Mandalay, a uns 400 metres del recinte a l’aire lliure on se celebrava l’últim concert en un festival de música de tres dies. El seu torrent de bales, que es va allargar durant diversos minuts, va provocar el terror i va crear el que el governador de Nevada, Brian Sandoval, va comparar amb «una zona de guerra».

L’atac només va acabar quan Paddock es va llevar la vida. Ho va fer abans que entrés a la seva habitació la policia, que el va localitzar fàcilment entre les més de 3.300 habitacions per l’alarma d’incendis que va fer saltar el desfermat foc de les seves armes. A l’habitació, on Paddock s’allotjava des del dia 28 de setembre, es van trobar almenys 10 rifles.

Malgrat que l’Estat Islàmic va reivindicar ahir la massacre com a obra d’un dels seus «soldats», sense aportar proves de la suposada conversió o adscripció de Paddock, l’FBI descarta per ara vincles de la matança amb grups terroristes. I la tragèdia no ha sigut qualificada com a terrorisme, ni internacional ni nacional.

Espant, oracions i fala de regulació

Ressusciten, una vegada més, les reaccions de «tristesa, por i dolor», les paraules que va utilitzar ahir el president Donald Trump en un missatge a la nació on va descriure el que havia passat com «un acte de pur mal». Ressusciten també els missatges de condol i els que parlen d’oracions. «Resem pel dia en què el mal s’esvaeixi i els innocents estiguin segurs de l’odi i de la por», va dir també Trump, que visitarà Las Vegas demà i va ordenar que les banderes del país onegin a mig pal.

Però mentre les autoritats de Las Vegas demanaven amb urgència donacions de sang per tractar l’allau de ferits, ressorgien les preguntes sense resposta sobre què farà falta perquè els Estats Units emprenguin un esforç contundent per controlar per llei les armes de foc, una cosa que es planteja com a quimera davant l’acèrrima defensa de molts de la segona esmena. I encara que líders com l’expresident Bill Clinton hagin dit que el que ha passat a Las Vegas hauria de ser «inimaginable», no s’ha d’imaginar per recordar matances com les del club Pulse a Orlando, Virginia Tech, l’escola de Sandy Hook o San Bernardino, per citar només alguns dels pitjors tirotejos massius de l’última dècada.

Un desc onegut "absolut" per a les autoritats

Les autoritats són incapaces encara de determinar els motius de Paddock, al qual el xèrif de Las Vegas, Joe Lombardo, va definir com «un psicòpata», i l’alcaldessa de la ciutat, Carolyn Goodman, va pintar com «un llunàtic embogit ple d’odi». Lombardo va dir que era un «absolut desconegut» per a les autoritats i que no n’han trobat rastres ni en bases de dades federals ni de l’estat de Nevada. «No sé com es podia haver previngut (la matança) si no teníem coneixement previ d’aquest individu», va defensar.

Notícies relacionades

Tiroteig a Las Vegas: la massacre més gran en la història dels EUA

Matança a Las Vegas: "Hi havia sang per tot arreu"

Encara que inicialment es va considerar «persona d’interès» la seva companya sentimental, Marilou Daley, ella és fora del país i després de ser interrogada, les autoritats van determinar que Paddock va actuar en solitari.

Els registres públics confirmen que Paddock tenia una llicència de caça emesa a Alaska. I han sigut els seus familiars els que han fet la descripció més detallada del jubilat, que passava gran part del seu temps en companyia de Daley, viatjant amb freqüència a Las Vegas des de casa seva a Mesquite, a la frontera entre Nevada i Arizona, i apostant en casinos. «No té cap sentit, no hi ha raó», va declarar Eric Paddock, el seu germà, que viu a Florida i recentment va rebre del sospitós un missatge de text interessant-se per la seva mare després del pas de l’huracà Irma. «Jugava a videopòquer, se n’anava de creuers i menjava burritos a Taco Bell. No tenia afiliació política o religiosa».