Iassín al Haj Saleh: "A Síria hi ha un genocidi amb patrocini internacional"

L’escriptor sirià Iassín al-Haj Saleh és un històric opositor al règim d’Assad, amb un historial de dissidència molt anterior a l’esclat de la revolta del 2011. Va passar 16 anys a la presó, entre 1980 i 1996. Ara la seva dona i un germà estan desapareguts. La setmana passada Saleh va estar a Barcelona per participar en unes jornades sobre Síria organitzades pel CIDOB (Barcelona Centre d’Afers Internacionals) i l’ajuntament de la capital catalana. Viu a Turquia.

–¿Com va anar a parar a la presó? 

–Tenia gairebé 20 anys i era estudiant de medicina. Pertanyia a un partit comunista oposat al règim. Ens van detenir a mi i un company el 1980, però no ens van portar a judici fins a l’abril de 1992 i vaig estar a la presó fins a 1996. L’últim any, a la presó de Palmira (coneguda com a Tadmor), una de les més sinistres del món. La tortura era gairebé diària, el menjar, molt escàs, no podíem rebre visites, no sabíem res de les nostres famílies. Només vaig estar-hi un any, però va ser el pitjor.

–Després de la revolta del 2011 les coses no han anat millor per a vostè. Té dos familiars desapareguts.

–El meu germà petit, Firas, va ser segrestat per l’Estat Islàmic el juliol del 2013 i seguim sense saber-ne res. La meva dona, Samira Khalil, també va ser presa política entre 1987 i 1991. El desembre del 2013 va ser segrestada per un grup salafista juntament amb Razan Zaituna (advocada i destacada activista de drets humans) i altres persones. Han passat gairebé quatre anys. ¿Com creu que em sento? 

–Quan va començar la revolta el 2011, ¿li va passar pel cap que les coses podien arribar a aquest punt?

–Per descomptat que no. Sabíem que el règim faria el que fos per mantenir-se en el poder, però mai vam esperar una cosa tan horrible. Hi ha mig milió de morts i més de la meitat de la població desplaçada. I la comunitat internacional intenta imposar-nos una solució que significa rehabilitar Assad. O sigui, que el criminal es mantingui en el poder. 

–Hi ha hagut incomptables negociacions a Ginebra, però sembla que sempre s’està en el mateix lloc.

–Pitjor, perquè el règim està en una posició molt més forta des que Rússia va començar a intervenir fa dos anys. El conflicte sirià ara està molt més internacionalitzat. Hi ha quatre dels membres del Consell de Seguretat de l’ONU (EUA, Rússia, França i Gran Bretanya), hi ha l’Iran, hi ha l’Iraq, hi ha el Líban a través de Hezbol·là, hi ha Turquia i els països del Golf. Hi ha multitud de guerres a Síria, però s’ha sacrificat l’objectiu de la revolució, que pretenia canviar el sistema polític a Síria. Tots aquests actors implicats ignoren el que va ser l’arrel del problema i han sacrificat la causa siriana. Ara es tracta dels islamistes o el règim. Als que lluitem per la democràcia i la llibertat se’ns ignora. Ja ni tan sols es parla de democràcia, només de seguretat i de la guerra contra el terror.

–¿Quina és la sortida al conflicte?

–No hi ha sortida. Els que volen una solució justa són febles i els poderosos no volen una solució justa. Els sirians que van lluitar pel canvi, la justícia, la llibertat, estan febles i marginats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

–¿Hi ha un risc de desintegració de Síria?

–Potser no hi haurà una desintegració formal, però ara ja hi ha àrees d’influència dels EUA, Rússia i Turquia. Cadascú fa la seva guerra segons els seus interessos. Fa 40 anys que em dedico a la política i ara se’m fa molt difícil analitzar i entendre què passa al món. Estem assistint a un genocidi amb patrocini internacional.