El duel Trump-Tillerson, una bomba de rellotgeria

L’últim enfrontament entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu secretari d’Estat, Rex Tillerson, és un altre capítol més digne d’un 'reality show' que de la política de l’Executiu de la primera potència del món. Un cap de la diplomàcia que diu al seu cap «imbècil» o potser fins i tot «puto imbècil», encara que després s’hagi intentat desmentir que pronunciés aquestes paraules. Un mandatari que reacciona proposant un duel de proves sobre el quocient intel·lectual, encara que després la secretària de premsa de la Casa Blanca matisés que el president parlava «de broma».

Darrere el lamentable espectacle –i tot i les reafirmacions de les dues parts que la relació política funciona i que el president manté la seva absoluta confiança en Tillerson– hi batega, no obstant, una greu situació a l’Administració nord-americana. Hi ha serioses divergències polítiques i estratègiques (per no parlar de formals) entre el president i l’home a qui ha posat al capdavant de la seva política exterior. La comunitat internacional, els interlocutors i els aliats dels EUA contenen la respiració davant les explosions d’impredictibles conseqüències del volàtil Trump, però també es mostren descol·locats pel minvant pes d’un Departament d’Estat perjudicat des que va arribar Tillerson.

Una gestió qüestionada

Part d’aquest minvant pes té a veure amb la gestió de Tillerson, conseller delegat de la petrolera Exxon Mobil fins que va decidir acceptar un càrrec que ha reconegut que no volia a l’Administració («La meva dona em va dir que ho havia de fer», va dir en una ocasió). Va arribar a Foggy Bottom amb una proposta per retallar gairebé un terç del pressupost, eliminar prop de 2.000 càrrecs diplomàtics i retallar més de 6.000 milions de dòlars d’ajuda internacional humanitària i per al desenvolupament. La tisorada és tan profunda que no només ha desmoralitzat un departament perjudicat per vacants i fugues, sinó que fins i tot ha fet saltar les alarmes entre els republicans que controlen el Congrés.

Però Tillerson s’enfronta a alguna cosa més que als seus propis problemes. Donald Trump torpedina constantment el seu treball. Fa poc, quan el secretari d’Estat va tornar d’un viatge a la Xina i va reconèixer que Washington manté vies de comunicació directa amb Corea del Nord per intentar relaxar les creixents tensions nuclears, Trump es va riure públicament d’ell i el va instar a abandonar els seus esforços diplomàtics.

Trump ha assignat també importants temes de política internacional al seu gendre i assessor, Jared Kushner, i sota el seu mandat ha sigut Nikki Haley, l’ambaixadora davant l’ONU, qui ha portat la batuta en assumptes que hauria d’haver dirigit Tillerson, incloent-hi negociacions amb Pequín per pressionar Pyongyang.

El president, a més, ha deixat clara la seva aposta per la via militar i el llenguatge bel·licista. Una mostra és la seva proposta d’incrementar en 50.000 milions de dòlars les ja àmpliament nodrides arques del Pentàgon, una quantitat gairebé equivalent a tot el pressupost del Departament d’Estat, dels 55.000 milions de dotació del qual es planteja eliminar-ne un 30%.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’únic que manté una certa sensació de calma a Washington és la bona relació que hi ha entre Tillerson, un antic 'eagle' dels Boy Scouts, amb els militars amb pes a l’Administració, com el secretari de Defensa, James Mattis, i el cap de Gabinet de Trump, John Kelly. Aquest trio, al qual s’hauria de sumar l’assessor de seguretat nacional H. R. McMaster, representa «els que separen el país del caos», segons el senador republicà Bob Corker, que presideix el comitè de Relacions Exteriors i ha sigut una de les últimes víctimes dels insults de Trump.

Davant d’aquests assalts, Corker no ha callat. Ha definit la Casa Blanca de Trump com «una guarderia per a adults», gairebé ha dit mentider al president i l’ha acusat d’estar-se acostant a «la tercera guerra mundial». Tillerson, en canvi, malgrat els menyspreus de Trump, manté les formes (la seva suposada descripció de Trump de «puto imbècil», que s’hauria produït al juliol, s’ha conegut per una filtració a la premsa). A Washington, no obstant, pocs creuen que duri gaire en aquest càrrec.