El Pentàgon investiga l'emboscada en què van morir quatre soldats dels EUA al Níger

El dia 16, 12 després de les primeres informacions sobre la mort de quatre soldats dels EUA al Níger, un reporter a la Casa Blanca va preguntar a Donald Trump: «¿Per què no hem sentit res de vostè sobre els soldats assassinats al Níger? El periodista ficava el dit a la llaga d’un silenci inusual en el verborreic president. Quan Trump va contestar va empitjorar les coses, i va provocar una tempesta política que l’ha portat a enfrontar-se amb una de les viudes. Però encara que la història hagi acaparat l’atenció mediàtica, no ha resolt els dubtes sobre el que va passar, fet que ha desencadenat una investigació de l’FBI i el Pentàgon i ha tornat a posar els focus del Congrés, els mitjans i els ciutadans en opaques operacions militars dels EUA, en aquest cas a l’Àfrica.

El general Joseph Dunford va oferir dilluns una roda de premsa de gairebé una hora. Segons el seu relat, una patrulla militar de 12 membres va sortir el 3 d’octubre de la capital del Níger, Niamey, en una «simple missió de reconeixement». Acompanyava 30 soldats nigerians i el seu destí era Tongo Tongo, un poble a prop de la frontera amb Mali.

Dunford no va aclarir quina era la missió i hi ha versions que apunten que el comboi va seguir un grup d’islamistes. El que el general sí que va dir és que els militars van fer nit al poble i l’endemà al matí, quan emprenien el retorn, van ser atacats per prop de 50 militants que van arribar en vehicles i van disparar amb metralletes i fins i tot llançagranades. Se’ls identifica com a integrants de l’Estat Islàmic del Gran Sàhara, però el grup no ha reivindicat l’acció i a la zona hi ha forta presència també d’altres grups vinculats a Al-Qaida.

Sergent desaparegut

Dunford va explicar que els militars van trigar una hora a demanar ajuda, un retard que de moment no es pot explicar. També va informar que un dron nord-americà va arribar «en minuts». No se sap si era només de reconeixement o si estava armat, però el que és segur és que no va disparar però sí que va registrar imatges.

Els avions de la força militar de França (que té desplegats prop de 4.000 soldats, davant els 800 dels EUA) van trigar mitja hora des d’a-quella crida a enlairar-se. Segons Dunford, tampoc van disparar. La batalla va continuar fins a la nit. Els francesos van evacuar dos ferits nord-americans (hi va haver també cinc soldats locals morts i sis de ferits). Una altra companyia subcontractada pel Pentàgon va evacuar els cadàvers de tres soldats nord-americans.

Va ser llavors quan el Pentàgon va comprovar que faltava el sergent La David Johnson (amb la viuda del qual s’ha enfrontat Trump). Dunford va avisar la Casa Blanca i es va aprovar desplegar «actius nacionals».Van ser, no obstant, militars del Níger els que van trobar el cadàver de Johnson dos dies després. No se sap com Johnson es va separar del grup, fet que la versió oficial diu que va passar. La seva viuda assegura que no li han deixat veure el cadàver, a la qual cosa Dunford va admetre que té dret.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Hi ha tants interrogants que el secretari de Defensa, James Mattis, va anar la setmana passada al Congrés per oferir un brífing al senador republicà John McCain, que havia amenaçat amb usar poders judicials per aclarir el que va passar, i Lindsay Graham. I demà els comandaments militars tornaran a Capitol Hill per procurar «més transparència».

Se’ls exigirà explicacions sobre alguna cosa més que l’operació més letal per als EUA en els nou mesos d’Administració Trump, que va tenir lloc a més en un país on les forces nord-americanes «no tenen missió de combat directe» aprovada. Sota la lupa s’ha posat tota l’estratègia de la Casa Blanca a l’Àfrica.