Trump rescata la seva guerra a la immigració després de l'atemptat de Nova York

"Aquesta és una tragèdia atroç. Avui és un dia de consolar els supervivents i de dol per  als que hem perdut. (...) Hi ha un temps i un lloc per al debat polític, però ara és moment d'unir-se com a país". La frase de Sarah Huckabee Sanders, la portaveu de la Casa Blanca de Donald Trump, no és d'aquest 1 de novembre, l'endemà que el terrorisme inspirat per l'extremisme islamista tornés a Nova York en forma d'un atropellament massiu, amb vuit morts i 12 ferits a només unes illes del World Trade Center. És del 2 d'octubre, hores després que, la vigília, un tiroteig en un concert a l'aire lliure a Las Vegas deixés 58 morts i 546 ferits.

Tota la distància política que Trump i el seu equip van usar per no entrar fa un mes en el sempitern debat sobre el control d'armes de foc encara que acabés de tenir lloc la pitjor massacre moderna vinculada a aquest fàcil accés a les armes als Estats Units s'ha esvaït al respondre a l'atemptat de Nova York, el primer al país amb víctimes mortals vinculat al radicalisme islàmic del seu mandat. I el president ha usat les accions a Nova York que s'atribueixen a Saytullo Saipov, un uzbek de 29 anys que va arribar legalment als EUA el 2010, per intensificar la guerra contra la immigració que va ser un dels eixos de la seva campanya i ha sigut recurrent en els seus nou primers mesos de mandat, quan ha intentat en tres ocasions imposar el veto a l'entrada de refugiats i immigrants, majoritàriament de països de majories musulmanes (encara que no d'Uzbekistan).

Mesures immediates

El mateix dimarts a la nit, Trump va anunciar a Twitter que acabava d'ordenar al Departament de Seguretat Nacional que intensifiqués el "ja extrem programa d'escrutini" de tots els sol·licitants de papers. I aquest dimecres, a més de suggerir que està "disposat a considerar enviar Saipov a Guantánamo", ha anunciat que inicia "immediatament" el procés per intentar que el Congrés cancel·li el programa de loteria de permisos de residència permanent amb què va obtenir els seus papers Saipov, defensant la seva proposta d'un sistema migratori "basat en mèrits".

Aquesta loteria reparteix anualment 50.000 ‘green cards’ (els que la guanyen són sotmesos al mateix rigorós procés d'escrutini que altres sol·licitants de papers). Va ser aprovada el 1995 pel president republicà George Bush després que el Congrés la tirés endavant amb suport bipartidista. I fa anys que està a la diana de les veus antiimmigració més extremes, encara que van ser precisament els republicans els que el 2013 van tombar al Congrés una proposta de reforma migratòria que hauria acabat amb la loteria.

Tragèdia polititzada

Trump ha intensificat la seva croada, prometent també "acabar amb la immigració en cadena", subratllant que 23 immigrants més van usar Saipov com "el seu punt de contacte" per entrar al país i assenyalant-los, sense cap prova, com a potencials persones perilloses. I a més ha polititzat l'atemptat, assenyalant directament el senador demòcrata Chuck Schumer de responsable del programa de loteria.

Trump feia així el sord al clam d'evitar aquesta politització que han realitzat els dos principals líders polítics novaiorquesos, l'alcalde demòcrata, Bill de Blasio, i el governador de l'estat, Andrew Cuomo, tots dos demòcrates. El batlle ha mostrat el seu suport a l'"exhaustiu escrutini" d'immigrants, però "no de grups de persones només perquè pertanyen a un grup, per la seva religió o pel seu país d'origen". I el governador, a més de denunciar els missatges del president, ha criticat els seus tuits. "No ajuden. Juguen a favor dels terroristes perquè divideixen i espanten la gent. El to hauria de ser exactament l'oposat".

De Blasio i Cuomo han comparegut  aquest dimecres davant la premsa amb líders policials i de l'FBI per donar els últims detalls de la investigació. I en aquests detalls hi ha informació rellevant que apunta, a més, que les mesures proposades per Trump no necessàriament haurien evitat l'atemptat. Saipov, segons les autoritats, va planejar el seu atemptat "durant setmanes" i es "va inspirar" en l'Estat Islàmic, seguint "gairebé al peu de la lletra" les instruccions per a atacs que l'EI distribueix a les xarxes socials.

Notícies relacionades

El terror torna a Manhattan

Nova York disfressa el seu trauma

El terrorista va actuar com "un llop solitari" i "mai va ser directament investigat per l'FBI, encara que tenia alguna connexió amb altres individus" que sí que ho van ser. I, el més important: la seva radicalització s'hauria produït quan ja era als Estats Units.

El problema de radicalització interna l'admet el Departament de Seguretat Nacional segons un document que la premsa va filtrar al març. En aquella anàlisi es llegia: "Creiem que la majoria d'extremistes violents amb base als EUA probablement es van radicalitzar uns quants anys després d'entrar al país, i això limita la capacitat dels encarregats d'escrutini i monitorització d'evitar la seva entrada per preocupacions de seguretat nacional".