¿Què són els 'Papers del paradís'? 5 claus

1. ¿Què són els 'Papers del Paradís'?

Els 'Papers del Paradís' (o 'paradise papers') és el nom que rep una filtració massiva de documents que revela com multimilionaris i multinacionals de tot del món han utilitzat complexes estructures financeres per ocultar patrimoni i moure grans quantitats de diners lluny de les autoritats fiscals dels països on resideixen o exerceixen la seva activitat. 

La documentació va ser obtinguda pel diari alemany 'Süddeutscher Zeitung' i compartida amb el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (CIJ). En total, gairebé 400 periodistes de 67 països han investigat durant un any els 1,4 terabytes d'informació rebuda. A Espanya hi han participat periodistes d''El confidencial' i La Sexta.

El nom de 'Papers del paradís' va ser escollit pels llocs idíl·lics on estan radicades les societats opaques utilitzades: Bermudes, Barbados, Bahames, illes Caiman....

2. ¿Qui té relació amb els 'Papers del paradís'? 

Els noms de milers de polítics, famosos i multinacionals de tot el món surten en els 'Papers del paradís'. Entre els noms més il·lustres hi ha la reina Isabel II, figures de l'entorn del president nord-americà Donald Trump i del primer ministre canadenc, Justin Trudeau, a més de famosos com els cantants Bono o Madonna.

A Espanya, de moment han sortit a la llum els noms de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, o el cantant José María Cano. El nom d'algunes multinacionals també ocupen un lloc destacat en els papers. Entre elles Nike o Apple.

3. ¿D'on procedeixen els 'Papers del paradís'?

Són més d'1,4 terabytes d'informació, uns 13,4 milions de documents. D'aquests, 6,8 milions de documents procedeixen del bufet d'advocats Appleby, que amb seu a les Bermudes i oficines repartides per tot el món, ofereix serveis 'offs shore' als seus clients, normalment fortunes a partir dels 30 milions de dòlars. Una altra part de documents, mig milió, procedeixen d'Asiaciti Trust, un altre despatx d'advocats amb seu a Singapur d'activitat similar a Appleby però més petit. I una altra part procedeix dels registres mercantils de 19 jurisdiccions opaques.

Els serveis 'off shore' que ofereixen aquests bufets consisteixen a crear complexes i opaques estructures societàries per ocultar el verdader beneficiari d'uns béns, rebaixar o fins i tot evadir completament el pagament d'impostos. Una societat 'off shore' es crea en un paradís fiscal, no porta a terme cap activitat comercial però s'aprofita dels avantatges tributaris i el secretisme del país. 

Un 'trust' o fideïcomís és una figura jurídica del dret anglosaxó que permet administrar béns i actius transferits per un o diversos constituents. Es tracta d'una cessió de béns o capital procedents de persones físiques o jurídiques, però executat en una juridicció 'off shore' per beneficiar-se dels privilegis dels paradisos fiscals.

L'ús de societats 'off shore' i 'trusts' són legals sempre que es declarin a les autoritats fiscals del país de residència.

4. ¿Quina és la diferència d'aquesta investigació amb els 'Papers de Panamà'?

Tant el 'bufet' de Mossack Fonseca, protagonista dels 'Papers de Panamà', com Appleby, proporcionen serveis 'off shore' als seus clients, però a diferent nivells. Mentre que Mossack Fonseca es dedica en exclusiva a la constitució de societats, Appleby n'incorpora altres a planificació fiscal en el seu catàleg de serveis i la seva operativa és molt més intricada.

Notícies relacionades

Trias va participar en un 'trust off shore' d'un banc suís

Hisenda investigarà d'ofici els que apareguin en els 'Papers del paradís'

Els 'Papers de Panamá' van permetre conèixer el funcionament bàsic de les societats 'off shore'. L'actual investigació revela un sistema molt complex per reduir o eludir les obligacions fiscals per part de les grans fortunes i multinacionals. Els papers cobreixen, a més, activitats durant set dècades: entre el 1950 i el 2016.

5. ¿Qui és l'origen de la filtració dels 'Papers del paradís'?

Com en el cas dels 'papers de Panamà', filtrats l'any passat, el material ha sigut obtingut pel diari alemany 'Süddeutsche Zeitung', que manté en secret la seva font. En el cas dels 'papers de Panamà', el filtrador dels documents, conegut només amb el nom de John Doe, va publicar un manifest, al cap d'un mes de la publicació de les primeres informacions.