El retorn de Berlusconi

«Berlusconi és immortal». Així comentava aquesta setmana Roberto Maroni, governador de la Llombardia i antic ministre del mandatari i magnat, l’última resurrecció de l’au fènix de la política italiana. En el panorama polític del país, «malgrat tenir 81 anys, Silvio Berlusconi és novament competitiu», s’han afanyat a dir experts com Giovanni Orsina, autor d’un llibre sobre el polític. 

En veritat, només s’han de mirar els programes de qualsevol canal de televisió italià, llegir els diaris o sentir la ràdio (o les xerrades als transports públics) per comprovar que l’octogenari líder conservador, tres vegades president del Govern, ha tornat. A gairebé ningú ja li sembla una quimera el retorn a la vida política activa de l’«immortal», com, abans que Maroni, tants altres l’han anomenat.

Sicília, on el cap de setmana passat el centredreta va guanyar les eleccions autonòmiques, ha sigut la prova de foc. Berlusconi la va superar. Amb una estratègia estudiada i planificada, que ha anat aplicant els últims mesos. Sis anys després de la seva destitució com a primer ministre en la cúspide de la crisi econòmica italiana, que el va deixar des d’aleshores en la marginalitat política, Berlusconi va enviar primer el missatge als seus.

 Es va presentar –era setembre– en un acte a Fiuggi, una localitat termal del centre d’Itàlia. I a l’arribar, l’esperaven una multitud de fans i el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que també es va desfer en afalacs. «Els prometo que participaré en la pròxima campanya electoral», els va dir Berlusconi. El van aplaudir. 

Després, per a la campanya de les eleccions sicilianes, va optar per unificar el centredreta. Va segellar una aliança entre el seu Força Itàlia –el partit amb el qual es va estrenar als anys 90 i que va refundar el 2013–, la xenòfoba Lliga Nord i el dretà Germans d’Itàlia. El resultat electoral va ratificar el seu èxit. Sicília, tradicionalment considerada un laboratori anticipador del que després passa en les eleccions generals, va acabar sent seva.

EVASIÓ D’IMPOSTOS

I això que tanta renovada energia també va venir acompanyada amb els vells mals costums. Dimecres, tres dies després del vot, la policia va arrestar per evasió d’impostos Cateno De Luca, diputat democristià elegit recentment a les files del centredreta al Parlament sicilià. «No és l’únic impresentable», han comentat els seus rivals, en referència als polítics investigats i condemnats que recolzen el centredreta.

Comentaristes, analistes polítics, sociòlegs, amics i enemics ja veuen de nou Berlusconi amb un rol en el futur polític italià, sí. Però la gran majoria dubten que torni a ser el candidat a primer ministre del centredreta. I no només per l’operació a cor obert de l’any passat. O perquè fa dues dècades –des de 1994– que està en la política i s’ha vist implicat en una infinitat d’escàndols i d’ensopegades amb altres líders europeus. Sinó perquè sobre ell pesa una condemna per frau fiscal emesa el 2012 (i ratificada pel Tribunal de Cassació el 2013), per la qual el Parlament el va inhabilitar per exercir càrrecs públics fins al 2019. 

VEREDICTE DEFINITIU

Berlusconi ha apel·lat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg –la pròxima audiència és el dia 22–, però, diuen els analistes, és improbable que el veredicte definitiu arribi abans de les eleccions, previstes per al març o el maig de l’any que ve. «Em sorprendria que el Tribunal arribés a una decisió abans dels comicis», ha comentat en aquest sentit Roberto D’Alimonte, politòleg de la universitat Luiss de Roma.

 No obstant, ni al centreesquerra de Matteo Renzi semblaria disgustarli l’eventualitat. «Esperem que (Berlusconi) hi continuï estant; jo hi tinc tot l’interès, encara que ho decidiran els jutges i ho respectarem», va afirmar aquesta setmana Renzi, el líder del Partit Democràtic (PD). Després de les eleccions, «l’única aliança possible és la de Berlusconi i el PD»,  ha escrit Il Foglio, diari històricament vinculat a Força Itàlia. 

Notícies relacionades

Sicília gira cap a la dreta en les eleccions autonòmiques

Renzi lluita per la supervivència

Més incerta és, en canvi, la relació amb el Moviment Cinc Estrelles (M5S). L’últim a arribar com a actor polític nacional i que es manté en els sondejos com el primer partit d’Itàlia, defuig les aliances, cosa que penalitza les seves possibilitats de governar. «El verdader desafiament és contra l’M5S, com a Sicília», ha tuitejat Berlusconi. «Com a tot Europa, l’esquerra ja no té respostes per als dramàtics problemes de les societats», ha afegit. 

La vera sfida è fra noi e i Cinque Stelle, come in Sicilia.
Vinceremo ancora noi, vinceranno l’esperienza,
la concretezza, la positività.

— Silvio Berlusconi (@berlusconi) 8 de noviembre de 2017

Come in tutt’Europa, anche in Italia la sinistra non ha più risposte da offrire ai drammatici problemi della società. Il Partito democratico in questi anni ha rappresentato il potere, sempre più lontano e distaccato dagli italiani.

— Silvio Berlusconi (@berlusconi) 8 de noviembre de 2017

“Els nostres adversaris d'ara endavant són Berlusconi i el centredreta”, ja li ha respost Luigi Di Maio, el futur candidat de l'M5S.