Mor als 83 anys l'assassí Charles Manson

La llegenda d’un assassí no havia sigut mai tan allargada. Després d’instigar diversos dels crims més salvatges de finals dels 60, com un epíleg sagnant a la dècada de rebel·lió juvenil, amor lliure, pacifisme i experimentació psicòtropa, la figura de Charles Manson va ser elevada als altars de la cultura popular, tot un símptoma d’una societat que tendeix a oblidar les víctimes i glossar els seus assassins. Dotzenes de llibres, cançons, pel·lícules i obres de teatre, per no parlar de la seva legió de malaltissos seguidors, han mantingut viva l’aura psicopàtica de Manson fins a la fi dels seus dies. Per això es podria dir que Hollywood acaba de perdre una de les seves mines d’or, tot i que ningú dubta que el seu mite el sobreviurà.

Manson va morir diumenge als 83 anys en un hospital de Califòrnia, a on va arribar des de la presó estatal de Corcoran, on complia cadena perpètua per instigar els assassinats de set persones i matar-ne personalment dues. Havia passat 50 dels seus 83 anys entre reixes, un càstig molt més efectiu que la pena de mort a què va ser condemnat inicialment. «A vegades tinc por de viure», va dir en una entrevista el 1981. «Morir és fàcil. Llevar-me cada matí i reviure això un cop i un altre és dur». No va aconseguir mai que li concedissin la condicional i tampoc es va penedir dels seus crims. A la presó va arribar a prometre’s amb una admiradora i va veure com sortien al mercat diversos àlbums amb la seva música. Bandes com Guns & Roses, Lemonheads i Davendra Banhart van fer versions de les seves cançons. 

Des del seu arrest el 1969, la seva història va fascinar el públic, perplex per la figura d’una mena de Rasputin espellifat amb aspiracions musicals que se les va enginyar amb el seu carisma per enredar un grup de seguidors (sobretot dones) que el convertirien en el seu guru i complirien fil per randa els seus plans homicides. Es feien dir la Família Manson, descrita per Time com «una secta hippy pseudoreligiosa, drogata i assassina». Amb una filosofia que combinava la religió amb l’ocultisme, l’esperit hippy i els escrits d’Adolf Hitler, creia en l’esclat d’una guerra racial imminent de la qual la seva Família sortiria victoriosa. Un cop a la presó es va tatuar una esvàstica al front, que va reemplaçar la X amb què va voler protestar durant el judici en què va ser condemnat a mort.

A aquella guerra racial li va posar un nom, Helter Skelter, tret d’una cançó dels Beatles. I ell mateix es va proposar encendre la metxa. L’agost de 1969 va enviar quatre acòlits a la mansió de Terry Melcher a Hollywood, el que havia sigut productor musical dels Byrds i els Beach Boys, i a qui aparentment Manson se la tenia jurada després que s’hagués negat a gravar les seves cançons. Melcher no hi era, però els mercenaris de Manson es van dedicar a assassinar salvatgement la model Sharon Tate (dona de Roman Polanski) i quatre dels seus acompanyants. A les parets van escriure Mort als porcs, esperant que el crim s’atribuís a militants negres.

Barri adinerat

L’orgia es va repetir a la vivenda de Leno LaBianca, escollida a l’atzar en un barri adinerat de Los Angeles. A l’empresari i la seva dona els van apunyalar. Els crims van quedar envoltats de misteri fins que una integrant de la Família Manson, arrestada per un altre delicte, es va dedicar a fanfarronejar dels assassinats a la cel·la. Aquella va ser la pista que va conduir a l’arrest de Manson i la seva secta criminal.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

La seva detenció va ser el punt a part d’una vida tràgica que havia començat a Cincinnati en plena Gran Depressió. La seva mare el va tenir als 16 anys i no va conèixer mai el seu pare biològic. Ella era alcohòlica i va tenir problemes amb la llei similars als que marcarien l’existència de Manson. Entre els 12 i els 19 anys va estar gairebé constantment confinat en reformatoris. Robava, traficava i prostituïa dones. Es va casar breument dos cops i va tenir dos fills, a qui va abandonar. Així fins al març del 67, quan va tornar a sortir amb la condicional a temps per mudar-se a San Francisco en ple Estiu de l’Amor, on va reclutar la seva Família mentre somiava amb ser músic. De Height Ashbury van posar rumb a Los Angeles, on van viure una temporada a casa del bateria dels Beach Boys, i d’allà se’n van anar a un ranxo a la vall de la Mort.

En les entrevistes, Manson sempre va negar la responsabilitat dels assassinats, que donés ordres als seus acòlits o que volgués posar en marxa una guerra racial. En tot cas, no va acabar tenint una gran opinió de si mateix. «La mala herba no mor mai», va dir a Vanity Fair. «Soc mesquí, brut, un delinqüent».