L'Armada argentina reconeix que no té rastres del submarí

"De moment, no tenim cap rastre del submarí". Les breus paraules del portaveu de l'Armada argentina, el capità Enrique Balbi, van tenir un efecte lúgubre. Una setmana després que l'ARA San Juan perdés contacte amb la seva base de Mar del PlataARA San Juan, a uns 400 quilòmetres al sud de la ciutat de Buenos Aires, les expectatives d'un retorn a terra ferma dels 44 tripulants s'enfosqueixen cada vegada més.

"Cada minut, s'esvaeix una part d'aire", va reconèixer el portaveu al diari La Nación en referència a l'oxigen que els pogués quedar a l'interior de la nau. Les tasques internacionals de rescat posades en marxa amb equips altament sofisticats encara no ofereixen els resultats que tots esperen.

Balbi va dir que els "indicis" que s'havien plantejat en les últimes hores no van portar enlloc. Dimarts a la nit es van detectar al cel tres bengales d'emergència, una de color taronja i dues de blanques. Els mecanismes per trobar la zona des d'on haurien sortit els senyals lumínics van fallar. "No sabem d'on van venir les bengales. Van ser vistes a l'est de la península Valdés, a la qual el vaixell s'hauria d'haver dirigit per traslladar-se a Mar del Plata. A les 200 milles hi ha el calador més important de l'Atlàntic Sud i és una zona que està plena de pesquers”, va assenyalar Balbi.

El portaveu va demanar als familiars, cada vegada més molestos amb el Govern i els militars, que no perdin les esperances. "L'Armada està fent tot el que és humanament possible en una operació d'extrema magnitud en què generosament col·laboren altres països. No deixarem de processar cap dels indicis que apareixen i us mantindrem informats de totes les novetats: les bones i les no tan bones", va dir.

Ajuda de Putin

Una altra vegada, en aquestes hores de dramatisme, es va fer constant als mitjans la història del Kursk, el submarí rus que es va enfonsar l'agost del 2000 amb 118 tripulants al mar de Barentsz. Les connexions entre aquell episodi i el que té en suspens l'Argentina ja han sigut fetes per Vladímir Putin i Mauricio Macri. Segons el diari Clarín, Rússia es vol sumar a la força internacional de 12 països que busquen l'ARA San Juan. Aquesta col·laboració es materialitzarà després que conversin els dos mandataris.

La por dels especialistes

El submarí va ser adquirit a Alemanya el 1985 i es va reparar completament el 2014. Segons el diari La Nación, la comunitat submarinista prefereix evitar dir "en veu alta, gairebé com si fos un exorcisme" que espera el pitjor. Els veterans posen l'accent en el fet que hi ha un protocol d'acció davant emergències que no es va activar en aquest cas: "Qualsevol submarinista sap que si va vèncer el termini de comunicació i no va poder avisar, o no va sentir la resposta, ha de sortir a la superfície sí o sí. En el cas de l'Ara San Juan són massa les coses que no van passar per suposar que la situació està controlada".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Si, com es va reconèixer, hi va haver un primer incident al provocar-se un curtcircuit a les bateries, com a conseqüència de l'entrada d'aigua al vaixell, i després el capità de l'ARA San Juan va posar proa cap a la seva base, a Mar del Plata, ¿per què va deixar de reportar amb la periodicitat preestablerta? Això, assenyalen els especialistes, vol dir "submarí amb problemes" i, immediatament, s'ha de buscar una solució. "S'intueix que només un incident molt greu pot haver impedit iniciar els procediments d'emergència. El més evident de tots és garantir la flotabilitat del vaixell i activar les radiobalises d'emergència".

Els experts citats per La Nación argumenten que hauria sigut suïcida que el submarí se submergís. Si no és possible controlar-lo per falta total d'energia o altres factors i mantenir-lo flotant, s'han d'activar els plans d'evacuació. L'ARA San Juan compta amb dos bots que fins i tot poden ser llançats des d'una profunditat de 60 metres. "El que ningú pot estimar és, en cas que no hagi passat res fatalment irreversible, quant oxigen hi ha o si l'aire, per la raó que fos, es va tornar irrespirable", va afegir.