Ratko Mladic, el 'carnisser de Srebrenica'

Ratko Mladic es va imaginar com un heroi del poble serbi, però el seu nom quedarà associat per sempre als crims de la guerra de Bòsnia, el setge de Sarajevo i la massacre de Srebrenica. Detingut el 2011 després de 16 anys fugint de la justícia, el general petri i arrogant que havia sigut s'ha convertit en un home vell i malalt. Però el seu judici no ha eliminat la convicció que va expressar en la seva primera aparició davant el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) a la Haia: "Soc el general Mladic. He defensat el meu país i el meu poble".

Home colèric i brutal o jovial i truculent segons qui se li acostava, també va dir un dia que "les fronteres sempre han sigut traçades amb sang, i els estats, delimitats per les tombes". Fins i tot a pesar seu, està considerat com el tercer arquitecte de la neteja ètnica contra croats i musulmans durant un conflicte interètnic que entre el 1992 i el 1995 va provocar més de 100.000 morts i 2,2 milions de desplaçats.

Des de Belgrad, el president serbi Slobodan Milosevic, mort als 64 anys sota custòdia el 2006, incendiava els Balcans amb la seva retòrica sobre la Gran Sèrbia mentre lidiava amb la comunitat internacional; a la seva capital de Pale, el psiquiatre Radovan Karadzic, de 72 anys, ideòleg dels serbis de Bòsnia, condemnat el 2016 a 40 anys de presó, escampava la seva propaganda fanàtica. I Mladic, de 74 anys, era el braç armat de tots dos, l'únic del trio nascut a Bòsnia, a Bozanovici, un poble de pagesos pobres del sud del país.

Orfe de ben petit

Orfe de ben petit d'un partisà assassinat pels ustaixes croats pronazis, Mladic es va integrar a l'Exèrcit iugoslau. Quan la guerra va esclatar, després d'haver combatut contra els croats, es va traslladar ràpidament a Sarajevo, sotmès a un setge interminable de més de quatre anys. Més de 10.000 habitants, entre ells 1.500 nens, van morir pels trets dels franctiradors o els projectils que plovien sobre la capital bosniana des de les muntanyes ocupades per les tropes de Mladic.

No obstant, les samarretes estampades amb la seva cara encara es venen a Belgrad, com ha testificat l'agència AFP, i els seus partidaris segueixen transmetent la imatge d'un soldat rural enamorat de la seva terra, respectuós amb els codis d'honor de la guerra, sense cap altre objectiu que una Iugoslàvia unida per a la protecció del "seu" poble contra aquells que anomenava "turcs", els bosnianomusulmans.

Una descripció rebutjada a la Haia pel fiscal Alain Tieger, que va reclamar per a ell la cadena perpètua: "La seva preocupació no era que els musulmans poguessin crear un Estat, la seva preocupació era fer-los desaparèixer completament", va afirmar Tieger.

"La seva guerra va ser una guerra covarda", va escriure el periodista britànic Tim Judah, al seu llibre The Serbs (Els Serbis). Tot i alguns combats autèntics, sobretot va perseguir "centenars de milers de persones desarmades a casa seva", va assenyalar Judah.

El suïcidi de la seva filla Ana

El 1994, la seva filla Ana es va suïcidar. Per a molts, aquesta estudiant de Medicina no va poder suportar més el pes dels crims imputats al seu pare, una tesi refutada per la seva família. Un any després va tenir lloc la massacre de Srebrenica, la pitjor matança a Europa des de la segona guerra mundial, qualificada de genocidi per la justícia internacional.

En fotografies de l'època es pot veure Mladic dirigint-se a la població civil, dones i persones grans, després de la presa d'aquell enclavament musulmà per les seves tropes el juliol de 1995. "No tingueu por. A poc a poc, a poc a poc, deixeu que les dones i els nens surtin primer", els deia. Fins i tot se'l va veure acariciar paternalment la galta d'un nen bosníac.

Altres imatges el mostren amb posat militar a Srebrenica, felicitant-se per aquella "revenja contra els turcs". Als voltants, en pocs dies, els seus homes van assassinar més de 8.000 homes i adolescents bosníacs mentre fugien.

Protegit i entregat

Notícies relacionades

L'exgeneral Ratko Mladic, condemnat a cadena perpètua per genocidi

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Després dels acords de pau de Dayton que van silenciar les armes, Mladic va continuar a Bòsnia, refugiat al seu amagatall de Han Pijesak, una instal·lació mig enterrada en un bosc de pins a l'est del país. Després es va instal·lar a Belgrad, protegit per l'Exèrcit. Allà, oficialment buscat per la justícia, a penes s'amagava: se'l va veure tallant roses, al forn, sopant en un restaurant, en un camp de futbol... Però quan Milosevic va ser expulsat del poder el 2000, Mladic va passar a la clandestinitat. Els arrestos van debilitar les seves xarxes de suport i per a Sèrbia, que aspirava a entrar a la UE, Mladic es va convertir en un problema.

El 26 de maig del 2011, Mladic va ser portat a casa d'un cosí seu, al poble de Lazarevo (nord), i després entregat a la justícia. El 2012 va començar el judici en contra seu per 11 càrrecs de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra.