L'Armada argentina diu ara que el submarí va patir una explosió

Vuit dies han hagut de passar des que l'ARA San Juan ARA San Juans'enfonsés al mar de la incertesa perquè l'Armada argentina comencés a oferir amargues informacions que s'acosten a la veritat del que ha passat. D'acord amb la institució naval, el 15 de novembre, el dia en què el submarí va perdre contacte amb la base d'operacions al Mar del Plata, “hi va haver un esdeveniment anòmal, singular, curt, violent i no nuclear, compatible amb una explosió”. I això va passar a la zona per on navegava el submergible. Tot i evitar-se les descripcions luctuoses, tot un país va intuir que els 44 tripulants del submarí no tornaran a trepitjar terra ferma.

El Govern del president Mauricio Macri va rebre aquesta informació a través de l'ambaixador argentí a Àustria, Rafael Grossi, al seu torn representant davant l'Organització de Control de Proves Nuclears. Aquest organisme està dotat d'una xarxa d'estacions sísmiques hidroacústiques que pot verificar assajos. Grossi va avisar el ministre d'Exteriors, Jorge Faurie, i aquest últim l'hi va fer saber al titular de Defensa, Óscar Aguad, que per primera vegada va ser informat del que havia passat a l'Atlàntic Sud abans que ho sabés la Marina de Guerra. El portaveu de l'Armada, el capità Enrique Balbi, va informar després de la novetat públicament. Balbi va dir que es desconeixien les causes de l'“explosió”, i immediatament, com si es corregís, va precisar que hauria sigut una “implosió”. 

Segueix l'operatiu

Els equips de mesurament hidroacústic d'anomalies sísmiques amb què es registren eventuals explosions nuclears són a l'illa britànica de l'Ascensió i a l'illa Crozet, part d'un arxipèlag francès situat al sud-sud-est de Sud-àfrica, de latitud coincident amb Puerto Deseado, a la província argentina de Santa Cruz. “O sigui: dos sensors a 7.000 quilòmetres i un altre a uns 10.000 quilòmetres de distància van registrar el succés catastròfic que hauria fet sucumbir l'S-42”, va concloure el diari La NaciónLa Nación.

El nou informe de l'Armada coincideix amb l'impressionant operatiu internacional, en què col·laboren més d'una dotzena de països, amb el propòsit de localitzar el submergible. Les tasques es despleguen al mar austral argentí enmig una altra vegada de condicions climàtiques adverses. “En cas que se n'hagi anat al fons més enllà del talús de la plataforma continental, no es pot descartar que el buc hagi col·lapsat irremeiablement”, va afegir La Nación.

Equipament obsolet

Notícies relacionades

L'Armada argentina reconeix que no té rastres del submarí

Operació internacional per localitzar el submarí argentí

Especialistes i veterans van recordar el cas de l'Scorpion, un submarí nuclear nord-americà declarat perdut el juny del 1968 amb 99 tripulants a l'interior. La troballa de l'ARA San Juan permetria, no obstant, saber més coses del que ha passat, les raons d'una explosió que es dona per certa i si també hi va haver problemes amb les bateries que subministraven energia al submarí.

El que li hagi passat a l'ARA San Juan pot estar relacionat amb l'obsolescència de l'equipament de l'Armada, i s'assenyala, a més, l'existència d'altres negligències que aviat seran investigades per la justícia. Enmig de rumors, hipòtesis infundades i les primeres certeses, hi ha els 44 tripulants i els seus familiars. Els éssers estimats de Pedro Martín Fernández, el capità del submarí, no deixen de dir en veu alta el que repetia abans de tornar al mar. Fernández jurava als seus que aquest seria el seu últim viatge. “Després es quedaria amb nosaltres”, va explicar la seva mare octogenària, Emma Nelly Juárez.