Macri assegura que el submarí desaparegut estava "en perfectes condicions"

«No s’ha pogut, amb tot l’esforç desplegat, detectar fefaentment el submarí», va reconèixer Mauricio Macri. El president va dir que els argentins volen «saber per què» li va passar això a un submergible «que estava en perfectes condicions de navegar». Per primera vegada en nou dies de crisi per la desaparició de l’ARA San Juan, Macri va parlar ahir al país. Va dir el que ja se sabia: el submarí va patir «aparentment una explosió». No obstant, va admetre que no es té «la informació completa» sobre el que va succeir a l’Atlàntic, i va demanar «no aventurar-se a buscar culpables» fins que es porti a terme una «investigació seriosa» sobre el que va passar.

El mandatari va anunciar la partida d’un submarí de rescat «per estar preparat en cas de necessitat» quan es localitzi l’ARA San Juan. Enmig d’una forta pressió mediàtica, i de la certesa dels familiars dels 44 tripulants que ells han mort, el president va demanar «ser prudents». El Govern, va assenyalar, està «commogut» igual que la societat, i si bé «el dolor és molt gran», va garantir a les mares, pares, dones i fills que es continuarà amb la recerca. «Això ens portarà a trobar el submarí en els pròxims dies», va afirmar Macri, que va agrair el suport de la comunitat internacional «en aquest moment tan dur».

DESPLEGAMENT TECNOLÒGIC / El cap d’Estat argentí no es va apartar del que ja havia comunicat prèviament l’Armada. «Ens agradaria donar millors notícies. Però hem de ser prudents per respecte als familiars i a la veritat», va dir el portaveu de la institució naval, Enrique Balbi. «Tenim els millors mitjans navals, aeronavals i sensors disposats a l’àrea d’operacions, tots enfocats a la recerca. Comptem amb la millor tecnologia disponible, que és la de la Marina dels Estats Units», va dir sobre el minisubmarí que s’internarà en aigües australs.

Al seu torn, l’avió rus Antónov An-124, un dels més grans del món, era esperat a Comodoro Rivadavia, 1.700 quilòmetres al sud de Buenos Aires, per sumar-se a l’operació internacional, en la qual ja participen 12 països. Després de conversar amb Macri, el president rus, Vladímir Putin, va enviar també el submergible teledirigit denominat Pantera plus perquè se sumi a les tasques.

DERIVACIONS POLÍTIQUES / El que li ha passat a l’ARA San Juan comença a tenir derivacions polítiques que, d’una manera o d’una altra, apunten contra l’anterior Administració kirchnerista. «El submarí San Juan exposa el rancor envers els militars», assegura el general retirat José Luis Figueroa. En un article publicat al portal Infobae, Figueroa considera que en aquella etapa va ser «més fàcil inculpar de tots els mals els militars, humiliar-los i afamar-los i per una altra banda desfinançar les Forces Armades, amb la qual cosa simultàniament s’iniciava el deteriorament sistemàtic de la capacitat de defensa. La Defensa es va convertir en un símbol de la dictadura i allà es va decidir l’abandonament d’aquesta funció constitucional. ¿Va començar allà el trist accident del submarí?»

En lloc de millorar el capital humà i material, els responsables de l’àrea de Defensa «es preocupaven per la política de gènere» i «el grapeig dels drets humans», escriu Figueroa. El general retirat considera que, per «recuperar el temps perdut», s’ha d’ ascendir el personal militar «discriminat» per ser fills de repressors i «atendre la situació dels detinguts» per violar els drets humans entre 1976 i 1983.

Notícies relacionades

L'Armada argentina diu ara que el submarí va patir una explosió

Els familiars dels tripulants del submarí acusen el Govern d'haver-los "mentit"

En un context d’alta sensibilitat, no deixen de conèixer-se històries esfereïdores i creades per l’atzar, com la d’Humberto René Vilte: ell havia de ser el tripulant número 45 de l’ARA San Juan quan va salpar des de la base de Mar del Plata. Però només va arribar fins a Ushuaia, a l’extrem sud. Allà es va assabentar que la seva mare havia patit un problema de salut pel qual va haver de ser hospitalitzada a la província de Jujuy, 1.500 quilòmetres al nord de la capital. Vilte va demanar permís per excusar-se de la missió i el van autoritzar a marxar. Allà es va assabentar del que els havia passat als seus companys.

Un d’aquells companys era Fernando Santilli. La seva dona, Jésica Gopar, no va poder contenir durant més temps l’angoixa i la desesperació. «Adeu, amor», el va acomiadar a les xarxes socials.