La crisi dels rohingyes posa sobre el Papa pressió màxima a Birmània

Esmentar els rohingyes o no, aquesta és la qüestió. Birmània col·loca el papa Francesc davant un dilema shakespearià de repercussions morals i polítiques extremes: desairar l’amfitrió o decebre el món, repetir les condemnes als genocidis de Ruanda i Armènia o alinear-se amb el miserable silenci de Pius XII durant el nazisme, denunciar les atrocitats o clavar una puntada al vesper ètnic birmà que desborda les capacitats de la incipient democràcia civil. Un país gairebé sense tradició catòlica posa en un compromís aquests dies el Papa.

No hi ha assumpte que descompongui més la majoritària població budista i el Govern birmà que aquesta ètnia musulmana. En el record segueix aquella solidaritat amb «els germans rohingyes» que va expressar el Papa a l’agost. Però no és el mateix denunciar la seva persecució des del balcó de la plaça de Sant Pere que a Rangun. Les conseqüències del silenci sobre els rohingyes, per una altra part, són conegudes: Aung San Suu Kyi, exalçada durant els seus anys de reclusió per U2 o Hillary Clinton, pateix campanyes avui perquè torni el premi Nobel de la pau.

RENDIR-SE AL PRAGMATISME

Les pressions no han faltat en les vigílies. Els monjos budistes més radicals han promès una «resposta» sense precisar si esmenta la maleïda paraula. Podrien pair alguna al·lusió etèria als musulmans o l’islam però res més. També li han arribat des del seu equip. El cardenal Charles Maung Bo, màxima autoritat catòlica a Birmània, li va recomanar mesura.

«És una paraula molt problemàtica. Si l’usa, serà dolent per al Govern, per als militars i per a la comunitat budista», va revelar el cardenal en una entrevista. Argüeix que Suu Kyi és encara l’única esperança per a la pau i no convé torpedinar el seu Govern. Els catòlics, amb prou feines el 4 % de la població, temen represàlies després d’haver sofert en el passat conversions i treballs forçosos. El context aconsella que el Papa, aplaudit com el defensor dels oprimits, es rendeixi al pragmatisme que la diplomàcia vaticana ha sublimat durant segles.

De moment, el Pontífex es va veure ahir amb el general Min Aung Hlaing, cap de l’Exèrcit i arquitecte de la repressió dels rohingyes. Va ser una reunió de «cortesia» i de tot just  15 minuts, es van afanyar a aclarir les fonts oficials, però que subratlla el pes que conserven els militars. La reunió, prevista per dijous, es va avançar sense explicacions perquè el general fos el primer a rebre’l. Avui es veurà amb Suu Kyi.

ONADA REPRESSIVA

El Papa ha arribat a Birmània en un dels cíclics repunts de la crisi. Un atac rohingya a instal·lacions militars a l’estat de Rajine, a finals d’agost, va desfermar l’onada repressiva i l’èxode de 600.000 musulmans cap a la veïna Bangla Desh. Els desplaçats denuncien des dels camps de refugiats on s’amunteguen matances indiscriminades, violacions grupals, camps minats i cremes de poblats. El quadro és descrit com «una neteja ètnica de manual» per l’ONU i fins i tot els Estats Units, el més ferm aliat de Suu Kyi.

Les crítiques globals i la visita papal expliquen que Birmània s’hagi afanyat a firmar un acord amb Bangla Desh per repatriar els 600.000 exiliats recents i els 200.000 arribats abans. Consisteix que Bangla Desh enviï els documents d’identitat dels refugiats perquè Birmània els permeti entrar i els allotgi en refugis abans de traslladar-los als seus pobles.

És dubtós que el pla resolgui el problema. Ni els rohingyes ni els experts l’han rebut amb entusiasme perquè és poc concret i no incideix en els problemes de fons. No confereix la ciutadania a la minoria ètnica ni garanteix que deixarà de ser perseguida, i la impossibilitat de tornar als seus pobles arrasats amenaça amb confinaments indefinits. Transpiren les presses per firmar un acord cosmètic com a campanya de relacions públiques.

Notícies relacionades

El Papa viatja a Birmània i Bangla Desh en plena crisi dels rohingyes

La violació com a arma de guerra contra els rohingyes

«La situació no és adequada per garantir un retorn segur i ordenat de refugiats que encara estan fugint, molts dels quals han patit violència, violacions i traumes psicològics. És crucial que el retorn no sigui prematur ni precipitat», assenyala l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats.

Els rohingyes, descendents de comerciants àrabs, han viscut durant segles a Birmània tot i que no tenen Estat. El país els nega la nacionalitat i els considera immigrants bangladeshians il·legals perquè no van poder acreditar que hi fossin abans del 1823. Viuen en condicions d’apartheid a la província de Rajine. Tampoc els reconeix Bangla Desh, on han emigrat durant dècades i segueixen sense disfrutar d’educació ni sanitat.