El Papa eludeix qualsevol menció directa als rohingyes

Els han pres el país, els drets i el nom. Ni tan sols el líder de l’Església catòlica ni tampoc una premi Nobel de la pau van esmentar ahir els rohingyes, el grup ètnic més massacrat del moment. Les al·lusions obliqües fetes pel papa Francesc i Aung San Suu Kyi van ser tan diplomàticament exemplars com moralment reprotxables. Francesc marxarà de Birmània amb els primers estrips en la seva reputació.

El Papa va exigir «respecte per a cada grup ètnic i identitat». «L’ardu procés de construir la pau i la reconciliació nacional només pot avançar a través del compromís amb la justícia i els drets humans», va continuar. Suu Kyi, líder birmana de facto, va afinar una mica més al revelar la província dels rohingyes: «Quan vam abordar vells problemes […] entre diferents comunitats a Rakhine, el suport de la nostra gent i els bons amics que ens volen veure triomfar són inestimables».

Birmània ha desterrat els rohingyes del seu territori i del seu lèxic. La paraula és tabú i s’hi al·ludeix com «immigrants bengalins». El Papa havia sigut alertat des de tots els fronts, el seu inclòs, que la menció arruïnaria sense remei la visita. Durant la setmana es va especular si pesaria més el respecte degut del convidat o les seves promeses d’una nova era. Fi del misteri.

Els atenuants del Pontífex

El Pontífex acumula atenuants: ha anat molt més lluny que els seus predecessors en qüestions espinoses, ja es va solidaritzar sense circumloquis amb «els germans rohingyes» a l’estiu, els visitarà aquesta setmana als refugis de Bangla Desh i instava a protegir la seva minoritària comunitat d’uns militars que ja la va perseguir en el passat. Un desaire a domicili dificultaria la pau social d’un país amb més d’un centenar d’ètnies i dessagnat durant dècades per conflictes. La realpolitik o la prudència han bastit un silenci que decep les organitzacions de drets humans. Human Rights Watch va parlar ahir d’«oportunitat perduda».

La factura no sortirà barata per a un líder religiós que havia nedat a contracorrent en la tradició pusil·lànime de l’Església amb audaces denúncies dels genocidis armeni i ruandès. Suu Kyi coneix el problema. Aquell símbol democràtic pateix avui campanyes perquè torni el premi Nobel de la pau i ahir mateix li va ser retirat el guardó a la Llibertat d’Oxford. També Suu Kyi presenta atenuants: no deu ser fàcil governar sota la bota militar.

Notícies relacionades

La crisi dels rohingyes posa sobre el Papa pressió màxima a Birmània

Diplomàcia vaticana

El General Min Aung Hlaing, arquitecte de la repressió, havia negat el dia abans al Papa la discriminació religiosa i havia promès que l’Exèrcit «s’està esforçant per restaurar la pau». El món ho veu diferent. L’ONU i els Estats Units han denunciat la neteja ètnica i Amnistia Internacional parla de crims contra la humanitat.

Des de l’estiu més de 600.000 rohingyes han fugit a Bangla Deshi als seus camps de refugiats es descriuen matances, violacions i saquejos massius. Birmània i Bangla Desh van firmar un acord en vigílies de la visita papal per repatriar-los que no convenç ningú perquè està mancat de garanties i no els torna la nacionalitat. Els musulmans cotitzen molt baix a la borsa de les simpaties globals i existeix la por que la violència impune continuï quan s’apagui el focus mediàtic papal.