Els nacionalistes corsos arrasen en la primera volta de les regionals

El nacionalisme cors segueix avançant. La primera volta de les eleccions regionals celebrades ahir consolida en el poder la coalició liderada per l’autonomista Gilles Simeoni, president sortint del Consell executiu de l’illa, i l’independentista Jean-Guy Talamoni, actual president de l’Assemblea. La llista de Pè a Corsica (Per Còrsega) va aconseguir el 45, 36% dels vots, segons els resultats definitius, deu punts per sobre de la marca aconseguida el desembre del 2015, data històrica de l’entrada del nacionalisme a les institucions de l’illa després de 40 anys de violència. «Aquesta nit, més que mai, ens hem de posar al servei de tots els corsos perquè Còrsega es construirà entre tots», va dir Gilles Simeoni poc després que es coneguessin les primeres dades de l’escrutini. «És un procés històric. La societat corsa va cap a l’emancipació amb propostes que van en el sentit de la història», va subratllar. 

Simeoni, un líder moderat i pragmàtic que gaudeix de gran popularitat a l’illa, va posar de relleu el «combat» durant dècades i la feina feta en els dos anys que fa que els nacionalistes estan en el poder. De passada, va llançar el seu primer missatge a París: «Ha arribat el moment d’obrir un diàleg».

Cap a l'estatut d'autonomia

En el seu programa electoral, la coalició liderada per Simeoni proposa negociar en tres anys un verdader estatut d’autonomia aplicable en deu, aconseguir una llei d’amnistia per als que consideren presos polítics, així com la cooficialitat de la llengua corsa. Les seves demandes exigeixen revisar la Constitució i fins a la data el president francès, Emmanuel Macron, ha mantingut silenci sobre el delicat dossier cors.

Les altres sis candidatures que es disputaven el vot de prop de 234.000 electors per elegir els 63 nous membres de l’Assemblea, van quedar molt per darrere de la coalició governant. La dreta regionalista encapçalada per Jean Martin Mondoloni va obtenir el 14,97% ; l’altra llista conservadora, recolzada pels Republicans, es va quedar en el 12,77% mentre que el candidat del partit de Macron, La República en Marxa, Jean Charles Orsucci, es va emportar un 12,26%.

El partit nacionalista independentista U Rinnovu, que no es va integrar en la coalició del tàndem Simeoni-Talamoni, va perdre la seva aposta d’arrossegar el sector més jove i radical de l’independentisme al no haver superat, per poc (6,69%), la barrera del 7% necessària per passar en solitari a la segona volta, el pròxim 10 de desembre.

Nou repte institucional

Còrsega es convertirà l’1 de gener del 2018 en una única entitat territorial dotada de més pes polític i econòmic, fruit de la fusió entre l’administració regional i els dos departaments actuals. El pròxim equip governamental tindrà a les seves mans un repte polític i institucional de gran calat.

Malgrat la rellevància de l’escrutini, la jornada va estar marcada per una abstenció rècord del 48%, sens dubte causada per l’esgotament dels votants després d’un període electoral especialment carregat, amb presidencials i legislatives a més a més d’eleccions primàries.

Notícies relacionades

Gilles Simeoni: "L'autonomia és la millor solució per al present i el futur de Còrsega"

Jean-Guy Talamoni: "Si els corsos volen, la pròxima etapa serà la independència"

El resultat de les urnes sembla confirmar que el votant nacionalista estava més motivat que la resta. «He vingut a votar per Còrsega, per la llibertat de moltes persones empresonades i també per una autonomia al principi i la independència després», comentava Gaëtan, un vell militant cors de 75 anys.

Els candidats nacionalistes van aprofitar l’assolellat matí per saludar els veïns. És clar que també hi havia qui els mirava amb recel. «No comparteixo les seves opinions. És millor que Còrsega segueixi com està. ¿Què seria de nosaltres sense França?», es preguntava Marie Laure, de 57 anys. «Jo soc francesa abans que res», sentenciava.