CRISI MIGRATÒRIA A EUROPA

Grècia manté confinats més de 12.000 refugiats en cinc illes de l'Egeu

Les oenagés denuncien la sobresaturació dels centres de recepció i les "deplorables condicions" de vida dels sol·licitants d'asil

Oxfam i Human Rights Watch exigeixen la fi de la "política de contenció" de la UE i el trasllat dels immigrants al continent abans que arribi l'hivern

mbenach40433446 file photo  a migrant is covered with a blanket as refugees 171204195601

mbenach40433446 file photo a migrant is covered with a blanket as refugees 171204195601 / ALKIS KONSTANTINIDIS

3
Es llegeix en minuts
Martí Benach
Martí Benach

Periodista

ver +

La imminent arribada de l'hivern ha posat en alerta les oenagés que treballen amb els refugiats retinguts als 'hotspots' (centres de recepció i identificació) de les illes de l'Egeu. La sobresaturació i la precarietat d'aquests centres, que en alguns casos arriben a triplicar la seva capacitat, i les duríssimes condicions de vida que pateixen allà milers de sol·licitants d'asil han mobilitzat aquestes organitzacions, que exigeixen al Govern grec el seu trasllat al continent abans que la situació sigui irreversible.

Una dotzena d'oenagés, entre elles Oxfam IntermónHuman Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional, han iniciat un “compte enrere” reclamant al primer ministre grec, Alexis Tsipras, que transfereixi aquests refugiats “immediatament” a centres més condicionats al continent, i que prengui mesures concretes perquè el 21 de desembre cap sol·licitant d'asil hagi de passar fred a la intempèrie.

“Ningú hauria d'estar forçat a dormir a la intempèrie aquest hivern. Acabi amb la inhumana retenció de peticionaris d'asil a les illes gregues @Tsipras_EU”, assenyala el tuit de la campanya, que recull adhesions a la web de HRW i demana als socis de la UE que ajudin Grècia a possibilitar aquest trasllat.

Les inclemències meteorològiques agreujaran per desgràcia la ja difícil situació dels ‘hotspots’ de Lesbos, Chios, Samos, Kos i Leros, transformats en “llocs de confinament indefinit per als sol·licitants d'asil”, deia fa uns dies Nicola Bay, director d'Oxfam a Grècia. Milers de dones, homes i nens molt petits segueixen vivint allà en precàries tendes de campanya, dormint literalment a terra, esperant una resposta a la seva sol·licitud d'asil a Europa. Alguns fa gairebé 19 mesos que estan així.

Deteriorament general

Des que va entrar en vigor l'acord UE-Turquia sobre refugiats, el març del 2016, la situació en aquests ‘hotspots’ s'ha anat deteriorant fins a límits insospitats. Actualment, segons el Govern grec, més de 15.000 refugiats estan atrapats en aquestes illes, el doble de la seva capacitat d'acollida. Entre ells, més de 12.000 viuen reclosos als ‘hotspots’, amb accés limitat a l'aigua potable i als serveis bàsics.

La situació és particularment crítica a Samos i Lesbos, on més de 8.500 persones viuen en instal·lacions destinades a 3.000. La majoria han sol·licitat asil i esperen encara una resposta oficial, que sols en alguns casos ha sigut negativa. El cas del camp de Moria, a Lesbos, és potser el més eloqüent: "Hi ha més de 3.000 persones dormint en tendes d'estiu, i també en contenidors o sota plàstics. Fa fred a tot arreu. Quan plou, tot s'inunda i roba i mantes queden completament amarades”, explica Renata Rendon, portaveu d'Oxfam a Grècia.

Segons Rendon, que va estar a Moria fa algunes setmanes, els refugiats sols tenen accés a l'aigua corrent i potable tres o quatre hores al dia, i per tant la neteja i la higiene personal resulten banstant complicades. L'ús intensiu de lavabos i dutxes, a més, provoca situacions d'insalubritat quan s'espatllen i les inundacions es mesclen amb els excrements. “Els lavabos van molta pudor, la gent es mareja només de sentir l'olor”, denuncia Rendon.

Falta de medecines i seguretat

La portaveu d'Oxfam Grècia critica també la falta de seguretat, que fa que dones i nens no s'atreveixin a anar sols de nit al lavabo, per por de ser assaltats. I la falta de medecines al servei mèdic, “només els donen paracetamol”, relata. La desinformació sobre el seu futur, així mateix, genera “ansietat i frustració” entre els sol·licitants d'asil. Metges sense Fronteres ja va documentar fa mesos l'impacte d'aquestes condicions de vida sobre la salut mental dels refugiats, detectant un augment de les depressions, agressions físiques i intents de suïcidis entre els afectats.

Notícies relacionades

“És escandalós que avui dia encara tinguem persones vivint d'aquesta manera a la UE”, afirma Rendon, que responsabilitza Grècia i a la resta de governs de la UE per la seva “política de contenció” i per no complir els compromisos de reubicació. “Exigim que es posi fi a aquesta situació i es recolzi el Govern grec per traslladar aquestes persones abans que puguin produir-se successos tràgics”, exclama.

Si ningú hi posa remei, no obstant, aquest serà el segon hivern que els refugiats retinguts a l'Egeu hauran de viure en instal·lacions precàries i inadequades. El gener passat, tres homes van morir a Lesbos per suposada intoxicació de monòxid de carboni procedent d'un calefactor artesanal usat per escalfar-se a les tendes. I a finals del 2016, una explosió en una cuina de gas va causar la mort d'una dona kurda i la seva neta mentre dormien també a la tenda.