Erdogan visita demà Grècia en un viatge històric

L'última vegada que va passar, el món era en blanc i negre, la República de Turquia a penes complia 29 anys i Grècia encara tenia família reial. El 1952, Celal Bayar, el tercer president turc, va visitar Atenes per demostrar -o intentar-ho- que els anys de guerres i deportacions entre els dos països s'havien acabat, que Turquia i Grècia, ja aliats de l'OTAN, deixaven les seves diferències enrere.

Però aquella visita, fa 65 anys, va ser l'última: des d'aleshores, cap president turc ha trepitjat Grècia.

Va ser un rumor, tres anys després, el 1955, el que ho va trencar tot. A inicis de setembre d'aquell any va aparèixer la notícia a Turquia que la casa on havia nascut Mustafà Kemal Atatürk -que és a Salònica, Grècia- havia sigut atacada.

Era mentida, però va ser igual. Grups de nacionalistes turcs van sortir al carrer a Istanbul i a altres ciutats i van atacar i van destrossar i van cremar cases, negocis, esglésies i escoles; la majoria regentades o de propietat de ciutadans turcs de la minoria grega. El pogrom va servir perquè els més de 110.000 grecs que, llavors, vivien a Turquia, marxessin a Grècia. Ara, a la península d'Anatòlia, hi viuen només uns 3.500 turcs d'origen grec, segons el Govern. Menys del 3%.

En resposta, Grècia va aprovar una llei que permetia prendre-li la nacionalitat grega a un ciutadà grec que no fos d'ètnia grega i que decidís sortir del país.

I la seva mala relació va continuar: el 1974, després d'un cop d'estat, el govern ultranacionalista de Xipre va aprovar l'enosi (unió) de l'illa a Grècia. Turquia no ho va acceptar i, per protegir els turcs que habitaven i habiten a Xipre, va envair el nord del país. Des d'aleshores Xipre viu partida en dos; separada per un mur que, fins al 2003, ningú podia travessar.

Bones perspectives

Bones perspectivesPerò en la dècada dels noranta, Turquia va començar els tràmits d'entrada a la Unió Europea, i Grècia, membre de la UE des del 1981, acaba acceptant-la com a candidata.

Des d'aleshores, la tensió s'ha anat rebaixant. Erdogan va visitar Atenes el 2004 i el 2010, quan era primer ministre, i ara, després de 65 anys de l'última vegada amb Celal Bayar, ho farà com a president.

Erdogan es reunirà amb el president grec, Prokopios Pavlopoulos, i amb el primer ministre, Alexis Tsipras, amb qui s'espera que pugui arribar a alguna mena d'acord que serveixi per avançar en el procés de pau a Xipre. Les negociacions entre turcoxipriotes i grecoxipriotes estan, ara mateix, completament parades fins que se celebrin eleccions el febrer del 2018 a la part grega de l'illa.

Grècia i Turquia -juntament amb el Regne Unit, l'anterior metròpolis-, com a països garants de Xipre, s'han de posar d'acord si l'illa vol, després de més de 40 anys, ser reunificada.

Durant la reunió entre Erdogan i Tsipras, a més, està programada la discussió de projectes d'infraestructura comuns, com la creació de noves rutes de vaixell a l'Egeu i la construcció d'una línia de tren d'alta velocitat que uneixi Istanbul i Atenes.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Però també hi haurà problemes: s'espera que Erdogan li demani personalment a Tsipras que extradeixi vuit militars turcs que, durant la nit del cop d'estat del juliol del 2016, van fugir en helicòpter a Grècia. Un cop en territori de la UE, van demanar asil.

Turquia va protestar i va demanar l'extradició dels seus militars, però el Tribunal Suprem grec va estipular que si eren enviats a Turquia no se'ls garantiria un judici just. Tots vuit, de moment, segueixen refugiats a Grècia.