Ira per Jerusalem

El ‘divendres de la ira’ es va traduir en multitudinàries manifestacions de protesta a totes les ciutats de Cisjordània i de la Franja de Gaza, així com a nombrosos pobles, i fins i tot a les poblacions àrabs de l'interior d'Israel. Moltes de les concentracions van desencadenar enfrontaments amb les forces de seguretat israelianes, que es van saldar amb la mort d'un home de 30 anys a Gaza i amb més de 300 ferits, la majoria per inhalació de fum.

Després de la pregària del migdia, els palestins van protestar contra el president dels EUA, Donald Trump, que dimecres va declarar que Jerusalem és la capital d'Israel, i s'apartava així d'un llarg i complet consens de la comunitat internacional. Aquesta declaració unilateral va ser condemnada als països àrabs i a la resta del món, especialment pels seus socis més pròxims de l'Europa occidental.

A mitja tarda, quan la majoria de les protestes a Cisjordània i a la Franja de Gaza s'havien acabat, encara tenien lloc alguns enfrontaments amb els soldats als dos sectors de Palestina. Un portaveu del Ministeri de Sanitat va informar llavors de més de 300 ferits, dels quals uns 60 van ser atesos o van ingressar a diferents hospitals fins a les quatre de la tarda.

A la Franja de Gaza el nombre de ferits va superar els 120, un dels quals es troba en estat greu. A primera hora de la tarda, el doctor Ashraf Qader, portaveu del Ministeri de Sanitat palestí, va confirmar que alguns pateixen ferides moderades, i que la majoria van ser ferits a diferents localitats de la Franja pròximes a Israel.

No obstant, una mica més tard, el mateix portaveu del Ministeri de Sanitat va confirmar la mort de Mahmud al-Masri, un home de 30 anys que “va rebre trets dels soldats” a l'est de Khan Iunis, una localitat del sud de la Franja.

Desenes de ferits per bales de goma

La majoria dels ferits van inhalar fum i no van necessitar assistència mèdica, però hi va haver desenes de ferits per bales de goma. Encara que l'Exèrcit va utilitzar en algunes ocasions foc real, els soldats van vigilar de no ser gaire enèrgics en les seves intervencions, potser seguint instruccions dels seus comandaments. Aquest divendres, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, era el primer interessat a demostrar al món que Israel defensa la llibertat de culte, per això no va posar restriccions als accessos a la mesquita Al-Aqsa.

Altres concentracions i protestes van tenir lloc a diferents latituds dels mons àrab i islàmic, sempre denunciant la declaració unilateral dels Estats Units sobre Jerusalem. Les manifestacions es van celebrar a Egipte, l'Iran, Malàisia, Turquia, el Pakistan, Indonèsia, el Iemen, Tunísia, Bahrain, Somàlia i altres països, inclosos països europeus i americans.

Aquestes accions sincronitzades mostren la importància que els àrabs i els musulmans donen al problema palestí, així com a la situació específica de Jerusalem, un conflicte que les potències occidentals han apartat i no han resolt fins ara bàsicament per la negativa dels Estats Units i Europa a forçar la retirada israeliana dels territoris ocupats en la guerra del 1967.

Més pressió sobre Abbàs

En l'escena diplomàtica, està augmentant la pressió sobre el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs, perquè no es reuneixi amb el vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, quan aquest viatgi a la zona la segona meitat del mes de desembre. Nombrosos líders palestins han instat Abbàs perquè no es reuneixi amb Pence, mentre que la Casa Blanca li ha advertit que si no ho fa hi haurà conseqüències negatives.

Els Estats Units han aconsellat a tots els seus nacionals que surtin dels territoris ocupats, incloent-hi Jerusalem Est, davant la possibilitat que siguin objecte d'atacs a causa de la declaració del president Trump.

Almenys dos anys més

El secretari d'Estat Rex Tillerson va dir ahir que el trasllat de l'ambaixada dels Estats Units situada a Tel Aviv a Jerusalem no es serà “ni aquest any ni l'any que ve”. En l'actualitat, totes les ambaixades són a Tel Aviv. La República Txeca, que dijous va mostrar la seva disposició a traslladar la seva representació a Jerusalem, va matisar que encara no hi ha plans concrets al respecte.

Les declaracions de Tillerson a París semblen destinades justament a tranquil·litzar els seus principals socis europeus que en les últimes hores han mostrat el seu disgust amb una decisió transcendent que Trump va adoptar sense consultar la majoria dels seus aliats, ni a Europa ni al Pròxim Orient, o sense fer-los cas.

Gran parcel·la a la ciutat

Notícies relacionades

Jerusalem: Una ciutat dividida per la història

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els Estats Units van adquirir ja fa alguns anys una gran parcel·la a Jerusalem on tothom suposa que construirà l'ambaixada. No obstant, els presidents americans que hi ha hagut fins ara han anat postergant els plans indefinidament per no modificar l'statu quo de la Ciutat Santa. La decisió unilateral de Trump trenca la línia política de Washington en aquest assumpte.

Mentrestant, el Canal 2 de la televisió hebrea va informar que les autoritats israelianes preparen una gran expansió colonial a Jerusalem Est. Els plans inclouen la construcció de 14.000 vivendes a l'àrea de la Ciutat Santa, de les quals la meitat estaran a les colònies d'Atarot i Pisgat Zeev, a l'altre costat de la línia verda, als territoris ocupats.