Els nacionalistes persegueixen la majoria absoluta a Còrsega

L'aclaparadora victòria aconseguida en la primera volta de les eleccions regionals celebrades el 3 de desembre passat a Còrsega aplana el camí cap a la majoria absoluta a la qual aspira la coalició nacionalista abanderada pel president de l’Executiu sortint, Gilles Simeoni, a la segona volta que se celebra avui.

Amb el 45,36% dels vots i un alt nivell d’abstenció (48%), la llista de Pè a Corsica (Per Còrsega) va polvoritzar la resta de les formacions polítiques i va certificar l’enfonsament dels partits tradicionals francesos. La seva estratègia d’avivar l’espectre de la crisi catalana ha resultat infructuosa. Els electors no han vist aquest perill i han entès que en l’aliança formada per l’autonomista Simeoni i l’independentista Jean-Guy Talamoni la secessió no és a l’ordre del dia.

Sense esquerra a l'assemblea

En conclusió, l’esquerra estarà absent de la futura Assemblea corsa per primera vegada des del 1982 i la dreta, dividida en dues candidatures, amb prou feines suma el 30%. Mentrestant, el Front Nacional, malgrat que Marine Le Pen va obtenir el 48% dels vots en les eleccions presidencials del mes de maig, davant el 51% d’Emmanuel Macron, ha quedat lluny del 5% necessari per continuar en la carrera de les regionals.

El candidat de La República en Marxa, Jean Charles Orsucci, només va aconseguir un decebedor 11,26%,  així que Còrsega sembla immune a la marea que va inundar l’Hexàgon amb l’arribada d’Emmanuel Macron a l’Elisi. Els electors han optat per una versió local de la renovació de la vida pública situant els nacionalistes al centre del tauler polític.    

Des que el 2014 van conquistar l’alcaldia de Bastia, la segona ciutat després de la capital, Ajaccio, els nacionalistes han anat apuntalant la seva trajectòria ascendent. El desembre del 2015 van agafar les regnes del govern local i en les legislatives del mes de juny passat va asseure a l’Assemblea nacional tres dels quatre diputats que té Còrsega a la Cambra baixa francesa.

Després d’haver sacsejat en tres anys el panorama polític, el més que previsible triomf d’avui els convertirà en la força hegemònica de la nova –i amb més atribucions– administració territorial que naixerà el gener vinent al fusionar-se els dos departaments actuals (Còrsega del sud i Alta Còrsega).

També tindran la legitimitat de les urnes per aplicar un programa electoral que reclama a París negociar un estatut d’autonomia en tres anys, la cooficialitat de la llengua corsa i una llei d’amnistia per als que consideren presos polítics.

Posició incòmoda 

Aquest escenari col·loca el president francès en una posició incòmoda que l’obligarà a moure fitxa. De moment, l’Elisi guarda silenci i es remet al discurs que Emmanuel Macron va pronunciar el 7 d’abril a Còrsega, en plena campanya presidencial.

El llavors candidat va parlar d’una República «indivisible» que sempre ha sigut «plural» i la força de la qual radica a «reconèixer aquesta diversitat». «Una nació unida que no ha de témer l’expressió de les identitats regionals fortes», va dir.

Si es manté en aquesta línia, Macron podria obrir-se a una autonomia més àmplia a Còrsega, però és dubtós que cedeixi en la cooficialitat de la llengua i menys encara en l’assumpte dels presos. Tots els analistes coincideixen, però, que el president haurà de donar alguna resposta.

Notícies relacionades

Els nacionalistes corsos arrasen en la primera volta de les regionals

Gilles Simeoni: "L'autonomia és la millor solució per al present i el futur de Còrsega"

«Si no fa res, tots els insulars sortiran al carrer i els nacionalistes no tindran ni tan sols la necessitat de demanar-los-ho», assegura a AFP el professor de la Universitat de Bordeus, Thierry Dominci.

«Del silenci a l'hostilitat»

«Establirem una relació de força democràtica amb un Govern i un Estat que mai ens han parlat, un Estat que des de l’elecció d’Emmanuel Macron ha passat del silenci a l’hostilitat», va advertir Gilles Simeoni al míting de clausura de Pè a Corsica.