Una supervivent d'Hiroshima recull el Nobel de la pau

El 69 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans ha tingut un gust especialment dolç per al moviment antinuclear i per a Setsuko Thurlow, supervivent de la bomba atòmica llançada el 1945 pels Estats Units sobre Hiroshima. Aquest diumenge la Campanya Internacional per a l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) ha rebut a Oslo el Nobel de la pau per la seva dedicació per alertar ciutadans del perill d'aquests arsenals i impulsar acords per prohibir-ne l'ús.

 Fundada el 2007 com a paraigua per a 468 oenagés que treballen en 101 països, com la catalana Fundació per la Pau (FundiPau), la ICAN va ser representada a la gala d’Oslo per la seva directora executiva, Beatrice Fihn, així com per Thurlow. Reunides davant d’un miler de convidats, les representants de la ICAN van aprofitar l’acte per fer una crida internacional sobre la necessitat de posar fi a una arma que consideren una «amenaça» per a la humanitat. Curiosament, els ambaixadors de les tres grans potències nuclears –EUA, França i el Regne Unit– no van anar a la cita en senyal de protesta.

  

"La gente, por primera vez desde la guerra fría, está asustada por las armas nucleares" por @noainny https://t.co/I0ytiBXo3v vía @Elperiodico

— El Periódico Inter. (@EP_internac_cas) 10 de diciembre de 2017

La cara de l'horror nuclear

  En un moment en què el president nord-americà Donald Trump i el líder suprem nord-coreà Kim Jong-un flirtegen amb una guerra nuclear, el reconeixement per a la ICAN suposa un missatge de distensió que abanderen tant Fihn

com, especialment, Thurlow.

  Als seus 85 anys, l’activista nipona ha sigut la veu de les víctimes de l’horror nuclear. Deixant enrere la tradicional pompositat dels premis Nobel, el seu testimoni va fer emmudir l’auditori amb el relat de la seva experiència. «Avui vull fer-los sentir la presència dels que van morir a Hiroshima i Nagasaki, vull fer-los sentir un gran núvol d’un quart de milió d’ànimes –va afirmar Thurlow–. Cada persona tenia un nom, cada persona era estimada per algú. Assegurem-nos que les seves morts no van ser en va». 

 Entre el 6 i el 9 d’agost de 1945 el president nord-americà Harry S. Truman va ordenar el bombardeig contra aquestes dues ciutats japoneses. Van constituir els dos únics atacs atòmics de la història. El resultat va ser un rastre de mort sense precedents que va arrencar la vida a més de 246.000 persones, la majoria de les quals eren civils, i que ha seguit provocant malalties fins als nostres dies. «Mentre sortia arrossegant-me, les ruïnes cremaven. La majoria dels meus companys de classe van morir cremats vius; vaig veure al meu voltant una devastació total, inimaginable», va descriure, davant una audiència rendida. L’imperi japonès es va agenollar davant Washington. Thurlow va haver de ser rescatada d’entre la runa amb només 13 anys.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

En el seu esfereïdor testimoni, Thurlow va descriure un escenari postapocalíptic. Crits de dolor, l’olor de carn cremada i la processó de figures fantasmagòriques amb els intestins penjant que vagaven per un paisatge gris arrasat. Una ciutat convertida en pols i sang. Silenci i llàgrimes davant d’un públic en què també hi havia altres supervivents de proves i atacs nuclears.

 Encara que fos per un instant, el record de Thurlow va mostrar al món el terrible potencial de l’armament nuclear, una arma que considera «el mal màxim» i una «bogeria intolerable». Per això, la ICAN ha subratllat la «tremenda esperança» que suposa el nou tractat antinuclear, un text aprovat el mes de juliol passat a Nacions Unides per més de 120 països. No obstant, les principals potències atòmiques han intentat bloquejar-lo, un greu problema per a Fihn. «Aquesta història tindrà un final. ¿Serà el final de les armes nuclears o el nostre?».