Nou xoc pels refugiats en la cimera de la UE

Per al gruix dels països de la Unió Europea, la solidaritat significa, entre altres coses, aplicar el règim obligatori de repartiment de refugiats del qual es van dotar fa dos anys per alleujar la pressió sobre Grècia i Itàlia, encara que alguns ho hagin fet a desgrat. Per als quatre països de l’anomenat bloc de Visegrad (V-4) –Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovà-quia–, en canvi, és únicament blindar la frontera del Mediterrani per evitar arribades massives com les del 2015. Dues postures antagòniques que han tornat a xocar i a generar discòrdia en l’última cimera de caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea de l’any.

La bretxa entre l’est i l’oest segueix sent tan gran com quan va esclatar la crisi que va portar més d’un milió de refugiats a la Unió Europea. El sistema de quotes s’ha convertit per als països del V-4 en una qüestió d’Estat. Una línia vermella infranquejable, en què no pensen cedir ni un mil·límetre. El seu desafiament els ha costat fins ara a tres d’ells una denúncia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, però els últims dies han trobat un estrany aliat: el president del Consell Europeu, Donald Tusk, comparteix el seu diagnòstic.

Les quotes han generat «divisió» i han resultat «ineficaces», va afirmar ahir Tusk, que considera vital recuperar la unitat. «Aquestes divisions van acompanyades d’emocions que fan difícil trobar un llenguatge comú i arguments racionals per al debat», va admetre hores abans del gran debat polític del sopar de líders europeus. La discussió s’emmarca en el nou mètode de treball instaurat pels Vint-i-vuit per abordar al més alt nivell els assumptes més espinosos. Aquells en què el xoc de trens i el bloqueig és tan absolut que és impossible avançar. I no hi ha cap assumpte més polèmic que el sistema de quotes.

Fins al punt que aquesta mateixa setmana ha provocat un aïrat enfrontament institucional entre el Consell Europeu i la Comissió Europea, que s’ha pres les opinions de Tusk com un atac a la seva proposta estrella. «Donald intenta trobar avanços. Estem en un punt mort i hem d’avançar», va justificar el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, rebaixant la tensió. «Ningú està matant les quotes. Discutim sobre els mecanismes més eficients per afrontar la immigració. Veiem que en alguns països el sistema de quotes és ineficient i només s’ha aplicat parcialment i necessitem veure formes més eficaces de resoldre’l. Poden ser quotes, experts, diners...», va afegir la presidenta lituana, Dalia Gribauskaite.

I això és just el que han optat per fer Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia per evitar seguir sent titllats d’insolidaris. Coincidint amb aquesta última cimera de l’any i el nou debat migratori, els quatre països han anunciat el desemborsament de 35 milions d’euros per recolzar un projecte del Govern italià destinat a blindar les fronteres de Líbia perquè consideren que «ha obtingut bons resultats», va explicar el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

«És un bon projecte que casa amb la nostra forma de resoldre la crisi migratòria fora d’Europa. Les quotes no són la solució a la immigració il·legal. S’ha de resoldre aquest problema lluitant contra les màfies que guanyen milions i porten gent a Europa prometent un futur feliç que no aconseguiran», va advertir el txec Andrej Babis. No només això, «si veiem en el futur bons projectes, efectius, estem disposats a gastar més diners perquè estem disposats a mostrar solidaritat», va afegir l’eslovac Robert Fico.

Notícies relacionades

El fracàs del repartiment de refugiats esquerda la UE

Nens refugiats dormint en calabossos a Grècia

El problema no és només el sistema de quotes, el pegat adoptat el 2015. El gran obstacle segueix sent la reforma del sistema d’asil de Dublín, que obliga a tramitar les peticions d’asil al primer país d’arribada, així com les sancions proposades per la Comissió per evitar que els països del sud assumeixin sols la responsabilitat. «Aquestes decisions divideixen. No hi ha consens. És un error continuar amb qüestions que divideixen, com les quotes», va insistir Fico.

Però per molts diners que hagin posat sobre la taula hi ha una cosa que no és negociable: la solidaritat. «No pot haver-hi una solidaritat selectiva entre socis europeus. Els països que estan a la frontera exterior tenen una gran responsabilitat. El sistema de Dublín no ha funcionat i és per això que també necessitem, internament, solucions solidàries», va recordar la cancellera alemanya, Angela Merkel. Els líders de la Unió Europea volen respostes d’aquí al mes de juny del 2018 i «cada un» haurà de «posar-hi de la seva part per arribar a la bona convergència», va reclamar el president francès, Emmanuel Macron.