Famílies de víctimes de Fujimori recorreran el seu indult davant la justícia

Organitzacions defensores dels drets humans i familiars de les víctimes de les massacres de La Cantuta i de Barrios Altos intentaran revertir als tribunals, tant peruans com internacionals, la decisió adoptada pel president Pedro Pablo Kuczynski (PPK) d’indultar el seu antecessor Alberto Fujimori. La Sala Penal Nacional peruana i la Convenció Americana de Drets Humans seran ben aviat les instàncies en què es qüestionarà l’indult i, especialment, el dret de gràcia que clausura tots els processos pendents de l’autòcrata.

L’exfiscal de la nació José Peláez Bardales va considerar ahir que el primer dels beneficis atorgats per l’actual president peruà –l’indult– estaria «mitjanament sustentat» en l’acta mèdica. No obstant, l’altra concessió del president –la gràcia presidencial– és una «violació de la Constitució» perquè no s’han fonamentat les motivacions per atorgar-la. El mateix va opinar Diego García Sayán, que va ser ministre de Justícia del Govern de transició que va sorgir al caure Fujimori, a finals del 2000, i després jutge de la Cort Interamericana de Drets Humans.

Alberto Fujimori continuarà a Lima quan abandoni la clínica on va rebre l’indult i la gràcia presidencial. «És un home lliure», va dir el seu exadvocat William Paco Castillo. 

ALLUNYAT DE LA POLÍTICA

Martha Moyano, una exparlamentària pròxima a l’indultat, va assegurar que aquest es mantindrà al marge de la vida política peruana. «El seu estat de salut no l’hi permet [tornar]», va dir, sense convèncer els que creuen que l’autòcrata va intervenir en la seva sortida de la presó, on complia una condemna de 25 anys per les seves responsabilitats en els assassinats de 25 persones, perpetrats a començaments de la dècada dels anys 90. 

Les paraules, pacte i intercanvi de favors estan a l’ordre del dia i aprofundeixen la falta de credibilitat d’un sistema polític en què el primer president del postfujimorisme, Alejandro Toledo, i el llavors oficial de l’Exèrcit que es va rebel·lar contra l’autòcrata per ser més tard cap d’Estat, Ollanta Humala, es troben el primer pròfug i el segon en arrest domiciliari, immersos en la mateixa trama de corrupció de la qual va sortir indemne l’actual mandatari: les relacions amb la constructora brasilera Odebrecht.

«EL GRAN NEGOCIADOR»

Per al diari La República, Fujimori va ser «el gran negociador del seu propi alliberament». En el seu editorial d’ahir el rotatiu assenyalava que «no és possible ignorar el teatre fujimorista que fa uns quants anys que intenta enganyar els peruans amb una suposada malaltia terminal, les fotos arreglades i retocades per provocar llàstima, les posades en escena amb periodistes amics, la presó daurada a disposició del seu capritxós ús, la generosa organització penitenciària que li permetia llargues visites, les festes amb bandes (de músics, és clar) estrangeres, i el blindatge que per a tots aquests propòsits van exercir les bancades parlamentàries fujimoristes». De fet, Fujimori no va ser un pres particularment valent, sinó «conegut pel seu pànic per encarar amb fermesa la conseqüència dels seus actes», afegia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

De moment, Alfredo Crespo, advocat d’Abimael Guzmán, el líder de la guerrilla maoista Sendero Luminoso, derrotat per Fujimori el 1992 i des d’aleshores entre barrots, li ha demanat a Kuczynski un indult per al seu  client similar al que va rebre el Chino. 

El lletrat recorre als mateixos arguments de la defensa de l’autòcrata i de PPK: els problemes de salut del president Gonzalo, com anomenen Guzmán, i la necessitat d’afavorir la reconciliació nacional.