"A Turquia no podem ser nosaltres mateixos. Molts ens en volem anar"

Serdar, un jove gai de 20 anys, s’estava besant amb un altre home al carrer quan un nen els va fer una fotografia. Per sort, diu el noi, no era a Turquia sinó a Espanya: li va dir al nen que si no esborrava la imatge trucaria a la policia.

«La va acabar esborrant i jo em sentia segur, perquè sabia que la policia, en cas d’haver vingut, m’hauria protegit. Si això hagués passat a Turquia la cosa hauria sigut molt diferent. Aquí, els agents m’haurien pegat o, pitjor, m’haurien acabat violant», explica Serdar. Aquest noi comenta que, quan un membre de la comunitat LGBTI turca és agredit, no truca a la policia sinó als seus companys. «El Govern ens hauria de protegir, perquè també som ciutadans. Però no ho fa. Ens persegueixen», lamenta.

Els problemes dels membres d’aquesta comunitat a Turquia no es limiten a les friccions amb el Govern del president Erdogan, que els margina, sinó que van molt més enllà. «Tinc molts amics i amigues que per poder treballar en moltes empreses han d’amagar la seva condició sexual. N’hi ha alguns que poden, però altres no», diu Serdar, que explica, ple d’indignació, què els passa als transgènere turcs: «Ells no poden amagar físicament la seva condició i pràcticament ningú els vol contractar. Viuen absolutament marginats, sense cap tipus de mitjà per subsistir, per poder menjar. Així que molts s’acaben prostituint».

I és just aquí on comença el verdader periple. La policia, diu Serdar, quan veu un transsexual pel carrer, el multa directament. Sense preguntar res. «Sempre. Com que es pensen que totes i tots els transsexuals es prostitueixen –i prostituir-se al carrer a Turquia està prohibit– els posen multes. És la seva política: que un transsexual surti al carrer, mostri la cara en públic, va en contra de la seva moral pública».

Molts, no obstant, van tirant endavant. De tots els grups opositors turcs, la comunitat LGBTI és de les més organitzades i compta amb una xarxa d’ajuda i associacions a gairebé totes les grans ciutats del país, sobretot a la zona del Mediterrani, la Turquia tradicionalment més liberal.

A cavall perdedor

Notícies relacionades

Erdogan, contra la comunitat gai

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A cavall perdedorLa batalla, és cert, és constant i diària. Però pràcticament impossible de guanyar. «Mentre que Erdogan va separant cada vegada més Turquia dels Estats Units i de la Unió Europea, nosaltres anem agafant més por. Sense la pressió que exerceix la UE, el Govern serà molt més dur amb nosaltres. Més fins i tot del que ja ho és fins ara. Nosaltres continuarem lluitant sempre. No ens retirarem, però no és gens fàcil», diu Serdar, que afegeix que té decidit marxar.

«Per descomptat que vull marxar. Molts ja ho han fet. És normal: aquí no puc anar agafat de la mà amb un home pel carrer, no puc mirar la pel·lícula que jo vulgui si té contingut homosexual. A Turquia no puc ser jo mateix. Em vaig adonar de tot això quan vaig viatjar a Espanya. Vull viure en un lloc on estigui còmode, on em pugui sentir jo mateix. Això, a Turquia, és del tot impossible».