Erdogan, contra la comunitat gai

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, els va descriure abans d’acabar l’any com a contraris als valors tradicionals de Turquia. Des de fa dos anys, no es poden manifestar a Istanbul sense ser dispersats amb canons d’aigua per la policia. Suposen, segons el Govern, un perill per a la salut pública i, ara, en conseqüència, no podran fer cap activitat pública a la capital turca, Ankara. Ser homosexual, bisexual, transsexual –o qualsevol altra cosa–, a Turquia, no és cosa fàcil.

Aquesta persecució implacable va començar a mitjans del mes de novembre passat, quan l’Ajuntament d’Ankara va anunciar que cancel·lava un festival de cinema alemany LGBTI al·legant problemes de seguretat: el consistori va assegurar que aquell esdeveniment podria provocar reaccions violentes per part de diversos segments de la societat turca. I, per tant, va decidir prohibir-lo.

Però, uns dies més tard, el consistori de la capital va anar més enllà: va prohibir tots els actes públics d’aquesta comunitat. «Per garantir la pau, la seguretat, la salut pública i la moral, el governador ha prohibit, per la Llei d’Emergència, totes les trobades i manifestacions, projeccions de cinema i de teatre, entrevistes, mostres, exhibicions, etcètera de la comunitat LGBTI», va anunciar l’Ajuntament d’Ankara, amb un etcètera d’aquells que s’intueixen quilomètrics i en els quals cap absolutament tot.

ESTRÈNYER EL CERCLE / «El cercle cada vegada s’estreny més i més contra nosaltres. La veritat és que ningú de la nostra comunitat esperàvem res semblant. Plafons, discussions, pel·lícules... Tot prohibit. Que es pugui parlar d’aquest tema hauria de ser una cosa normal en una democràcia. Sembla que a Turquia no ho és», diu Zeynep Serinkaya, sociòloga i activista a favor dels drets d’aquesta comunitat.

Serinkaya explica que després de l’intent fallit de cop d’Estat de mes de juliol de l’any 2016 el Govern d’Erdogan ha pitjat l’accelerador contra tota l’oposició, i els LGBTI no se’n salven. «Abans ja intentaven anar en contra de nosaltres, però ara, amb la Llei d’Emergència, poden fer el que els doni la gana sense passar per les institucions. Encara que no és només en contra de nosatres. La repressió de la societat civil és part de l’estratègia del Govern», considera la sociòloga.

LEGALITZADA AL SEGLE XIX / L’homosexualitat, segons Erdogan, va en contra dels valors de Turquia, però la veritat és que aquesta pràctica és, al país, més antiga que el president. És, de fet, anterior al país mateix: quan Turquia va ser fundada, l’any 1923, l’homosexualitat ja feia 70 anys que era legal. Va ser legalitzada a mitjans del segle XIX durant l’Imperi Otomà, en un moment en el qual, a molts països d’Europa encara faltava un segle perquè acabés sent despenalitzada.

Ara, en canvi, el Govern conservador del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) d’Erdogan lluita amb totes les seves forces per combatre-la. «Ser gai en públic és molt difícil a Turquia. L’Estat ha establert una mena d’impunitat en els atacs que rep no només gent de la comunitat, sinó també les dones», diu Serinkaya.

ELS AGRESSORS EN SURTEN INDEMNES / La policia, explica la sociòloga, no investiga les agressions a homosexuals, transsexuals i a moltes dones, i deixa que els agressors en surtin indemnes. «Però no ens podran vèncer. La comunitat LGTBI a Turquia és un dels grups opositors a Erdogan més fort i més ben organitzat. Els atacs i la prohibició de portar a terme actes no ens aturarà», diu Serinkaya, que considera que el veto a la capital del país és completament il·legal.

Notícies relacionades

"A Turquia no podem ser nosaltres mateixos. Molts ens en volem anar"

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«No hi ha cap base legal per fer el que han fet. Aquesta prohibició, el que fa, és posar en risc la comunitat LGBTI en comptes d’exercir la seva obligació de garantir la seguretat pública. El que volen és criminalitzar la nostra existència», van assegurar, en un comunicat, diverses organitzacions d’aquesta comunitat al país. «A Turquia, on la discriminació i l’odi basats en l’orientació i la identitat sexual és rampant, és l’obligació de les autoritats locals i nacionals combatre aquesta discriminació i odi, no fomentar-los», afegia aquest text.

Per aquest motiu, aquestes organitzacions van anunciar que començaran un procediment legal per combatre aquesta prohibició. «Segurament no servirà de res, perquè la justícia està controlada pel Govern», assenyala Serinkaya, però sempre està bé recordar als de l’AKP que a Turquia hi ha una llei i una Constitució, i que han de ser respectades. És una manera que se’n recordin i, de passada, que ho sàpiga tot el món».