La política migratòria de Macron posa en peu de guerra associacions i intel·lectuals

El projecte de llei sobre asil i immigració que aprovarà el Govern francès el 21 de febrer s’entreveu com un camp minat per a Emmanuel Macron. Quan era candidat, l’actual president acostumava a posar l’accent en el drama humà del fenomen migratori, però el seu to s’ha endurit des que ocupa l’Elisi.

Encara que en el seu discurs continua defensant la necessitat d’aconseguir un equilibri entre eficàcia i humanisme, el nou text ha posat en peu de guerra associacions, oenagés, intel·lectuals progressistes i fins i tot l’Església catòlica. La reforma legislativa pretén accelerar els tràmits administratius per resoldre les peticions d’asil polític amb més rapidesa i agilitzar les expulsions dels immigrants econòmics.

El 2017, més de 100.000 demandes d’asil van ser presentades per aquests últims, majoritàriament albanesos i ciutadans de l’Àfrica occidental. L’Estat augmentarà en mil milions d’euros el pressupost del 2018 per a l’assistència mèdica a sensepapers, però reduirà els recursos destinats als centres de retenció administrativa.

Amb tot, el principal escull amb què ensopega la reforma és una circular firmada el 12 de desembre pel ministre de l’Interior, Gérard Collomb, demanant a les associacions que col·laborin en l’elaboració d’un cens registrant la situació administrativa dels migrants dels centres d’acollida.

La mesura ha causat una autèntica tempesta política i ha portat les associacions a presentar una petició al Consell d’Estat perquè s’anul·li o es modifiqui. Des de la Fundació Abbé-Pierre fins a Metges sense Fronteres, passant per França Terra d’Asil o Dret a l’Allotjament, totes han denunciat el que consideren una verdadera «selecció» dels migrants basant-se en la seva nacionalitat o estatus administratiu.

La circular en qüestió tira per terra un dels grans principis de la República: l’acollida incondicional dels errants. Les oenagés temen que França vagi camí de perdre una de les seves principals senyes d’identitat.

"Benvingut al país dels drets humans"

Fent-se ressò d’aquest temor, el setmanari L’Obs publicava ahir una duríssima portada en què mostrava la cara en blanc i negre de Macron rere un filat de ganivetes i l’irònic titular Benvingut al país dels drets humans.

A la revista, diversos intel·lectuals donen la veu d’alarma davant els plans de Macron. Entre ells, el premi Nobel de literatura Jean Marie Le Clézio, que denuncia una política «fastigosa» i una «negació d’humanitat insuportable». «¿Com es distingeixen els que es mereixen ser acollits per raons polítiques i els que no en són dignes?», es pregunta l’escriptor. «Cap Govern, des de la segona guerra mundial, s’ha atrevit a anar tan lluny», assenyala l’historiador Patrick Weil, que retreu al president que mantingui un doble discurs: «De dia dona la benvinguda als refugiats i a la nit firma ordres que els deixa al carrer».

La conferència episcopal francesa s’ha sumat al debat a l’exigir que els centres d’acollida d’emigrants i persones sense llar siguin «sagrats». «Són llocs on han de gaudir de protecció. Si els funcionaris de l’Estat venen a fer una selecció, els migrants no hi aniran i es trobaran al carrer», alerta. El seu president, monsenyor Georges Pontier, ha apel·lat a tots els catòlics a comprometre’s amb l’acollida de refugiats.

Falsos bons sentiments

Des de Roma, on ahir es va reunir amb el cap del Govern italià, Paolo Gentiloni, Macron va respondre a les crítiques amb la següent frase: «Hi ha molta confusió entre els intel·lectuals. S’han d’evitar els falsos bons sentiments». «La humanitat sense eficàcia no és més que una paraula bonica. L’eficàcia sense humanitat és la injustícia».

És el mateix argument que el primer ministre, Edouard Philippe, va repetir a les 26 associacions humanitàries amb les quals es va reunir al Palau de Matignon per intentar desactivar un dur pols que tot just acaba de començar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El segon front de l’Executiu tindrà com a escenari l’Assemblea Nacional, on el debat del text amenaça de ser tempestuós. La llei divideix fins i tot a La República en Marxa (LREM). Molts diputats de la formació del president procedents de les files de l’esquerra ja han obert el foc contra la reforma. 

«Els migrants fugen dels seus països en guerra, d'un futur econòmic i climàtic incert, les places als centres d'allotjament són insuficients. Els centres de retenció es converteixen en centres de detenció i són indignes de la nostra República», va criticar el desembre passat en l'hemicicle la diputada de LREM Sonia Krimi.