L'impacte de la caiguda de Bannon

Poc abans de les vacances de l’estiu passat, Donald Trump va prendre una de les decisions més controvertides de la seva presidència, un posicionament que va arribar precedit d’un intens soroll de sabres en el si de la seva Administració. Trump va anunciar al juny la sortida dels Estats Units de l’Acord de Clima de París, subscrit dos anys abans per 173 països per lluitar contra el canvi climàtic mitjançant la reducció de les emissions de gasos contaminants. La ruptura va marcar la derrota del secretari d’Estat, Rex Tillerson, i especialment de la filla del president, Ivanka Trump, els dos assessors que més havien defensat la continuïtat del pacte. Steve Bannon havia tornat a guanyar. «Punt anotat. La puta és morta», va exclamar aquest referint-se a Ivanka, segons recull Michael Wolff al seu llibre Foc i fúria».

Set mesos després el que sembla estar mort, tot i que no enterrat, és Bannon. La matèria grisa del trumpisme, el marmessor de les seves essències populistes, l’home que pretenia «deconstruir» el Govern federal i al mateix temps remodelar el Partit Republicà a imatge i semblança del gran líder. En menys de dues setmanes ha perdut els seus aliats polítics, els seus patrons financers i la plataforma mediàtica que li va servir per abordar el ressentiment de la classe treballadora blanca contra les elits, els immigrants i les potències estrangeres que fan ombra als EUA.

Bannon ha mort d’èxit. Ell mateix s’ha suïcidat per excés d’arrogància i ambició. Per falta de disciplina i per ignorar els dos principis bàsics que Trump reclama al seu entorn: lleialtat al cap i respecte a la seva família. De ser una de les figures més influents a Washington, la mà dreta del president ha passat a ser un pària.

La seva caiguda ha sigut fulgurant. Va començar a l’agost, quan va ser acomiadat com a estrateg en cap de la Casa Blanca, i ha seguit aquest any, quan Trump el va acusar d’«haver perdut el cap» després de la seva destitució. El detonant del divorci va ser la contribució de Bannon a l’explosiu llibre de Wolff, on suggereix que el fill del president, Don Jr., podria haver comès un acte de traïció al reunir-se durant la campanya amb una advocada russa que li va prometre material incriminatori sobre Hillary Clinton.

Dies després, els seus patrons financers li van clavar una puntada de peu i dimecres va perdre la feina com a president executiu de Breitbart, el petit portal de notícies dirigit a la dreta radical que va transformar en un influent llançaflames capaç de fer ombra a Fox News. «Steve dirigia el portal i en controlava el contingut com un dictador», havia dit Kurt Bardella, exportaveu de Breibart.

Obligats a escollir entre el president i el seu agitador en cap, l’home que presumia en privat de dirigir les regnes de la Casa Blanca, el seu entorn va elegir el primer. «Candidats que una vegada van abraçar Bannon s’han distanciat d’ell; els grups que es van alinear amb les seves posicions busquen una separació i el que era el seu principal recolzament financer, la família Mercer, que va promoure la seva causa durant anys, ha anunciat que trenca llaços», va escriure recentment The Washington Post.

CROADA CONTRA LA JERARQUIA

La seva defenestració ha deixat encallada la «revolta populista» que feia anys que impulsava. Primer com a guerriller del Tea Party i, més tard, com un intrús a la cúspide del poder. A l’octubre la va definir com «un moviment increïblement poderós» de «classe mitjana i treballadora» que està farta de «la casta política i les elits globalistes que ens volen governar des d’una ciutat imperial com si fossin la nova aristocràcia». Més que una amenaça contra els demòcrates, la seva croada anava contra la jerarquia conservadora. Amb el suport de diversos multimilionaris com els Mercer, el baró del petroli Harold Hamm o l’inversor de Silicon Valley Peter Thiel, Bannon es proposava crear «un partit a l’ombra» per destruir els seus enemics.

Volia impulsar candidats nacionalistes i populistes capaços de destronar els Paul Ryan, Mitch McConnell i la resta de jerarques conservadors que pugnen per mantenir el Grand Old Party com un partit proempresa, prolliure comerç i neoconservador en política exterior. «Els vostres amics tenen els dies comptats», va dir en aquell mateix míting de l’octubre referint-se a McConnell. Amb el temps va demostrar que no era infal·lible. Els seus candidats a Alabama i Virginia es van estavellar, cosa que va suposar una humiliant derrota per a Trump.

IDEES MATERIALITZADES

Notícies relacionades

Bannon dimiteix del seu càrrec a Breitbart News després de les crítiques a Trump

Un jutge dels EUA frena el pla 'antidreamers' de Trump

Aquella batalla l’havia lliurat ja a la Casa Blanca. Bannon va conspirar per aïllar el president de les opinions del seu seguici amb passat demòcrata o adscrit a la vella guàrdia republicana. Sobretot «Jarvanka», com anomenava el matrimoni format per Jared Kushner i Ivanka. No sempre va guanyar, però moltes de les seves idees es van materialitzar o es van incloure en el corpus retòric trumpista. Des de la ruptura amb els tractats de lliure comerç, al trasllat de l’ambaixada a Jerusalem, el desdeny per les institucions internacionals o la construcció del mur amb Mèxic.

Els seus plans queden ara en uns llimbs. Sense aliats de pes, Bannon és un profeta sense púlpit. A Washington molts l’han enterrat. «Crec que és el final de Bannon», ha dit Roger Stone, un dels confidents de Trump. Però altres alerten que a la capital imperial res és permanent. Ni la victòria ni la derrota.