El 2017, l'any en què la propaganda russa es va estancar

A l’acabar-se el 2016, es va estendre la percepció entre els comentaristes i experts internacionals que la maquinària propagandística del Kremlin funcionava a tota màquina. Els britànics havien votat a favor d’abandonar la UE i els nord-americans havien elegit Donald Trump com a president, en processos electorals en els quals es detectaven poderoses campanyes d’influència dirigides des de Moscou. Després d’aquest 2017, les sensacions són molt diferents, i apunten a un relatiu estancament.

L’absència d’efecte sorpresa i l’experiència viscuda als Estats Units i el Regne Unit van reduir l’efectivitat de la propaganda russa en les presidencials de França, i va empènyer la societat civil i les autoritats del país a prevenir-se davant de campanyes propagandístiques des de l’estranger. Importants diaris com Le Monde van llançar plataformes per verificar la fiabilitat de les notícies difoses, a la vegada que la Comissió Electoral va emetre advertències per impedir que notícies falses difoses per RT o Spútnik es reproduïssin als mitjans de comunicació locals.

D’aquesta manera, notícies difoses per l’agència estatal russa que qualificaven Macron d’«agent dels Estats Units» i donaven a entendre que era un homosexual «recolzat per un ric lobby gai» amb prou feines van impactar en l’opinió pública francesa. El director de campanya del president francès va arribar a denunciar centenars o milers de ciberatacs contra les bases de dades de la seva formació, que no van impedir la victòria del candidat centrista.

La classe política alemanya també esperava amb inquietud les legislatives del setembre, en especial arran del robatori, fa dos anys, per part de pirates informàtics recolzats per Rússia de 16 gigabytes d’informació confidencial dels ordinadors del Bundestag, la Cambra baixa del Parlament alemany. 

Els temors, però, no es van materialitzar, i la ingerència russa amb prou feines va fer la seva aparició en les setmanes prèvies als comicis. Les característiques de la vida política alemanya, on a diferència dels EUA o el Regne Unit no existeix polarització sobre els grans temes nacionals, així com el pacte de senyors a què van arribar les principals forces polítiques per no explotar filtracions interessades producte de ciberatacs probablement van desanimar els propagandistes russos, estimen els experts. A més a més, els mitjans de comunicació tradicionals mantenen un elevat grau de confiança entre la ciutadania alemanya, que desconfia de les notícies procedents de les xarxes socials.

Ingerència a Catalunya

On sí que va existir aquest efecte sorpresa va ser en la crisi sobre la independència catalana de l’octubre. El bloguer Julian Assange, responsable de la filtració dels correus robats al Partit Demòcrata per pirates informàtics russos que tant de mal van fer en la credibilitat de Hillary Clinton, va tuitejar amb insistència a partir del setembre sobre la crisi catalana, desacreditant mitjans de comunicació com EL PERIÓDICO que criticaven la unilateralitat, i contribuint a més a estendre la percepció que l’independentisme lliurava una avantguardista lluita per l’autodeterminació de les nacions sense estat. 

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A diferència del cas nord-americà o alemany, durant la crisi catalana no hi ha hagut episodis de ciberguerra, és a dir, robatori de documents comprometedors, tot i que l’eficàcia dels milers de bots que van reproduir notícies falses en relació amb el referèndum de l’1-O i el procés està pendent de ser valorada pels experts. 

Les imminents eleccions legislatives italianes, on dues importants forces com són la Lliga (antiga Lliga Nord) i el populista Moviment 5 Estrelles defensen obertament posicions pro-Kremlin, constitueixen una nova oportunitat per a la propaganda russa.