L'EVOLUCIÓ POLÍTICA A RÚSSIA

Putin entra en campanya

El líder del Kremlin i les autoritats russes ofereixen regals i plantegen millores salarials a poques setmanes de les eleccions presidencials del març

Ningú dubta que el president rus guanyarà en els comicis, tot i que una baixa participació posaria en qüestió l'adhesió ciutadana a la seva figura

La consigna és una, i només una. S’ha de convertir la jornada electoral que Rússia celebrarà el pròxim 18 de març en un dia vacacional i d’esbarjo. Qualsevol plantejament és benvingut: des de concursos fins als millors selfies fets pels votants davant les urnes o col·legis electorals, premiats amb iPhones o tauletes, a jocs d’endevinalles sobre temes esportius, passant per referèndums no vinculants sobre temes d’interès per als escolars i els seus progenitors. També es contempla recórrer a la venda d’aliments i altres productes, així com a les actuacions de grups musicals.

Queden poc més de dos mesos perquè els prop de 110 milions de ciutadans amb dret a vot siguin cridats a elegir el seu president per als pròxims sis anys. I encara que el resultat és conegut de sobres per tothom –Vladímir Putin renovarà el seu mandat fins al 2024–, l’Administració presidencial russa ja s’ha posat mans a l’obra i, segons acaba de difondre la publicació liberal RBK, ha enviat instruccions a les regions perquè mobilitzin els votants locals i incitin la participació en els comicis. Això sí, deixant al seu lliure albir la fórmula final per materialitzar els desitjos del Kremlin.

I és que l’apatia electoral davant uns comicis ja decidits per endavant és l’únic element que podria enterbolir la reelecció de Putin per al que serà el seu últim mandat presidencial. En les eleccions legislatives celebrades el 2016, l’abstenció va batre tots els rècords, i només un 47,88% dels votants, segons les dades oficials, es van acostar als col·legis a dipositar el seu vot, tot i que en mitjans opositors es creu que la xifra va ser fins i tot inferior. «Al Kremlin tant li fa; si l’abstenció és alta, incrementarà artificialment la xifra de participació, com ja va fer després de les legislatives» del 2016, protesta, en una conversa telefònica amb EL PERIÓDICO, Maria Barónova, una de les organitzadores de les manifestacions contra el líder del Kremlin els anys 2011 i 2012. «Sabem que com més abstenció hi hagi, més percentatge de vots s’emportarà Putin», constata.

Promeses econòmiques

Precisament, aquesta setmana que ara finalitza, el president rus ha començat a implicar-se de ple en la campanya electoral amb promeses d’imminents millores econòmiques, després de fer esperar tot el país amb el seu tardà anunci de presentar-se a la reelecció com a independent, materialitzat fa un mes. Durant una visita dimecres a una fàbrica de vagons de ferrocarril a Tver, a uns 170 quilòmetres al nord-oest de Moscou, el mandatari va prometre atendre una vella reivindicació de la classe treballadora: igualar el salari mínim interprofessional amb l’índex mínim de supervivència, fixat en 11.163 rubles, uns 162 euros.

«La dinàmica positiva de l’economia es manté... l’economia està en alça, i tenim l’oportunitat d’igualar el salari mínim amb l’índex mínim de supervivència a partir de l’1 de maig», va proclamar davant un grup de treballadors que li prometien suport. No va ser a l’atzar l’elecció de la denominada Fàbrica de Vagons de Tver per disparar el tret de sortida a la campanya. L’empresa, amb una plantilla de 6.000 treballadors, comença a remuntar el vol després de patir els estralls de la crisi propiciada pels baixos preus del petroli i les sancions internacionals arran de la guerra d’Ucraïna. Amb la seva visita, el president rus volia enviar a l’electorat un missatge d’optimisme.

Oposició tocada

L’oposició liberal extraparlamentària, l’única que és mereixedora d’aquest nom en el panorama polític de Rússia, es presenta tocada als comicis. Alekséi Navalni, l’únic candidat d’entitat, ha sigut vetat en la disputa electoral per la Comissió Electoral Central, argumentant que tenia antecedents penals. «Prohibir a Navalni és un error» del Govern, valora l’opositora Barónova, que recorda que la majoria dels seus seguidors són joves i adolescents de recent conscienciació política que encara no plantegen amenaces al sistema. Després d’ha-ver-se anunciat la prohibició, el cèlebre bloguer anticorrupció ha cridat els seus seguidors a ignorar la cita amb les urnes.

Notícies relacionades

L’absència converteix Ksenia Sobtxak, una celebritat que va forjar la seva popularitat presentant programes d’entreteniment a la televisió, en la principal candidata liberal. Nombrosos observadors consideren que la presència de Sobtxak a la graella d’aspirants és un intent del Kremlin d’animar la participació i de dividir l’oposició. Malgrat les seves credencials opositores, és filla d’Anatoli Sobtxak, el difunt alcalde de Sant Petersburg amb qui Putin va treballar colze amb colze durant els anys 90.

Darrere del quart mandat

Les eleccions presidencials russes se celebraran el 18 de març. En el molt improbable cas que Putin no arribés al 50% dels vots, el 8 d’abril hi hauria una segona volta. Les anteriors, celebrades el 4 de març del 2012, van ser les primeres en les quals es va elegir president per a sis anys –fins llavors el mandat era de quatre–. Putin ja va aconseguir en la primera volta el seu retorn al Kremlin a l’aconseguir més de 45 milions de vots, el 63,6%. Segons les xifres oficials, van votar gairebé 72 milions de russos, el 65,4% del cens. Si guanya, Vladímir Putin completarà 20 anys al capdavant del país en dues etapes (2000-08 i 2012-24), amb un interval de quatre anys com a primer ministre perquè la Constitució no permet més de dos mandats consecutius. Almenys de moment.