La Casa Blanca invisible sí que funciona

El Donald Trump excessiu, caòtic i imprevisible acapara els titulars i enlluerna una altra realitat: ha sigut en el seu primer any com a president dels Estats Units altament efectiu. La seva Casa Blanca, la seva Administració i el Congrés han fet avançar l’agenda radicalment conservadora i neoliberal del Partit Republicà i de grans donants, més ideològics que el mateix Trump. I s’estan transformant els EUA.

Encara que la llista d’èxits legislatius amb el Congrés sota control dels republicans sembli raquítica, només amb la reforma fiscal, l’impacte d’aquesta mesura és descomunal. L’ha ajudat a trompejar la reforma sanitària del seu antecessor, l’expresident demòcrata Barack Obama. I malgrat quedar lluny d’algunes promeses de campanya, la seva combinació amb bones dades econòmiques, una borsa que bat màxims històrics i el desmantellament de les regulacions ha desencadenat una onada d’optimisme i aplaudiment en el món empresarial en general. 

Confiança empresarial 

Es revisen a l’alça les perspectives econòmiques, la confiança empresarial arriba a rècords i hi ha primes i pujades. I la lluita contra les regulacions, que Trump va convertir en ordre executiva als onze dies de mandat, ha fet que per primera vegada en sis anys els costos regulatoris no siguin la primera preocupació dels empresaris nord-americans.

El president Trump ha omplert la seva Administració de durs crítics amb la regulació i no hi ha terreny exempt de l’aposta per desfer-la: en un espai de temps de només 12 mesos –període de la presidència del magnat– s’han endarrerit, retirat o desactivat 1.600 regulacions. 

El retorn dels combustibles fòssils al centre de la política energètica i l’abandonament de la lluita contra el canvi climàtic és un dels terrenys d’impacte més evident durant aquest any de mandat. Trump no ha tingut cap mania a l’hora de treure els Estats Units de l’Acord de París i ha donat llum verda als polèmics projectes Keystone XL i Dakota Access. S’han retirat ordres fonamentals del pla d’Energia Neta de Barack Obama; s’han reduït terrenys protegits i s’han ampliat permisos per a perforacions.

També s’ha acabat amb la neutralitat a la xarxa i s’han restat proteccions a la privacitat. S’ha posat fre a potencials demandes col·lectives i el sector de la  banca ha vist com es relaxen restriccions i controls.

La regressiva agenda conservadora també segueix en política social. S’ha suspès, per exemple, la regla que obligava a informar de diferències salarials per gènere i raça, la que donava llibertat a les persones transgènere a l’hora de fer servir el bany que triessin a l’escola, la que requeria als col·legis implementar els sistemes per jutjar la qualitat de l’ensenyament o la que feia més fàcil denunciar assalts sexuals perpetrats a la universitat. Aquesta mateixa setmana s’ha creat una oficina especial de «consciència i llibertat religiosa» que permet a treballadors de centres mèdics no participar en pràctiques d’avortaments.

Cop a les prestacions

És un assalt a les polítiques progressistes del seu predecessor però a la diana hi ha alguna cosa més: la Gran Societat de l’expresident Lyndon Johnson, que va ocupar la Casa Blanca a la dècada dels 60. I han començat els cops a aquell esquema de prestacions socials: l’Administració ha donat llum verda als diferents estats de la unió perquè, per primera vegada, imposin requeriments laborals per obtenir Medicaid, l’assistència sanitària pública per als pobres. L’estat de Kentucky ja ho ha fet.

 Un altre èxit per a Trump ha sigut sens dubte el canvi pràctic en la política migratòria. El racisme i la xenofòbia que traspuen les seves declaracions va calant en la realitat política i encara que el mur amb Mèxic segueix en l’èter, ja se n’ha alçat un d’invisible però efectiu.

Els creuaments il·legals de la frontera se situen en mínims històrics i encara que les deportacions de l’actual Administració republicana no han superat les xifres que es van donar durant el mandat d’Obama, s’han intensificat les detencions i les expulsions dels que ja vivien als EUA (més de 80.000).

Veto als musulmans 

Notícies relacionades

Un any de presidència ple de mentides

24 hores amb Trump: Menjar porqueria, tele i Twitter

Després de la caòtica arrencada del seu veto als musulmans, l’Administració n’ha après i el veto, encara que modificat, està en vigor. La xifra màxima de refugiats que admetran aquest any els Estats Units és de 45.000 persones. Es tracta del nombre més baix des de l’anys 1986. 

S’ha endurit el llenguatge de l’asil i s’ha acabat amb alguns dels programes específics de protecció. Els advocats especialitzats constaten, a més, que s’està frenant la immigració legal, intensificant l’escrutini per a tot tipus de visats.