24 hores amb Trump: Menjar porqueria, tele i Twitter

Donald Trump era conegut pels seus gustos ostentosos de nou-ric, reflectits a la seva residència de Trump Tower, un apartament de tres pisos decorat amb columnes de marbre, fonts i mobles versallescos en or de 24 quirats. Però des que va arribar a la Casa Blanca, l’orbe no ha descobert una versió anglòfona del Rei Sol, sinó a una mena d’Homer Simpson amb americana i corbata i enfadat amb mig món, un president amb debilitat pel menjar porqueria, al·lèrgic als llibres, incapaç de desenganxar-se de la televisió i obsessiu a l’hora d’usar les xarxes socials. Un producte de l’època. Sense que ningú l’esperés, la cultura pop ha tornat a la Casa Blanca, una cultura de rebaixes, però popular, al capdavall.

Quan no està jugant a golf, al qual ha dedicat 94 dies, el president treballa amb horaris stakhanovistes. Es lleva a les 5.30, encén alguna de les tres pantalles de plasma que té al dormitori i comença a fer trucades i a tuitejar. El president esmorza poc, i si ho fa prefereix «béicon amb ous, molt fet». La inspiració matutina per als seus tuits la treu de Fox & Friends, un magazín on se’l tracta molt bé.

Trump passa tantes hores al dia davant de la televisió (un mínim de quatre, segons The New York Times) que alguns diplomàtics estrangers han demanat als seus governs que, quan vulguin que els escolti el president, surtin per les cadenes de notícies per cable. Al voltant de les 9.30 hores, i després d’haver marcat l’agenda del dia amb el seu xàfec de tuits, l’empresari novaiorquès arriba al Despatx Oval. Després té el brífing de la intel·ligència, on rep informació classificada sobre crisis i amenaces mundials. Aquestes reunions s’han adaptat a la seva forma de processar la informació. Els informes han de ser d’una sola pàgina i incloure sumaris, gràfics i fotos. També hi ajuda si el nom del president apareix moltes vegades. L’ajuda a mantenir l’atenció.

Un dels grans moments en la vida de Trump va ser el seu debut com a presentador al capdavant de L’aprenent, el 2004. Aquella experiència és part del seu ADN i, per moments, ha governat com si fos el presentador en cap d’un país de teleespectadors. 

Aquell mateix esperit ha mirat d’inculcar-lo als seus assessors. Trump els va dir que «pensin en cada dia de la seva presidència com si fos l’episodi d’un programa on ell derrota els seus rivals».    

Com altres presidents, Trump ha decorat la Casa Blanca al seu gust. Les cortines granes del Despatx Oval són ara daurades, i l’art modern dels Obama ha desaparegut per deixar espai a més quadros de tipus clàssic, cosa que inclou retrats dels expresidents Andrew Jackson i Teddy Roosevelt, dos dels seus herois.

Però al mateix temps, Trump ha dessacralitzat la seva oficina. La porta del Despatx Oval va estar molts mesos gairebé sempre oberta per a tota mena d’assessors, parents, amics i simpatitzants. «És com li agrada treballar, entre multituds», va escriure Time. 

Notícies relacionades

La Casa Blanca invisible sí que funciona

Un any de presidència ple de mentides

De la seva antipatia als llibres se n’ha escrit molt. «És pitjor del que t’imagines. Trump no llegeix res, ni siquiera memoràndums d’una pàgina o breus informes, res», va dir el seu assessor econòmic, Gary Cohn. Tampoc li agrada la soledat. Fins que Melania i Barron es van mudar a la Casa Blanca, al mes de juny, acostumava a tenir constants convidats per sopar, molts més que Obama.

Hi ha dies que a les 18.30 hores ja és al dormitori. Tanca les portes amb balda, es demana una cheeseburguer, una altra llauna de Coca-Cola zero (en pren una dotzena al dia) i es posa a mirar la tele, a tuitejar i a trucar als seus amics multimilionaris fins a altes hores de la nit, segons explica Michael Wolff al llibre Foc i fúria. En aquelles trucades ventila les seves ansietats i critica tot el que es mou. De dormir dorm poc: quatre o cinc hores al dia.