Poques respostes del Govern francès a les demandes dels nacionalistes corsos

El primer ministre francès, Édouard Philippe, es va reunir ahir a París durant dues llargues hores amb els dirigents nacionalistes corsos que en les eleccions del desembre van aconseguir una contundent majoria a les institucions de l’illa.

    

La reunió va servir perquè l’autonomista Gilles Simeoni, president de l’Executiu local, i l’independentista Jean-Guy Talamoni, president de l’Assemblea corsa, exposessin amb detall el catàleg de reivindicacions que figura al seu programa de Govern. Però no hi va haver gaire més.

    

L’Executiu ha evitat deliberadament donar respostes a les seves demandes abans de la visita que Emmanuel Macron farà a Còrsega el pròxim 6 de febrer. En aquesta data altament simbòlica, perquè coincideix amb el 20è aniversari de l’assassinat del prefecte Claude Érignac, s’espera que, a més de reafirmar l’autoritat de l’Estat francès, el president marqui el to de les relacions que pretén establir amb els líders nacionalistes.

    

A la sortida de la trobada celebrada al palau de Matignon, Simeoni i Talamoni es van mostrar satisfets amb aquesta primera fase de diàleg que, a falta d’avanços concrets, va servir per trencar el gel. Sense amagar que persisteixen nombrosos punts de desacord, la seva actitud, i la que van dir que havien percebut en el Govern, sembla orientada a pacificar unes relacions que durant els últims 40 anys han sigut conflictives.

    

«El Govern ha pres nota de les nostres demandes i ens ha respost que és evident que la situació política és totalment nova i que això requereix polítiques noves, però no ha anat més lluny», va resumir Gilles Simeoni al final de la reunió.

    

La novetat del context polític deriva de la renúncia a la lluita armada del Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC) el 2014, fet que ha propiciat en bona mesura l’avanç del nacionalisme en les últimes convocatòries electorals.

    

Després d’anar guanyant terreny de mica en mica, en les eleccions regionals del 10 de desembre, autonomistes i independentistes es van presentar en coalició i van aconseguir el 56,5% dels vots amb un programa que planteja incloure una referència a l’especificitat corsa a la Constitució francesa, aconseguir en deu anys un estatut d’autonomia, la cooficialitat de la llengua corsa, una llei d’amnistia per als denominats presos polítics i un estatut de resident.

REVISIÓ CONSTITUCIONAL

De moment, París tan sols ha obert la porta a la revisió constitucional, que Macron pretén llançar aquest estiu, sense detallar quin tipus de referència tindria l’illa a la Carta Magna.

    

També veu possible un acostament de presos a presons corses, però analitzant-ho cas per cas i sense contemplar una amnistia. Ahir, la posició del Govern a penes es va moure, però tot i així el president de l’Executiu regional no va considerar inútil la visita.

    

Sembla que aquest to es mantindrà fins que Macron expliciti la política que aplicarà a Còrsega i defineixi el contorn del pacte girondí (descentralitzador) que va prometre l’abril del 2016 sent candidat a l’Elisi. «Volem senyals positius perquè el poble cors vegi que les coses avancen. Sens dubte, es farà amb motiu de la visita del president i això farà que s’instal·li la confiança. Si no, s’haurà de reavaluar la situació», va assegurar, per la seva part, el president de l’Assemblea territorial, Jean- Guy Talamoni.

SENSE DILACIONS 

L’estada dels líders corsos a París prossegueix avui i demà al Senat i a l’Assemblea Nacional, on s’entrevistaran amb els seus respectius presidents, Gérard Larcher i François de Rugy.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

    

Les converses amb l’Executiu continuaran segons un calendari no explicitat que Simeoni i Talamoni volen que sigui el més ajustat possible perquè la resposta a les seves reivindicacions no es dilati en el temps. «Esperem reunions posteriors per veure quines són les propostes del Govern i que Macron digui quina serà la seva política per a Còrsega en el futur», van declarar els caps corsos.