Erdogan utilitza l'Exèrcit Lliure Sirià com a força de xoc en la seva ofensiva contra els kurds

Uns quants soldats s’acosten a l’entrada del barracó quan, des de dins, en surten dos portant un cos embolicat amb uns llençols. Llavors, tots –tots menys els dos que porten el cadàver–, treuen els kalàixnikovs i apunten al cel. S’atapeeixen al costat del cos. Criden, canten i ploren. Reciten: «I no penseu mai que els que han sigut matats en la causa de Déu són morts. ¡No! Són vius, a prop del Senyor. I ell els proveeix», criden, mentre col·loquen el mort en una ambulància. 

Són membres de l’Exèrcit Lliure Sirià (ELS), una coalició de milícies opositores sirianes en les quals Turquia es recolza en la seva operació contra el cantó kurd d’Afrin.

La seva participació contra la milícia kurdosiriana no és anecdòtica: 25.000 combatents de l’ELS contra les milícies kurdes, les YPG. Turquia els utilitza com a cossos de xoc. L’ELS hi posa els cossos i els fusells. L’Exèrcit turc, les bombes, l’aviació i les forces especials: en una setmana d’operació han mort 68 soldats de l’Exèrcit Lliure Sirià per tres turcs.

A l’inici de l’ofensiva, Turquia els va distribuir per tota la seva frontera amb Afrin i els va proveir de material i campaments. Al d’Incirli, a una mica més d’un quilòmetre del front, la pluja és incessant. El terra és un bassal de fang que els soldats travessen per anar i venir del front. Quatre tot terrenys amb metralladores a un costat. «Tothom està molt tens», diu un traductor.

L’artilleria turca repica per convertir-se en la banda sonora del campament. Un soldat sirià va al capdavant amb dos fusells d’assalt, una metralladora lleugera i un rifle franctirador. Les armes van en una direcció; les ambulàncies van i venen. Han vingut a lluitar per a Turquia a Afrin. «Afrin i Idlib són una transacció entre dos poders estrangers [Turquia i Rússia]», diu l’analista sirià Hassan Hassan. Abans d’iniciar l’ofensiva, Ankara i Moscou, se suposa, ho van lligar tot: Rússia no s’oposaria a l’operació a Afrin i Turquia, a canvi, entregaria la regió d’Idlib a Damasc. I per fer-ho, diu Hassan, Ankara va obligar l’Exèrcit Lliure Sirià a retirar-se d’Idlib.

Notícies relacionades

L'operació de Turquia a Afrin atia el vesper sirià

Els kurds fan una crida a la mobilització general davant l'ofensiva turca

L’Exèrcit Lliure Sirià no és un amic fàcil. Allà dins hi ha de tot: seculars, islamistes moderats, islamistes menys moderats i islamistes gens moderats. Turquia, per a aquesta ofensiva, s’ha aliat amb tots. Hayat Tahrir al-Sham, Al-Qaida a Síria, col·labora en la lluita. I allà, al costat sirià de la frontera, l’ELS crea pànic. «La meva família d’allà està terroritzada –explica un kurd que viu al costat turc–. Tothom pensa que, quan els soldats àrabs entrin, violaran les dones i degollaran els homes». El poble d’Afrin, diu, prefereix els turcs: més civilitzats que els barbuts. «Són un Exèrcit regular. Tenen normes. Els altres, no».

Campament a Turquia

Campament a TurquiaEl campament turc de la zona, a diferència de l’Exèrcit Lliure Sirià, és a deu quilòmetres de la frontera. I té fusells nord-americans i tancs alemanys; no camionetes ni pick ups plenes de fang. I no se senten les bombes: aquí no hi ha ni ambulàncies ni morts. «Bah!, el Reial Madrid és molt millor que el Barça. A Turquia soc del Fenerbahçe», diu un soldat. Beuen te, fumen i mengen empanades. Són molt joves i van afaitats. Si no fos per les armilles antibales no semblaria que estan en guerra. Però sí. «¡Besiktas! ¡Besiktas! El Fenerbahçe és una merda», crida un altre, que crida el seu col·lega. «Marxem. Anem cap a Síria».