L'operació de Turquia a Afrin atia el vesper sirià

Per la carretera de Gülbaba, a l’altre costat de la frontera del cantó d’Afrin, passen cada dia els tancs plens de soldats turcs que van a Síria. Les caravanes, normalment, van en una direcció: cap al front, cap a la batalla. Allà, juntament amb soldats opositors sirians, Turquia està portant a terme una ofensiva terrestre i aèria per fer fora les milícies kurdes de la regió siriana, un lloc on, fins fa poc, no hi havia hagut mai trets.

La guerra de Síria, que semblava que estava a punt d’acabar, es complica. Turquia i les altres potències que tenen presència a la regió –els Estats Units, Rússia, l’Iran i l’Aràbia Saudita– l’han convertit en un joc, en un pols. Dimarts a la nit, mentre 14 blindats travessaven Gülbaba cap a Síria, Mehmet, juntament amb els altres nois del poble, els saludava i els victorejava.

A Gülbaba, un poble de contrabandistes de tabac i oli, l’operació militar a Afrin no li ha fet cap bé. «Des de fa uns quants mesos, quan el Govern va construir el mur, el poble s’ha empobrit molt. Abans era bastant ric», explica Mehmet, a qui, com a la majoria dels turcs, li agrada l’ofensiva.

TRETS / Però Mehmet hi posa matisos: «El Govern diu que la intervenció serà curta, però l’operació Escut Protector de l’Eufrates de l’any passat va trigar molts mesos a completar-se. I això que Jarabulus és molt més petita que Afrin. Crec que trigaran, com a mínim, mig any a conquistar-la», diu Mehmet, que en la setmana que fa que dura l’ofensiva s’ha acostumat a sentir, cada cinc minuts, els trets de l’artilleria turca sobre les muntanyes. Per sobre de casa seva.

Cada dia que passa s’intensifiquen els bombardejos sobre Afrin: el Govern turc, recolzat per la seva societat civil, pressiona cada dia més. Tant Ankara com les milícies kurdes, les YPG, envien més tropes a lluitar. I, mentrestant, la retòrica i les arengues bel·licistes augmenten.

Amb aquesta ofensiva, Turquia pretén crear una franja de 30 quilòmetres al sud de la seva frontera. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, assegura que està disposat a fer el que sigui per no compartir frontera amb les YPG, una milícia kurdosiriana amb vincles amb la guerrilla del PKK, qualificada de terrorista pels EUA, la UE i Rússia. Aquesta guerrilla està en guerra amb Ankara des dels 80. El conflicte ha deixat desenes de milers de morts.

Però les YPG són l’aliat dels EUA a Síria: l’operació militar a Afrin està destruint les relacions entre Washington i Ankara, països, en teoria, aliats de l’OTAN.

Trump i Erdogan van parlar per telèfon dimecres passat a la nit, però la conversa, lluny de calmar els ànims i acostar posicions, va semblar que dinamitava la relació. Segons la Casa Blanca, Trump va dir a Erdogan que Turquia utilitza retòrica «destructiva i falsa».

Però Ankara ho nega. «El president Trump no va fer servir mai aquestes paraules. Només va dir que les crítiques del Govern turc als EUA causen preocupació. El president Erdogan li va contestar que són les seves polítiques de suport a les YPG les que causen ira a Turquia», va dir a la premsa una font oficial turca. «La nostra confiança amb els EUA està malmesa», va dir el ministre d’Exteriors turc, Mevlüt Çavusoglu. Ahir, Turquia va afirmar que havia arrencat el compromís dels EUA de deixar de subministrar armes a la milícia kurda i instava Washington, que guardava silenci, a retirar les seves tropes de la ciutat de Manbij.

Síria està dividida en tres. Una part, a l’oest, és la del règim de Damasc, on regna Baixar al-Assad amb el suport rus i iranià. Una altra, a l’est i nord, està en mans de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), controlades per les YPG, a les quals ataca Turquia. Amb les SDF hi ha desplegats 1.500 soldats nord-americans.

Notícies relacionades

Tot per la pàtria turca a Afrin

Erdogan utilitza l'Exèrcit Lliure Sirià com a força de xoc en la seva ofensiva contra els kurds

La tercera part, que controla petites bosses de territori, és la de l’oposició siriana, integrada sota l’Exèrcit Lliure de Síria: aquesta és la carta a la qual aposta Erdogan. Ja ho va fer el 2016 amb l’operació Escut Protector de l’Eufrates i ho fa ara al cantó d’Afrin. «A l’expandir la seva zona de control al nord de Síria, Turquia tindrà encara més influència en el futur del país», assenyala l’analista nord-americà Nicholas Heras, expert del Centre per a una Nova Seguretat Americana.

El futur de Síria ja no es juga a Síria: es juga als despatxos presidencials de Washington, Moscou, Teheran, Riad i Ankara. «El conflicte –explica Hassan Hassan, un analista sirià radicat a Londres– ja no està en mans de les faccions locals. S’ha convertit en un assumpte internacional. Ara es tracta de diferents països que pacten i lluiten entre ells. El que pensin els locals ja no importa». I això, afegeix, pot ser tant bo com dolent: «Les potències podrien forçar les parts a arribar a acords que abans, quan el conflicte era més caòtic, eren impossibles. Però si els acords són modelats com a l’escenari actual al nord de Síria (Afrin), això indubtablement causarà noves ferides i més guerres civils dins les que ja existien».