Un nou nom per a Macedònia

Macedònia, que ara no es diu Macedònia, es va començar a dir Macedònia durant la guerra civil grega (1947-49). Va ser una decisió del dictador iugoslau, Josip Broz Tito, per intentar demostrar que tot Macedònia, tant la grega com la iugoslava, li pertanyien.

Gairebé 80 anys després, la decisió de Broz encara molesta: Iugoslàvia es va desintegrar i, després de les guerres dels Balcans, les antigues repúbliques iugoslaves van passar a tenir els seus noms propis. Eslovènia, Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro es diuen ara Eslovènia, Sèrbia, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro.

Però no Macedònia: el seu nom oficial -i suposadament temporal, des de fa 27 anys- és Antiga República Iugoslava de Macedònia.

"El meu avi -va escriure fa unes setmanes la neta de Tito, Svetlana- va donar el nom de Macedònia a una de les sis repúbliques de Iugoslàvia, però el terme Macedònia s'ha utilitzat sempre per anomenar una àrea geogràfica més àmplia, de la qual el 51% és part de Grècia, el 38% és l'antiga república iugoslava i el 9% és a Bulgària. És absurd, per tant, que Skopje insisteixi a usar el terme Macedònia en exclusiva».

Fins fa ben poc, governada per nacionalistes, Skopje ho havia intentat. Però des del desembre del 2016, l'Antiga República està governada per un partit socialdemòcrata i proeuropeu que està disposat a solucionar els problemes amb Grècia d'una vegada per sempre.

L'Antiga República Iugoslava de Macedònia vol deixar de tenir un nom temporal. En vol un de real, que li permeti que Grècia deixi de bloquejar els seus intents d'accedir a l'OTAN i a la Unió Europea.

Des que és un país independent (1991), Macedònia, habitada per dos milions de persones, ha viscut atrapada pel seu nom. Skopje i Atenes, que consideren Alexandre el Gran com el seu patrimoni nacional, l'han reclamat per a si. Ara, sembla, els ànims han canviat.

Reunió a Davos

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, i el seu homòleg macedoni, Zoran Zaev, van mantenir una reunió oficial la setmana passada al fòrum de Davos. De la trobada en van sortir gestos reals: Zaev es va comprometre a retirar el nom d'Alexandre el Gran de l'aeroport de Skopje i de la principal autopista del país.

"Hem d'aprofitar l'oportunitat. Frenar les coses no tindria sentit. A la vida hi ha moments per prendre decisions, i crec que hem arribat a aquest punt", va dir aquest dimarts el mediador de  les Nacions Unides, Matthew Nimetz, que aquests dies és a Atenes i Skopje.

"El primer a discutir és un nom en l'idioma del país veí. I nosaltres volem que no sigui traduïble a una altra llengua", va dir aquest dimarts el ministre d'Exteriors grec, Nikos Kotzias. Això serviria per eliminar les implicacions irredemptistes que té el terme Macedònia: Grècia insisteix que el nou nom ha de ser completament diferent del de la seva província, Macedònia Central, que té Salònica com a capital.

Les propostes

Notícies relacionades

L’home que va apunyalar un turista espanyol a Berlín és un refugiat sirià de 19 anys

Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva

L'ONU, segons les premses grega i macedònia, ha proposat cinc candidats. Nova Macedònia, Macedònia Superior, Macedònia del Nord, Macedònia Vardarska -el Vardar és el principal riu del país- i República de Macedònia (Skopje). Aquesta última versió aniria amb el nom de la capital del país entre parèntesis.

Però no tot Grècia està a favor de l'avanç. Diumenge passat es va fer una manifestació ultranacionalista a Salònica en contra del procés. "Hi ha una sola Macedònia, i és grega", deien els manifestants, 400.000 segons l'organització. Entre ells hi havia diputats de Nova Democràcia i d'ANEL, soci de coalició de Tsipras.