El pacte de gran coalició es fa esperar a Alemanya

Alemanya haurà de continuar esperant per tenir un acord de govern. Després de quatre mesos d’inestabilitat política i una setmana de negociacions, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), el Partit Socialdemòcrata (SPD) i la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) han decidit ampliar el diàleg a avui dilluns –encara que inicialment s’havien marcat com a termini diumenge– davant de la dificultat per consensuar un acord en matèria de sanitat i llei laboral.

Després de la proposta fallida de crear una assegurança de salut universal per als alemanys, are l’equip de l’SPD pressiona perquè s’eliminin els contractes temporals i es promoguin els indefinits, dues propostes que pretenen combatre la creixent desigualtat i la precarització social i que els conservadors han descartat de manera rotunda. Aquesta disputa ha encallat les negociacions.

«Hem tingut un dia constructiu avui i hem arribat a molts acords», va assegurar ahir el secretari general de l’SPD, Lars Klingbeil. A mitja jornada, la cancellera, Angela Merkel, ja havia afirmat que esperava que les negociacions fossin «molt difícils».

Dimarts passat, Merkel, el líder socialdemòcrata Martin Schulz i el líder bavarès Horst Seehofer van aplanar el camí a una altra gran coalició a l’acordar noves restriccions en política migratòria com una limitació de la reunificació familiar de refugiats a 1.000 casos mensuals, una claudicació que perjudica l’SPD. Malgrat segellar així un dels punts més controvertits, els partits han mostrat interpretacions diferents del que s’havia acordat.

Petits acords

Segons ha avançat l’agència alemanya DPA, conservadors i socialdemòcrates sí que haurien arribat a un acord per incrementar el pressupost destinat a la creació de vivenda social. A falta que es coneguin més detalls, s’apunta que en la discussió es preveu destinar una partida de fins a 4.000 milions d’euros per al 2021 en què també s’inclouen subvencions a la compra de vivenda.

Dissabte, CDU i SPD també van pactar fixar en la llei els objectius mediambientals per al 2030 (després d’anar camí del fracàs els del 2020), així com prohibir l’ús de l’herbicida glifosat en l’agricultura i en les plantes modificades genèticament.

Malgrat que amb aquestes mesures vol convèncer un electorat ple d’escèptics, l’SPD no té cap mesura estrella per remarcar en aquest acord. El 2013 el partit va tirar endavant un acord de govern amb Merkel a l’impulsar el primer salari mínim interprofessional de la història d’Alemanya, de 8,5 euros per hora.

Un SPD fracturat

El 12 de gener passat els tres partits van arribar a un principi d’acord per tornar a governar plegats. El controvertit document incloïa restriccions en la política migratòria i descartava un sistema sanitari universal, així com un increment d’impostos per a les rendes altes, victòries programàtiques dels conservadors que van dividir els socialdemòcrates. El 21 de gener passat aquesta fractura interna es va deixar veure en un congrés extraordinari celebrat a Bonn, en què el partit va donar llum verda a les negociacions amb un ajustat 56% de suports.

Encara que aquesta victòria de la directiva va comportar un fort revés, l’ala esquerrana i idealista de l’SPD, encapçalada per les joventuts (Jusos), ha mantingut la pressió perquè qualsevol acord de govern forci l’adopció de polítiques socials més justes i més obertes als refugiats. Reticents a tornar a governar al costat de Merkel, els contraris a la gran coalició asseguren que sense una renovació des de l’oposició el partit socialdemòcrata més antic d’Europa corre el risc de desaparèixer.

Notícies relacionades

L'SPD, cada vegada més petit i insignificant

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A més a més de la falta d’acords en punts clau, l’allargament de les negociacions també té una lectura política. Perquè un nou Govern entre els dos partits hegemònics d’Alemanya es converteixi en una realitat, el pacte ha de ser votat pels fins a 450.000 delegats de l’SPD.

Els rebels han començat a captar militants perquè hi votin en contra i evitin així la fastiguejada gran coalició. La profunda esquerda oberta a Bonn va ser un senyal d’alerta per a una directiva que vol evitar els riscos d’un altre fracàs. Si prosperés, Alemanya podria tenir Govern al març.