Alemanya ajorna un dia més l'acord de gran coalició

La formació d’un nou Govern a Alemanya es farà esperar fins i tot més del que es temia. Després de setmanes d’intenses negociacions, la unió conservadora liderada per la cancellera Angela Merkel (CDU-CSU) i els socialdemòcrates de Martin Schulz (SPD) encara no van arribar ahir a un acord per reeditar la gran coalició. Com ja va passar diumenge, data en què expirava el termini per presentar un programa de govern, les fortes discrepàncies per la reforma del sistema sanitari i la regulació del mercat laboral han encallat l’acord.

Així, s’espera que aquest matí les tres parts implicades en les negociacions presentin un document de fins a 200 pàgines que haurà de marcar el rumb d’Alemanya durant els pròxims quatre anys. «Ens trobem en la recta final però encara no estem a punt», va explicar la vicepresidenta de la CDU, Julia Klöckner. Entre els principals temes espinosos per polir, els socialdemòcrates volen crear una assegurança mèdica universal que acabi amb un sistema sanitari dividit entre l’àmbit públic i l’àmbit privat i limitar l’ús dels contractes temporals per part de les empreses.

¿Més Europa?

Més enllà de les diferències que hi pugui haver, les dues parts s’han mostrat optimistes sobre el que s’ha negociat. Malgrat que es desconeixen els detalls del text, Schulz va assegurar que s’ha arribat a un acord per a un sistema d’impostos «just» respecte a grans companyies d’internet com ara Google, Apple, Facebook i Amazon a Europa i a un altre sobre política comunitària. «Tenim l’oportunitat de construir una Europa més democràtica i social», ha escrit el líder socialdemòcrata als seus correligionaris.

Abans d’iniciar les negociacions amb els democristians, Schulz va deixar clar que tot pacte de govern hauria d’incloure un acostament més gran a les propostes que el president francès Emmanuel Macron ha posat sobre la taula per renovar la Unió Europea (UE). Més enllà de les paraules, l’abast en les reformes segueix sent una incògnita. Les parts s’han mostrat d’acord a incrementar la contribució alemanya al pressupost comunitari, però mesures més ambicioses, com la mutualització del deute públic a través d’eurobons, la creació d’un pressupost anticrisi de l’eurozona o la unió bancària, segueixen sent –fins i tot amb el pare de l’austeritat, Wolfgang Schäuble, fora del Govern– un anatema per als conservadors.

Límit de refugiats

Sens dubte, un dels punts més polèmics negociats fins al moment ha sigut la política migratòria. Dimarts, Merkel i Schulz van acordar restringir el dret a la reunificació familiar de les persones refugiades a un màxim de 1.000 casos mensuals. Després d’haver acollit poc més d’un milió de refugiats des de l’any 2015, el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) ha guanyat terreny i ha marcat l’agenda política, fent girar CDU i SPD a posicions més dures.

Malgrat que aquest acord no inclou el terme «límit superior», el document sí que estipula que no arribin més de 220.000 refugiats a l’any. Les diferents interpretacions que conservadors i socialdemòcrates –aquests volen obrir la porta a una ampliació d’acollides en casos especials– han fet d’aquest pacte, del qual encara es desconeixen més detalls, han obert les primeres esquerdes entre les dues formacions després del consens.

Notícies relacionades

El pacte de gran coalició es fa esperar a Alemanya

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Entre els acords del nou programa de govern a què s’ha arribat aquesta última setmana també hi figuren mesures socials com un paquet de 2.000 milions d’euros per a educació i per al sistema de pensions públiques, un lleuger increment de les ajudes a les famílies que tinguin fills així com a aquelles amb rendes més baixes i 2.000 milions més per a vivenda social. Per combatre el terrorisme també han acordat crear 7.500 places noves en la policia i 2.000 més en la justícia.

En matèria mediambiental, les parts van acordar dissabte prohibir l’ús de l’herbicida glifosat en l’agricultura i el cultiu de plantes modificades genèticament, i fixar per llei els compromisos dels Acords de París que preveuen una reducció del 40% en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle de cara al 2030. Malgrat voler posicionar-se com a potència ecologista, al llarg dels últims anys Alemanya ha fet un dolorós pas enrere en la seva lluita contra el canvi climàtic.