El reconeixement constitucional de Còrsega, única concessió de Macron als nacionalistes

La singularitat de Còrsega pot tenir un espai a la Constitució francesa quan aquest estiu es modifiqui la Carta Magna. És l’única concessió que va fer ahir el president francès, Emmanuel Macron, a les reivindicacions dels líders nacionalistes que governen l’illa amb majoria absoluta des de les eleccions del desembre passat. Tot i així, el diàleg al qual es compromet per buscar la formulació exacta de l’especificitat corsa en la revisió constitucional estarà ple d’obstacles.

Macron no és partidari d’un estatut similar al dels territoris d’ultramar, com reclamen els dirigents de l’illa, i va deixar clars els límits de l’«especificitat» corsa en el discurs pronunciat ahir a Bastia –en una sala sense banderes corses, només franceses i europees– per exposar la seva política amb l’illa. «Si l’especificitat dels corsos és per ser enemics de la República, és un error i no ho puc acceptar», va avisar.

La primera visita a Còrsega era una prova per a Macron. La força del nacionalisme i el nou context polític del qual ha desaparegut la violència del Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC) situaven el president francès en una posició incòmoda davant les aspiracions de més autonomia dels líders corsos.

El president va haver de fer certs equilibris. Dimarts va mostrar fermesa a Ajaccio durant l’homenatge al prefecte Claude Érignac, assassinat per un comando nacionalista fa just 20 anys, es va negar a concedir l’amnistia als condemnats per terrorisme i va rebutjar qualsevol pretensió que situï Còrsega fora de l’àmbit de la República francesa.

Missatge contundent

A Bastia, el to va ser més moderat, però el missatge era igual de contundent. «Còrsega es troba al cor de la República», va ressaltar. Respecte a una de les demandes clau, la de la cooficialitat de la llengua corsa, Macron no va sortir del guió. La llengua corsa s’ha de preservar i desenvolupar, l’Estat recolza el seu aprenentatge amb nou milions d’euros anuals però a França hi ha una llengua oficial, el francès. «El bilingüisme sí, però no com una nova frontera».

Tampoc cedeix davant la reclamació de comptar amb un estatut de resident per limitar la compra de vivendes a qui visqui durant un temps mínim a Còrsega. Macron creu que és una «mala resposta» al problema real de l’especulació immobiliària que pateix una regió eminentment turística. «Seria contrari a la nostra Constitució i al dret europeu».

Pel que fa al règim fiscal, no es va oposar a noves taxes locals però va advertir que com més impostos es transfereixin menys serà la dotació de l’Estat. «No es pot pretendre que el producte dels impostos a Còrsega es quedi a Còrsega i no garantir el mateix a altres regions».

En resum, el pacte girondí (descentralitzador) que va prometre sent candidat no anirà gaire lluny perquè en el que va posar l’èmfasi ahir va ser en el desenvolupament econòmic i social d’una de les regions més pobres de França que disfruta, va afirmar, del grau de descentralització més gran de la França metropolitana.

Boicot de líders nacionalistes

Macron va assegurar que vol obrir una «nova pàgina» en les turbulentes relacions amb Còrsega i fer que desaparegui la idea que ser cors és necessàriament oposar-se a la República francesa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«Còrsega ha de triar: o mantenir amb la República un cara a cara que ha sigut en ocasions ruïnós i estèril o mirar cap al futur. Formar part de la cinquena potència mundial és un avantatge inaudit. Aprofitin-lo», va concloure.

Els líders nacionalistes van digerir malament el discurs de Macron i van apel·lar als corsos a noves mobilitzacions. Abans fins i tot de la seva intervenció, l’ambient era gèlid. Gilles Simeoni i Jean Guy Talamoni, president de l’Executiu local i de l’Assemblea corsa, respectivament, van boicotejar el dinar al qual havien sigut convidats pel president molestos per la duresa de les seves paraules en l’homenatge a Érignac.