Scholz, Schulz i Seehofer, els tres pesos pesants del nou Govern alemany

Els socialdemòcrates Olaf Scholz (ministre de Finances) i Martin Schulz (titular d’Afers Exteriors) i el socialcristià Horst Seehofer (de l’Interior) són les principals figures del futur Govern de gran coalició alemany. A les seves mans tindran les carteres més compromeses i els assumptes més candents que marcaran el rumb del nou Executiu.

OLAF SCHOLZ  El nou paladí de les finances

Amb permís de la cancelleria d’Angela Merkel, no hi ha posició política més important al Govern alemany que el Ministeri de Finances. Controlada amb mà de ferro durant els últims vuit anys per Wolfgang Schäuble, guardià de l’austeritat més dogmàtica, la cartera ha caigut amb el pacte en mans d’un socialdemòcrata. L’alcalde d’Hamburg, Olaf Scholz, serà el responsable d’un càrrec que té una especial transcendència a Europa.

Però, malgrat que l’SPD hagi aconseguit el ministeri, això no assegura grans canvis. Els socialdemòcrates estan més pròxims a la visió europeista del president francès, Emmanuel Macron, que advoca per una integració comunitària més gran i per relaxar les exigències d’un dels principals creditors del continent. No obstant i malgrat les diferències amb Schäuble, els experts alerten que Scholz és conegut per ser part de l’ala liberal de l’SPD i que les seves posicions s’alinearan més amb les que defensa la mateixa Merkel.

 Home fort del sector pragmàtic socialdemòcrata, Scholz és des de l’any 2011 l’alcalde de la ciutat amb el segon port més gran d’Europa. Vist al seu dia com a possible competidor de Schulz al capdavant del partit, li arriba ara el moment més crucial de la seva carrera política, una trajectòria que va arribar a tremolar el mes de juliol de l’any passat quan els forts disturbis ocorreguts durant la celebració del G-20 a Hamburg van malmetre considerablement la seva imatge.

    Scholz també assumirà la vicecancelleria a l’Executiu, en substitució del seu col·lega Sigmar Gabriel.

MARTIN SCHULZ De canceller fallit a la diplomàcia

Gabriel li va deixar pas perquè liderés l’SPD i ara ho fa novament perquè comandi la diplomàcia. Encara que el 54% dels alemanys creuen que no hauria de formar part d’aquest nou Govern, Martin Schulz pren les regnes del Ministeri d’Exteriors. La seva experiència en la presidència del Parlament Europeu el fa idoni per al càrrec. Bon orador i europeista convençut, Schulz s’haurà d’encarregar de les relacions amb els aliats europeus però també amb Moscou i Washington, que cada vegada estan més distanciats de Berlín.

Convertit en la il·lusió del partit, el març de l’any passat va ser elegit per unanimitat com a nou cap de files de l’SPD. La seva imatge de Bernie Sanders alemany va trigar poc a ensorrar-se. Després de la desfeta electoral va optar per mantenir-se a l’oposició, però les estructures del partit el van portar a tornar a allargar la mà a Merkel.

Tocat per aquesta falta de coherència, Schulz ja ha comunicat a la directiva del partit que els pròxims dies en deixarà la presidència. Aquest gir i les batalles internes de l’SPD han fet minvar la seva credibilitat i el seu lideratge. Així, optarà per fer un pas enrere, mentre que la líder parlamentària Andrea Nahles apunta com a substituta. Si el relleva, seria la primera dona a presidir el partit socialdemòcrata més antic d’Europa.

HORST SEEHOFER La pàtria, en mans del flagell dels refugiats

El nou Govern alemany no suposarà un alleujament per als refugiats. Les restriccions imposades als demandants d’asil en l’acord de coalició portaran la firma d’Horst Seehofer. El líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), partit germà de la CDU, serà el nou titular del Ministeri de l’Interior, Foment i Pàtria, una cartera que inclou aquest terme nacionalista com a clara claudicació al discurs nativista d’Alternativa per a Alemanya (AfD).

Notícies relacionades

Merkel i Schulz arriben a un acord de Govern a Alemanya

Merkel i Schulz, coalició de perdedors

Enemic íntim de Merkel, va renunciar al desembre a la presidència de Baviera, càrrec que ocupava des de feia una dècada, per centrar-se en el seu nou càrrec de govern. En els últims anys, Seehofer ha sigut el principal flagell de les polítiques migratòries de la cancellera, pressionant per un gir més restrictiu. La seva predilecció per la mà dura inclou mesures com limitar per decret l’entrada de refugiats, restringir el dret a la reunificació familiar i controlar les fronteres. S’ha oposat a una possible entrada de Turquia a la Unió Europea per formar part del «món musulmà» i ha arribat a alabar el polèmic primer ministre hongarès Víktor Orban. Crític amb la Unió Europea, ha demanat referèndums per aprofundir la integració.

 Assetjat pel transvasament de vots del seu partit cap a la ultradretana AfD, s’espera que exhibeixi mà dura per així recuperar el vot més antiimmigració. Seehofer substituirà Thomàs de Maizière, home fort de l’ala més nacionalista de la CDU. Per als refugiats, la cartera que regularà les seves aspiracions surt del foc per caure a les brases.