Augmenta la pressió sobre Oxfam al donar-se a conèixer nous abusos

L’escàndol d’abusos sexuals comesos per membres d’Oxfam a Haití ha suposat un cataclisme per a les oenagés, un sector per al qual la respectabilitat és fonamental. Encara que els fets afecten la matriu britànica d’aquesta organització, és el conjunt d’oenagés el que ha quedat en el punt de mira i el que, per evitar una injusta generalització, es defensa mostrant estrictes codis de conducta amb els quals pretenen blindar-se davant d’aquest tipus de comportaments execrables.

Més enllà de l’escàndol d’Haití, The Sunday Times va revelar diumenge passat que més de 120 treballadors d’oenagés britàniques havien sigut acusats d’abusos sexuals l’any passat. D’aquests, 87 afectaven Oxfam a la Gran Bretanya. «Som l’organització a la qual se li han detectat més casos, però això és perquè ara tenim mecanismes per detectar-los que són molt efectius», assegura a EL PERIÓDICO Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón per a Catalunya. I precisa: «No estem parlant d’orgies [com a Haití], pot ser que es tracti simplement d’un piropo obscè. S’ha de tractar i donar-hi resposta, però són coses de gravetat molt diferent». Reconeix que l’any passat hi va haver a l’oenagé a Espanya uns quatre o sis casos d’aquesta índole.

LA BÚSTIA / Mateu explica quins són els mecanismes de prevenció que s’han establert. «Tots els treballadors vam firmar un contracte amb clàusules addicionals, que s’han de complir tant en la vida laboral com en la privada. Està prohibit contractar serveis sexuals encara que estigui permès al país on es treballi. A més, es disposa d’una bústia on qualsevol en l’organització pot denunciar un cas. I aquestes denúncies les coneixen els que les han de conèixer, no el cap de qui denuncia. Hi ha unes persones específiques que s’ocupen d’això, independentment de la línia jeràrquica. Ha funcionat bé».

Una altra de les organitzacions esquitxades al Regne Unit ha sigut Save the Children. De les 31 denúncies rebudes, 16 van acabar en acomiadaments i 10 es van denunciar a la Policia. El director d’aquesta oenagé a Espanya, Andrés Conde, sosté que, malgrat que els incidents d’abusos «són casos puntuals i aïllats», no per això són «menys condemnables i repugnants». «Encara que no hi ha entorn professional lliure de l’assetjament sexual a dones, ni tan sols el nostre, potser en el nostre cas és més inacceptable que en qualsevol altre. Les nostres organitzacions tenen el deure de tenir protocols d’actuació molt més exigents que qualsevol altra organització, perquè treballem amb col·lectius molt vulnerables», afegeix aquest responsable.

Save the Children també ha establert protocols. Porta a terme processos de selecció en què es fa «un escrutini molt exigent sobre la persona i el seu perfil psicològic». Així, a Espanya, «s’exigeix un certificat negatiu del registre de delinqüents sexuals». Hi ha un codi de conducta que estableix sancions i fins i tot l’acomiadament per als diferents tipus de faltes. Conde explica que, com que l’organització treballa amb nens i nenes, hi ha una sèrie de normes de compliment obligat: «Per exemple, no podem estar en un espai sols amb els nens si no hi ha una altra persona o un altre professional de Save the Children amb nosaltres. I hi ha altres mesures». La política és de «tolerància zero» davant qualsevol comportament incorrecte.

Resulta incomprensible que cooperants i treballadors humanitaris, als quals se’ls suposa una sèrie de valors, cometin actes execrables i que aquests comportaments s’hagin rei­terat en diversos conflictes i catàstrofes. «Jo no ho entenc», admet Mateu. I afegeix. «No hem d’oblidar que, desgraciadament, estem en una cultura mundial masclista i de poc respecte a la dona. Si hi sumes una situació de vulnerabilitat molt alta de la víctima, tot això facilita que passi». 

Mateu reconeix que fets com els d’Haití afecten les oenagés perquè «soscaven la confiança per part de la ciutadania i fins i tot dels socis», i caldrà tornar a guanyar aquesta confiança. Però també deixa de manifest que hi ha sectors interessats a fer mal a aquestes organitzacions. «A ells els val qualsevol excusa, i aquesta és perfecta».

CAÇA DE BRUIXES / «És una cosa que em sembla evident», respon Mateu a la pregunta de si creu que hi ha una caça de bruixes contra les oenagés. «Amb això no vull treure el focus d’atenció al problema. No és una excusa i assumim la gravetat dels fets. Però, dit això, amb una entitat com Oxfam que té una incidència política important –per exemple, va fer un informe per a la cimera de Davos sobre les desigualtats al món– hi ha tota una sèrie d’elits, tant econòmiques com polítiques, que han vist en tot això una excusa perfecta per a la persecució implacable, no només d’Oxfam. He vist que és una ofensiva contra les oenagés en el seu conjunt. He sentit declaracions com ara: totes són iguals».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Hi ha altres signes d’aquesta ofensiva. Per exemple, les organitzacions humanitàries que rescaten immigrants al Mediterrani i a les quals alguns països (Itàlia, per exemple) acusen de tràfic de persones. O el cas d’Helena Maleno, l’activista i periodista que salva vides a l’estret de Gibraltar alertant de la presència de pasteres o que va denunciar fets com el de Tarajal, perseguida per la justícia inicialment a Espanya i ara al Marroc.

¿Com evolucionarà tot això? «Totes les tempestes s’acaben, però quan són fortes, com aquesta, deixen rastre. I em sap molt greu perquè a qui acabarà perjudicant no és a les oenagés, que també, sinó el destinatari de la feina que fem i aquest serà més vulnerable».