Turquia vol que els refugiats sirians marxin

Hi ha poques coses que, a Turquia, uneixin els rivals ideològics. Els laics odien els islamistes i els islamistes als laics. Els creients als ateus i els ateus als creients; els esquerrans als conservadors i els conservadors als esquerrans. Erdogan i els seus seguidors odien tota l’oposició i tota l’oposició odia Erdogan i els seus seguidors. Turquia és un país dividit per la meitat en què ningú, mai, està d’acord en res amb el de l’altre costat. 

En res, llevat d’una cosa: Turquia, i els turcs, siguin laics, islamistes, ateus, creients, partidaris o enemics del president –el 86%–, volen que els refugiats sirians tornin al seu país. «Volem que se’n tornin. Quan la zona siriana d’Afrin –on Turquia està realitzant una ofensiva militar contra les milícies kurdes– sigui segura, hi enviarem els 3,4 milions de refugiats sirians de tornada», va dir el president turc, Recep Tayyip Erdogan, fa un parell de setmanes, a l’iniciar l’operació.

A tots. El Govern turc, diu Erdogan i repeteixen els seus portaveus, vol ficar els 3,4 milions de refugiats sirians que hi ha a Turquia en una regió, Afrin, muntanyosa, rural, sense ciutats i més petita que la província de Girona.

«Només és política i xerrameca. No ho pot fer. ¿Anirà casa per casa emportant-se’ls a tots? És impossible», diu Abu Hamza, un refugiat sirià que viu a Istanbul. Aquest jove es mostra confiat que no passarà res: que ningú el farà fora de Turquia en contra de la seva voluntat. Però admet que discursos com aquest neguitegen: «Hi ha molts sirians que volen tornar, sobretot la gent gran. Però som molts els que volem quedar-nos. No ens poden forçar a marxar».

Arma política

Al prometre a la població turca que els sirians se n’acabaran anant, Erdogan intenta coquetejar amb l’electorat nacionalista, amb el qual espera sumar per guanyar les eleccions presidencials, programades per al 2019, però que tot apunta que acabaran avançant-se. «Les seves paraules –explica l’analista i exdiputat opositor Aykan Erdemir– agraden al seu electorat i, a més, legitimen l’operació militar a Afrin. Però no és gens realista. No pots enviar 3,4 milions de persones a Afrin. El que aconsegueix Erdogan amb això és fer que la vida dels sirians a Turquia sigui encara més difícil».

Amb l’estatus de refugiat, els sirians no tenen permís de treball a Turquia. Els que treballen ho fan il·legalment i en negre, una pràctica també molt estesa entre els turcs. La seva situació a Turquia, el país del món que més refugiats acull, és relativament bona. Encara que també hi ha dificultats. «Estic intentant llogar un pis per a mi sol, però quan veuen que soc sirià ningú em vol llogar res. Hi ha bastant de racisme contra nosaltres», diu Abu Hamza.

El Govern turc, diu Erdemir, s’ha acostumat a instrumentalitzar els refugiats sirians per aconseguir els seus objectius polítics. «Erdogan ja els va usar per pressionar la Unió Europea amb la crisi dels refugiats. Ara els utilitza per guanyar vots nacionalistes turcs. I el que acaba aconseguint és demonitzar els refugiats; no incorporar-los a la societat. Els posa a l’ull de l’huracà», considera l’analista.

Enfrontaments

Notícies relacionades

Un espanyol que lluitava al costat de les forces kurdes mor en combat a Síria

Refugiats sirians a la carta

Durant l’any 2017, de fet, segons un informe de l’oenagé Crisis Group, 35 persones van morir en enfrontaments al carrer entre refugiats sirians i ciutadans turcs. Dels 35, 24 eren sirians. «Turquia –aconsella l’estudi– ha d’acceptar que una gran part dels sirians s’hi quedaran per sempre i hauria de fomentar la seva integració».

Però això, de cara a l’electorat turc, no ven. «Erdogan intenta fer equilibris –diu Erdemir–. Amenaça amb fer fora tots els refugiats mentre dona la nacionalitat als més qualificats. Això, a curt termini, sembla que li funcioni. Però em fa la sensació que Erdogan no té una estratègia definida a llarg termini. Va fent batzegades, alabant, criticant i utilitzant els sirians segons li convé. I això fa que la situació dels refugiats es torni més precària».