Macron llança l'arriscada reforma del sector ferroviari francès

Emmanuel Macron manté inalterable el ritme de les seves reformes sense importar-li que tinguin tots els ingredients per ser explosives. Ara li toca el torn al sector ferroviari. Aprofitant que la normativa comunitària exigeix l'obertura a la competència el 2020, el president francès s'ha proposat modernitzar l'emblemàtica SNCF, la societat estatal de ferrocarril afectada des de fa dècades pel deute, la falta d'inversió en el manteniment d'infraestructures i la freqüència d'incidents tècnics i endarreriments que posen a prova la paciència dels viatgers.

El Govern ha posat en marxa aquest dilluns una primera fase de concertació amb els agents socials, disposats a mantenir una forta oposició contra una reforma que veuen pràcticament com una declaració de guerra perquè amenaça, entre altres coses, l'actual estatus laboral dels treballadors del ferrocarril.

Es tracta d'un dret, per a uns, i d'un privilegi, per a altres, sorgit d'un decret del 1950 que garantia als assalariats de l'empresa de trens un lloc de treball vitalici i un règim especial de pensions que els permet jubilar-se a partir dels 52 o els 57 anys, segons el lloc de treball. El 90% dels treballadors de la SNCF -unes 140.000 persones- encaixen en aquesta categoria i els sindicats ho defensaran amb dents i ungles, encara que no és clar que tinguin l'opinió pública al seu costat.

Acomiadaments voluntaris

Altres pistes que es consideren per fer el sector més competitiu és presentar un pla d'acomiadaments voluntaris en dos anys que podria afectar uns 5.000 treballadors; transformar en societats anònimes dues filials de l'empresa estatal; tancar línies regionals en què el trànsit és escàs, i el cost elevat, i desenvolupar l'alta velocitat.

A canvi, l'Estat assumiria el deute de la SNCF, que avui s'eleva a 45.000 milions d'euros. El Govern es recolza en un informe encarregat l'octubre passat a l'antic president d'Air France Jean-Cyril Spinetta, que fa un diagnòstic poc optimista sobre l'estat de salut de la SNCF.

La ministra de Transports, Élisabeth Borne, comparteix l'anàlisi de Spinetta, però no ha avançat si totes les mesures proposades a l'informe estaran al text de la reforma. El que sí que ha garantit és que la reforma es farà. “Escoltarem els sindicats i discutirem. Però no podem seguir sense dir les coses clares i sense decidir. És una qüestió d'adaptació a les exigències i expectatives modernes”, ha assegurat la ministra a Le Journal du Dimanche. Borne aporta una xifra per justificar els canvis: el cost del quilòmetre a la xarxa fèrria de França és un 30% superior al dels països veïns. “Això ja no és sostenible”, adverteix.

Mobilització a París

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Aquest és l'escenari que tenen davant les centrals sindicals, ben implantades a la SNCF però amb menys força de la que van mostrar l'hivern del 1995. Llavors van aconseguir fer sortir al carrer dos milions de manifestants a tot França i van bloquejar el país per oposar-se a la intenció del primer ministre Alain Juppé de modificar el règim de protecció social dels ferroviaris. El projecte de Juppé es va retirar, però ara les coses són diferents. Els vaguistes no cobren i des del 2007 hi ha una llei de serveis mínims als transports públics, una mesura de Nicolas Sarkozy per impedir la paràlisi del país.

A més, el múscul sindical s'ha anat debilitant en les manifestacions contra la recent reforma laboral de Macron, aprovada sense problemes gràcies a la divisió de les centrals sindicals, una estratègia que el Govern pot reeditar ara amb la SNCF. La CGT és la més bel·ligerant i ha anunciat una gran mobilització a París el 22 de març per defensar el servei públic, l'ocupació i l'estatut dels treballadors del ferrocarril.