Multitudinària protesta a l'Argentina contra els ajustos de Macri

Desenes de milers de persones van tornar a ocupar ahir l’avinguda 9 de Julio, la més ampla i imponent de la capital argentina, per rebutjar el programa econòmic del president Mauricio Macri. Els organitzadors de la protesta (sectors sindicals i moviments socials) van calcular en 400.000 les persones que es van unir en el repudi al «Govern dels CEO», com els va anomenar Esteban Castro, un dels oradors, en relació amb els antecedents de bona part dels ministres de Macri en la banca internacional i les grans empreses. «Govern de patrons», els va definir Hugo Yatsky, del sindicat de mestres. Abans que la 9 de Julio, «l’avinguda de la lluita», fos poblada per manifestants, el president va fer una crida al diàleg i a «construir solucions» sense «extorsions, sense comportaments mafiosos».

La protesta es va activar després de la decisió de les autoritats de posar un sostre als augments salarials (un 9%) en un any en què els pronòstics més benignes situen la inflació en el 20%. Després de guanyar les eleccions parlamentàries d’octubre, el macrisme va entendre que la societat l’autoritzava a aprofundir l’ajust. Al finalitzar el 2017, va rebaixar per llei les pensions un 10%. Mentre planeja una dràstica reforma laboral, i enmig d’una caiguda del salari entre el 6% i 10%, el Govern va disposar nous cops de tarifa. Els augments del servei de llum entre el 2017 i el mes de febrer van arribar al 1.700%. El transport públic es va incrementar un 66% des de l’abril passat.

COMERÇ EXTERIOR / L’ajust és una necessitat imperiosa d’un Govern que té el dèficit de comerç exterior més elevat de les últimes quatre dècades i, com que no ingressen dòlars genuïns, es va endeutar a l’exterior per més de 100.000 milions de dòlars. El passiu del sector públic ha arribat al 24,4% del PIB el 2017, tot just vuit punts menys que el desembre del 2001, quan l’economia argentina es va fer miques.

«Senyor president, no segueixi tirant endavant polítiques que provoquen la fam. Hi ha un milió i mig més de pobres i ens volen fer creure que estarem millor», va dir durant l’acte el líder del sindicat dels conductors de camions, Hugo Moyano. El Negro, de 74 anys, és considerat un dels homes més poderosos del país. Dos dels seus fills també són sindicalistes. El seu sindicat té 200.000 afiliats i incideix també en els peatges, el trànsit a les fronteres, la distribució de gasolina i la recol·lecció d’escombraries.

Moyano, que també és president d’Independiente, un dels principals equips de futbol de l’Argentina, va ser un decidit opositor al programa neoliberal de Carlos Menem (1989-99), es va aliar amb Néstor Kirchner i es va enfrontar amb Cristina Kirchner perquè li va tancar el camí a les seves aspiracions presidencials.

Va tenir un període d’intens idil·li polític amb Macri però van acabar la seva aliança en els últims mesos. D’acord amb alguns mitjans de premsa, el líder dels conductors de camions va tornar a endurir-se perquè està sent investigat per la justícia en dues causes per presumpta corrupció i busca defensar els seus interessos. «No tinc por d’anar pres», va dir Moyano durant l’acte, i li va advertir a Macri: «Tota victòria és transitòria».

EL MOMENT MÉS DIFÍCIL / La manifestació, en què també va participar el kirchnerisme i l’esquerra, troba el Govern en el seu moment més difícil des del desembre del 2015. La popularitat del president va caure 14 punts des del desembre i es troba en el 39%. Als estadis de futbol i bàsquet se senten cants en contra seu.

Notícies relacionades

Una protesta massiva i transversal

Mor Capitán, el gos que va vetllar durant una dècada la tomba del seu amo a l'Argentina

No només la reforma de les pensions i el cost de la vida provoquen aquest estat d’ànim. El ministre de Treball, Jorge Triaca, està involucrat en un escàndol al conèixer-se un àudio en què insulta i fa fora la seva empleada domèstica, a la qual li pagava en negre. El subsecretari general de la presidència, Valentín Díaz Gilligan, va haver de dimitir dies enrere després que es conegués que tenia un compte a Andorra amb 1,2 milions de dòlars. Díaz Gilligan no va tenir la sort ni la protecció del ministre de Finances i estrateg de l’endeutament extern, Luis Caputo, a qui la premsa li va descobrir les societats offs­hore que no havia declarat.

El sector del sindicalisme i els moviments socials convocants de la protesta creuen que aquest nou humor social incorporarà cada vegada més part dels argentins que van elegir Macri. El Govern, no obstant, confia que mentre el moviment obrer i el peronisme no s’uneixin, les seves possibilitats de la reelecció presidencial el 2019 es mantenen intactes. Tot i les males notícies econòmiques, percep que pot acontentar els milions de persones que celebren l’empresonament de diversos dirigents kirchneristes, encara que no hagin sigut condemnats per un tribunal.