Les polítiques regressives de Trump han repercutit arreu del món, segons AI

Les polítiques regressives del president dels Estats Units, Donald Trump, han repercutit en tot el món en només un any de mandat, segons l’informe anual sobre drets humans d’Amnistia Internacional (AI). L’organització el va presentar ahir per primera vegada a Washington per alertar que «els passos enrere» en drets humans que ha fet Trump «estableixen un perillós precedent per a altres governs».

«Les ones de xoc de la presidència de Trump s’han sentit globalment, incloent-hi el veto a l’entrada de persones de diversos països de majoria musulmana i altres polítiques antiimmigració que amenacen la seguretat dels migrants, refugiats i sol·licitants d’asil», s’afirma en el document, que cobreix 159 països del món.

Això sí, l’oenagé estén la seva denúncia de la «demonització» dels migrants als «governants dels països més rics». A Europa, en opinió d’AI, la majoria dels líders «han decidit que pràcticament tot està permès per evitar que arribin». També esmenta les recents eleccions a Àustria, França, Alemanya i Holanda, on «alguns candidats han intentat traduir les ansietats socials i econòmiques en ressentiment, especialment envers els migrants». 

«Els líders tracten els refugiats i immigrants com uns problemes que s’han d’evitar, no com a éssers humans amb drets que mereixen la nostra compassió», va indicar el secretari general d’AI, Salil Shetty. 

Però va ser principalment «el clar moviment d’odi del Govern nord-americà al mes de gener (del 2017) al prohibir l’entrada en el seu territori de persones de diversos països de majoria musulmana» el que, segons Shetty, «va preparar el terreny per a un any en el qual els líders van portar les polítiques de l’odi a les seves més perilloses conclusions». Una retòrica que pot «normalitzar la discriminació massiva de grups marginats». «Vam veure la màxima conseqüència d’una societat animada a odiar, a fer servir com a boc expiatori i a témer les minories en l’horrible campanya militar de neteja ètnica contra els rohingyes (minoria musulmana) a Birmània», va afegir el secretari general.

L’any de Trump

Als Estats Units, segons Amnistia, el primer any de Trump va estar marcat per una actuació «pèssima» en drets de la dona, el suport públic a la tortura, els intents de prendre la cobertura sanitària a milions de persones i desacreditar els mitjans de comunicació, l’ambigüitat amb el supremacisme blanc, la discriminació dels transgènere i la consideració de relaxar les restriccions a l’exportació d’armes petites.

La situació, no obstant, també esperona una nova era d’activisme social. Segons Amnistia, l’altra cara d’aquesta moneda ha sigut «el creixent moviment tant d’activistes nous com d’experimentats que fan campanya per la justícia social», un fet que «ofereix esperança real de revertir el camí cap a l’opressió». «Hi ha una sensació palpable que els moviments de protesta estan en alça globalment», va subratllar Shetty. «En lloc d’intentar silenciar aquestes persones (...), els governs han d’abordar les seves preocupacions i començar a afluixar les restriccions als mitjans i la societat civil», reclama AI.

Les victòries

Notícies relacionades

Amnistia denuncia la "força excessiva" contra els manifestants durant l'1-O

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Així, l’organització recull en el seu informe «importants victòries» com «l’aixecament de la prohibició de l’avortament a Xile, els passos fets cap al matrimoni igualitari a Taiwan i el triomf transcendental contra els desnonaments forçats a Abuja (Nigèria)». En aquesta nova onada d’activisme social hi destaca el lideratge de la dona: la Marxa de les Dones als Estats Units, que va tenir ressò a tot el món; el moviment global Me too (Jo també) contra l’assetjament i l’abús sexual, i la campanya llatinoamericana sorgida a l’Argentina Ni una menys, en denúncia de la violència masclista.

No obstant, alçar la veu contra la injustícia «s’ha fet més perillós» i té un preu molt alt en alguns països del món: «centenars» d’activistes van ser assassinats el 2017. Amnistia Internacional va afrontar «amenaces» a la feina que fa a Hongria, així com «arrestos sense precedents» dels seus treballadors a Turquia. Malgrat tot, l’organització fa una crida a seguir manifestant-se contra «la retòrica d’odi vista en eslògans xenòfobs en marxes nacionalistes a Polònia, la concentració supremacista a Charlottesville (Estats Units) o les mesures severes generalitzades contra la comunitat LGTBI, des de Txetxènia fins a Egipte».