Missió impossible per als militars a Rio de Janeiro

El 1996, Michael Jackson va pujar al turó de la favela Santa Marta de Rio de Janeiro per gravar amb la comunitat afrobrasilera They Don’t Care About Us. Jackson parlava per ells: «Soc una víctima de la brutalitat policial». Dotze anys més tard, i en homenatge a la suposada pacificació de Santa Marta, s’hi va aixecar una estàtua del rei del pop. Però mesos enrere, del coll del Jackson de bronze es va penjar una metralladora. Les bales havien tornat i anunciaven noves tempestats a la ciutat que s’entesten a qualificar de meravellosa. La decisió del president interí, Michel Temer, de decretar la intervenció federal i militar de Rio –un recurs pensat per a una hipotètica guerra civil– amb l’al·legat propòsit d’afrontar una nova crisi de seguretat, va tornar a donar sentit a la cançó. Després d’un estrepitós fracàs al Congrés amb la seva reforma de les pensions, Temer va fer un altre pas –temerari–. És la primera intervenció militar d’aquest caire des que el 1988 es va reformar la Constitució.

De les 50 ciutats més violentes del món, 19 són brasileres i 43 són llatinoamericanes. Rio s’exhibeix en aquesta llista amb el seu mal endèmic. Res canvia. L’onada de violència va deixar el 2017 un total de 6.731 morts, dels quals només 100 eren policies. Hi va haver 16 tirotejos diaris en què van perdre la vida almenys dues persones, gairebé sempre pretos, negres. El general Walter Souza Braga Netto ha quedat ara al capdavant d’una missió que es considera impossible: la derrota del Comando Vermelho (CV) i les altres faccions del narcotràfic (Tercer Comando Pur i Amics dels Amics) que es disputen les faveles. L’expresident Luiz Inácio Lula da Silva va advertir que la verdadera raó per la qual Temer utilitza les Forces Armades és per realçar la seva impopular imatge de cara als comicis d’octubre.

Els pitjors records

El ministre de Defensa, Raul Jungmann, va preparar una bateria de mesures que permet als militars entrar a les faveles exhibint el seu poder encara que no hi hagi presumpció de delicte. Cosa que Renata Souza, investigadora de la Universitat Federal de Rio, va anomenar «la subjecció de la vida quotidiana de la favela a la lògica militar». Maria Clara Lucchetti va ser més pessimista al Jornal de Brasil: «Una intervenció militar suposa un error de la societat civil en la resolució dels seus problemes», i deixa anar records negatius: «El Brasil va conèixer per dècades el gust amarg de la intervenció militar feta dictadura, amb un saldo irreparable de violència, por, tortures i mort».

El dominic Frei Betto, antic confessor de Lula, va escriure a O Globo una carta oberta a Braga Netto. «General, Rio necessita una intervenció cívica, no militar», diu el religiós i intel·lectual, i li recorda que en 10 anys d’existència de les Unitats de Policia Pacificadora (UPP) a les faveles tot va anar de mal en pitjor. Van proliferar les denúncies de violacions dels drets humans. «Es va cometre l’error d’instal·lar emplaçaments de policia a les comunitats i no escoles, cursos professionals, instal·lacions esportives, llocs per a la dansa, el teatre, la música i la literatura... L’Exèrcit acumula una història de fracassos».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

En declaracions a Carta Capital, Jacqueline Muniz, professora de Seguretat Pública de la Universitat Federal Fluminense (UFF), va anticipar també el fracàs de la intervenció: «Les Forces Armades no disposen de capacitats logístiques i tàctiques per atendre les necessitats quotidianes de la policia. Les seves accions són adequades per a conflictes a gran escala». Pel sociòleg Sergio Adorno, de la Universitat de São Paulo (USP), Rio torna a ensopegar amb la mateixa pedra. «El president va parlar de guerra contra el crim, però sabem que aquesta guerra ja existeix des de fa molt: la policia mata, i els criminals responen matant més policies». Es necessiten «altres respostes», que tenen a veure amb la despenalització de les «drogues lleus». S’evitaria «l’empresonament massiu», s’ataca «l’economia del tràfic» i es desaccelera el conflicte.

Passarà el contrari: una guerra declarada contra els pobres, segons el portal Carta maior. D’acord amb Oxfam Brasil, només sis persones acumulen la mateixa riquesa que 100 milions de brasilers. El 5% més ric del país té els mateixos ingressos que l’altre 95%. Però és a Rio on el contrast i el dolor solen estremir més. La ciutat meravellosa és a la vegada la del carnaval hedonista i el carnaval punitiu.