CONSULTA VINCULANT
Els socialdemòcrates alemanys donen el 'sí' definitiu a governar amb Merkel
El referèndum entre les bases de l'SPD se salda amb el 66% dels vots a favor del Govern de gran coalició, una victòria més gran del que s'esperava
getthumbsbyfilename
Alemanya tindrà un nou Govern. Segons ha explicat aquest diumenge la cúpula directiva dels socialdemòcrates (SPD), les bases del partit han donat llum verda a l'acord segellat amb els democristians de la cancellera Angela Merkel (CDU). El referèndum intern votat pels 463.723 militants del partit s'ha saldat amb un ‘sí’ recolzat pel 66,02% dels participants, i se superava així l'últim escull que li quedava al país per reeditar l'anomenada gran coalició.
Amb una alta participació, del 78,4%, les bases de l'SPD ha donat a la seva directiva un suport més gran del que s'esperava. Així, després de més de cinc mesos de confusió política sense precedents, el sí de les bases socialdemòcrates és un alleujament per a la qüestionada directiva de l'SPD, per al nerviosisme d'una Brussel·les que necessita Berlín per impulsar reformes i per a Merkel, que s'assegura així el seu preat quart mandat al capdavant del país. Amb aquest mandat, la cancellera pot igualar el rècord de longevitat de mandataris històrics com Konrad Adenauer, amb 14 anys, o Helmut Kohl, amb 16.
Amb el pas dels anys, aquesta setmana es podrà conèixer a Alemanya com la del desbloqueig. Si va començar dilluns amb canvis a la cúpula de la CDU i el suport claríssim dels conservadors a una altra gran coalició, aquest diumenge ha ratificat el camí amb el vistiplau de l'SPD, encara que en aquest cas la decisió ha deixat dividit el partit més antic d'Alemanya. El 33,98% dels seus militants es negaven a tornar a governar amb Merkel, un 10% més d'oposició respecte al 2013.
La ultradreta liderarà l'oposició
Encara que l'acord definitiu arriba gairebé sis mesos després d'unes eleccions federals que van donar un cop al tauler polític alemany, l'entusiasme és mínim. Una enquesta de la cadena pública ARD apuntava aquest dijous que el 52% dels alemanys s'oposen a la gran coalició. Els conservadors recolzen el pacte en un 70%, mentre que els socialdemòcrates, en un 66%.
Per a molts, el nou Govern pot ser una solució a curt termini a la inestabilitat. No obstant, la repetició d'aquesta fórmula sembla que no aborda el cop a la credibilitat del bipartidisme alemany i a l'auge de la ultradreta que van suposar les eleccions del 24 de setembre. L'establiment d'un nou govern entre democristians i socialdemòcrates deixa via lliure a la xenòfoba Alternativa per a Alemanya (AfD) perquè es converteixi en el primer partit de l'oposició, un paper desitjat.
Així, Alemanya es podria encaminar a seguir el destí polític de la veïna Àustria, on la repetició de grans coalicions bipartidistes ha consolidat una ultradreta ja acceptada per la massa fins a portar-la al Govern. Els últims sondejos alerten que l'AfD pot créixer fins al 16% dels vots, i superar un SPD que es quedaria amb només el 15,5%.
Govern més social
Notícies relacionadesMalgrat que en un principi la majoria de l'SPD s'hi oposava, el 2013 les bases també van acabar paint l'acord amb Merkel i aprovant-lo amb un 76% dels vots. Llavors el pacte incloïa una mesura estrella dels socialdemòcrates com era la introducció d'un salari mínim interprofessional de 8,50 euros per hora, una mesura que no inclou el nou pacte bipartidista.
No obstant, el repartiment de carteres ministerials va ser favorable a l'SPD. En les negociacions que va encapçalar Martin Schulz, els socialdemòcrates es van quedar amb llocs clau com Finances, Afers Exteriors i Treball i Família. Aquest control de la caixa pressupostària pot ser fonamental per a un SPD que pretén renovar-se des del Govern. Per fer-ho, el nou Govern pretén tenir un accent més social al destinar més recursos a l'educació, les famílies, la vivenda social i a estabilitzar el sistema de pensions públic, així com posar fre a una creixent precarització dels contractes laborals que ha portat Alemanya a ser el país europeu on les persones grans corren un risc més elevat de caure en la pobresa.