Open Arms tem que la retenció del vaixell en un port sicilià s'allargui

Open Arms molesta. La feina ingent que porta a terme l’oenagé catalana que rescata immigrants al Mediterrani des de fa un any i mig incomoda. Fastigueja les autoritats europees, les italianes especialment, i les líbies. Per aquesta raó, va explicar el seu fundador, Òscar Camps, l’últim incident viscut aquest cap de setmana en aigües internacionals costarà de resoldre. L’entitat tem que la immobilització del seu vaixell en un port de Sicília s’allargui.

Però, lluny d’acovardir-se, Camps va confirmar que seguiran ferms. «La nostra feina és impecable», va defensar i, per si algú en dubtava, va advertir que continuaran llogant vaixells, organitzant voluntaris, rescatant persones, exigint solucions i fent posar vermells els governs. El responsable de l’entitat, en una roda de premsa organitzada al port de Barcelona amb un altre dels seus vaixells, va adverti que la voluntat des de fa un temps és «bloquejar» la feina que porten a terme.

L’única ombra de preocupació en les paraules de Camps va ser sobre els tres membres de la seva organització que s’enfronten a l’acusació de fomentar la immigració il·legal i obtenir benefici per això. I de fer-ho de forma organitzada. El fiscal de Catània els atribueix uns presumptes delictes que, si es confirmen, suposarien penes de 4 a 12 anys de presó. Open Arms està a l’espera que el jutge aclareixi si comparteix el criteri del ministeri públic.

Les acusacions són contra la coordinadora de la missió, Anabel Marcos; el capità del vaixell, Marc Reig, i el coordinador de la missió. Aquests tres membres de l’organització seguiran a la ciutat italiana a l’espera de la resolució del jutge, mentre que la resta de la tripulació, un total de 19 persones, anirà tornant progressivament a Catalunya. L’advocada que els assisteix, Emmanuela Lo Faro, va denunciar que el procediment no va ser el correcte. Encara que ella mateixa es va posar en contacte amb les autoritats judicials per conèixer com s’estava prenent declaració als tres responsables de la missió, aquests li van respondre que no era necessària la seva presència. Ara, una vegada ha transcendit el supostat delicte que se’ls atribueix, s’ha vist la gravetat.

Un altre vaixell bloquejat

Per això va demanar que s’invalidessin les explicacions que van donar tots tres diumenge. «Entregarem tota la informació que sigui necessària, les gravacions del que va passar, el que faci falta», va subratllar Òscar Camps per demostrar la voluntat de col·laboració de l’oenagé amb la justícia italiana. Però va expressar els seus dubtes que aquest gest serveixi perquè aixequin el bloqueig, ja que l’agost de l’any passat va passar un fet similar amb el vaixell Iuventa de l’organització alemanya Jugend Rettent i aquest segueix immobilitzat.

«A la fiscalia li costarà molt demostrar el que diu i això va molt més enllà», va interpretar, per a continuació avisar que aniran «tan lluny com sigui necessari». Per fer-ho compten amb el suport de centenars de persones, siguin socis o voluntaris, malgrat que els últims temps han disminuït les donacions i la situació econòmica no és la millor.

Suport de personalitats

Notícies relacionades

Itàlia immobilitza l''Open Arms' i l'acusa de promoure la immigració irregular

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A aquests anònims, no obstant, s’hi sumen noms de calat. Alguns en representació de l’administració, com el de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que en nom de l’ajuntament va reiterar el suport a Open Arms, compareixent al costat de Camps al port. «Tot Europa naufraga al Mediterrani amb aquesta actuació», es va queixar Colau, que va criticar als governs europeus que no facin la feina que els correspon i protegeixin les persones, en lloc de criminalitzar entitats com la catalana.

Al seu costat hi havia també el periodista Jordi Évole. «És el món al revés: aquestes organitzacions ens estan salvant la cara», i va declarar que, igual que l’exjugador de bàsquet Jordi Villacampa, van participar en dues missions al Mediterrani rescatant desenes de persones. I el cantautor Joan Manuel Serrat, que va mostrar la seva solidaritat amb una entitat que molesta.