Els joves dels EUA llancen una "revolució" contra les armes de foc

Skyler té 12 anys i una pregunta tan demolidora com habitual per als menors als Estats Units, on les escoles no s’escapen a la plaga de la violència d’armes de foc que cada dia costa la vida al país a 96 persones (34 d’elles en homicidis) i en deixa 222  de ferides: «¿Soc la següent?».

Skyler, però, no té només aquesta por escrita en lletres negres sobre una cartolina groga. També té la consciència que vol deixar de tenir-ne, «per mi, pels meus amics i per la meva família». I per això ahir, després de viatjar des de Virginia amb la seva família, va ser una de les centenars de milers de persones que va omplir l’avinguda Pennsilvània de Washington DC per participar en la Marxa per les nostres vides, una manifestació organitzada pels estudiants de l’institut de Parkland (Florida), escenari de l’última gran massacre escolar en un país tan acostumat a elles que semblava anestesiat. 

La protesta, recolzada per prop de 800 manifestacions i actes de solidaritat en altres ciutats, va ser un èxit de convocatòria que apunta a la sortida de la letargia. Constata el potencial del moviment a favor d’un augment de la regulació de les armes que els adolescents de Parkland han aconseguit posar en marxa, i que ja ha tingut més efectes pràctics que reaccions a tirotejos anteriors. I quan Cameron Kasky, un dels estudiants, va cridar des de l’escenari «¡benvinguts a la revolució!», no es va sentir que exagerava. 

«En altres països això no passa»

La generació que va néixer després de Columbine i de l’11-S s’ha acostumat a anar a «escoles que són com presons, amb portes tancades i guàrdies armats», com explica Joshua Patterson, un jove de 19 anys que ha vingut de Nova York amb el seu pare. És la generació de gent com Edna Chavez, una hispana de Los Angeles que va perdre el seu germà per un tret i que va explicar a l’escenari: «Vaig aprendre a esquivar una bala abans que a llegir». I és aquesta generació que viu com si fos una cosa normal assajar per preparar-se per a possibles tirotejos i a la qual sovint li passa com a Madeline Clay: «No em pensava que era estrany fins que vaig saber que en altres països això no passa».

Ara se n’han atipat. I clamen pel canvi. Clay, per exemple, es va posar a la samarreta un adhesiu que recorda que només queden 227 dies per a les eleccions legislatives. Són al novembre i llavors aquesta adolescent texana ja podrà votar. I no serà l’única, i aquesta és bona part de la força d’aquest moviment, que posa sobre avís el president Donald Trump (que passa el cap de setmana a Mar-a-Lago) i als polítics, sobretot republicans, entregats al suport econòmic i organitzatiu de l’Associació Nacional del Rifle: «La joventut està molt més concentrada i la gent s’hi està involucrant més», va explicar l’adolescent, que va participar en esforços per registrar votants. «Arriba un punt en què s’ha de posar les vides dels nens al davant del dret a tenir armes. Cal fer alguna cosa». 

Poder a les urnes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Aquesta és la força amb què també parlaven altres manifestants, com Liz Hay, de 18 anys, arribada des d’un suburbi de Filadèlfia. «No pensem oblidar-nos-en a l’hora de votar», va advertir. La seva pancarta deia prou. Conversar amb ella era entendre algunes raons més que fan que aquest moviment sigui poderós. El protagonitzen joves que es mouen com ningú a les xarxes socials i que articulen discursos perfectament argumentats. «Les nostres peticions són raonables», explicava Liz. N’esmenta tres: elevar a 21 anys l’edat legal per adquirir una arma, tancar llacunes en la comprovació de l’historial de compradors o prohibir els complements que facin més letals les armes. 

D’altres manifestants de més edat s’adonaven que estaven davant alguna cosa especial. Són gent com Marty, l’àvia de Skyler. «Soc optimista perquè aquests joves saben fer-se sentir. Estan fent tot el que s’ha de fer. El seu debat ajuda a tothom, blancs, negres i hispans –va dir– i és fins i tot més fort que el que va passar contra el Vietnam. Aquests joves s’han fet més savis. Gent com la meva neta és part de la solució. I d’aquí 20 anys podrà girar els ulls enrere i veure que hi va ajudar».