Sarkozy diu ser víctima d'una maquinació del clan Gaddafi

Nicolas Sarkozy treu l’artilleria pesant per lliurar una batalla de resultat incert en el terreny judicial però de la qual espera sortir airós davant l’opinió pública, la seva família política i la militància del partit Els Republicans, en què l’expresident, retirat oficialment de la primera línia política el novembre del 2016, segueix sent una referència incontestable.

Imputat dimecres passat pels possibles delictes de corrupció passiva, finançament il·legal de campanya electoral i ocultació de fons públics libis, Sarkozy prossegueix la seva estratègia de contraatac negant les acusacions que pesen en contra seu amb l’argument que no hi ha «la més petita prova» que rebés diners de Muammar al-Gaddafi per finançar la fastuosa campanya que el va portar a l’Elisi el 2007.

La justícia va començar l’abril del 2013 la instrucció d’un laboriós sumari arran de les revelacions efectuades pel diari Mediapart que el candidat conservador hauria obtingut 50 milions d’euros del règim de Gaddafi, mort el 2011 arran dels atacs d’una coalició internacional en què França va participar.

El document que va servir de base per obrir la investigació és senzillament «fals», segons Sarkozy, que acusa el clan Gaddafi d’arrossegar-loe pel fang i calumniar-lo. «Una banda d’assassins i mafiosos», va resumir dijous passat al plató de TF1 poc després que els magistrats que el van interrogar durant 26 hores decretessin la seva imputació i el sotmetessin a control judicial.

Sarkozy va dir que se sentia «ferit en la part més profunda de l’ànima», va assegurar que mai havia traït la confiança dels francesos i va prometre defensar el seu honor i no cedir un centímetre de terreny. En això treballa, perquè ahir hi va dedicar una àmplia entrevista al Le Journal du Dimanche en què continua amb la seva tàctica ofensiva i diu que és víctima d’«una manipulació de dimensions inèdites».

¿Qui hi ha al darrere? L’entorn del «sanguinari dictador», els fidels al règim deposat i el diari Mediapart. ¿Per quin motiu devien decidir acusar-lo? Per venjar-se de l’acció diplomàtica impulsada per França a les Nacions Unides per atacar Líbia, en el primer cas, i per fer-li perdre les presidencials del 2012 i les primàries del seu partit el 2016 en el segon.

Aquesta és la seva versió dels fets. Una lectura que no encaixa amb la decisió dels jutges de processar-lo en un assumpte que podria derivar en un escàndol d’Estat si es confirmés la influència d’un règim dictatorial en l’accés al poder del candidat conservador.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Sarkozy justifica l’alfombra vermella desplegada el 2007 per rebre a París el líder libi perquè es va produir després de l’alliberament de les infermeres búlgares «segrestades, torturades i violades» durant anys al país nord-africà. «Dir que vaig afavorir l’Estat libi és una monstruositat», al·lega en l’entrevista, en què promet «acabar amb els autors de la vergonyosa maquinació».

La història judicial de l’expresident francès no es limita al cas del presumpte finançament libi. També està imputat en un altre assumpte de factures falses de la campanya del 2012, però a Le Journal du Dimanche Sarkozy ha dit una cosa totalment certa: «Cada vegada que he sigut encausat, la justícia ha acabat per declarar-me innocent».