El fundador de Facebook demanarà perdó durant el seu testimoni davant el Congrés

El desembre de l’any passat, una nova esquerda es va obrir a la quilla del vaixell. Un antic executiu de Facebook va deixar com un drap brut la seva antiga companyia, qüestionant el mantra que la descriu com una plataforma virtuosa per connectar la gent. «Hem creat unes eines que estan fent miques el teixit social», va dir l’exvicepresident Chamath Palihapitiya. «No hi ha discurs cívic, ni cooperació. Hi ha desinformació i falsedats. No només són els anuncis russos, és un problema global». Les seves paraules es van unir a les d’altres executius desenganyats amb el curs de la companyia, a la qual han acusat d’«explotar la psicologia humana» o de «mentir».

Des d’aleshores han passat algunes coses pitjors, com la constatació que una consultora política vinculada a la campanya de Donald Trump es va apropiar de la informació personal de 87 milions d’usuaris, o que diversos «actors malignes» podrien haver accedit a les dades d’una bona part dels seus 2.000 milions d’usuaris. Catorze anys després de la seva gestació en un dormitori de Harvard, l’empresa de Mark Zuckerberg no només es juga la confiança del públic i un model de negoci d’èxit. Es juga la possible regulació d’una indústria que ha operat fins ara com un vaquer del salvatge Oest, lliure de lligams.

«Si vostès i altres xarxes socials no intervenen en aquesta qüestió, cap de nosaltres continuarà tenint privacitat», li va dir ahir el senador demòcrata, Bill Nelson, durant la seva primera compareixença davant el Congrés. «Si Facebook i altres companyies no impedeixen les invasions de la privacitat, ho haurà de fer el Congrés». Zuckerberg va comparèixer davant els legisladors amb propòsit d’esmena i disposat a assumir culpes. Amb gest serè i dicció articulada, vestit negre i corbata blava, lluny de la imatge d’adolescent etern que acostuma a projectar, es va disculpar pels errors de la companyia i va prometre que els solucionaria. «No vam tenir un concepte prou ampli de la nostra responsabilitat, i això va ser un gran error. L’error va ser meu i em sap greu», va dir davant una sessió conjunta dels comitès Judicial i Comercial del Senat.

EINES PER FER MAL / Zuckerberg va reconèixer que la seva companyia no ha fet prou per impedir que les seves eines s’utilitzin per fer mal. I es va referir concretament a les notícies falses, la interferència estrangera en diferents comicis o els missatges d’odi. «No n’hi ha prou de connectar la gent, ens hem d’assegurar que aquestes connexions siguin positives», va afirmar el novaiorquès. Un dels senadors va al·ludir a un informe recent de Nacions Unides que va acusar Facebook d’haver servit de plataforma per propagar crides al genocidi dels rohingyes an Myanmar. Zuckerberg li va respondre dient que estan contractant parlants de birmà i tancant els comptes que es dediquen a propagar l’odi.

Notícies relacionades

Zuckerberg donarà explicacions davant el Congrés dels EUA l'11 d'abril

Facebook diu que els afectats per l'escàndol de Cambridge Analytica poden ser 87 milions

Una part de la conversa va girar al voltant de Camdridge Analytica, la consultora vinculada a la campanya de Trump que va aconseguir les dades de 87 milions d’usuaris de Facebook després que només 300.000 acceptessin sotmetre’s a una espècie de test psicològic. Facebook va descobrir el forat l’any 2015 i va demanar a la consultora que esborrés les dades, però no va comprovar si ho havia fet ni ho va fer públic. «Vam donar el cas per tancat. Si mirem enrere, va ser un error», va lamentar Zuckerberg. Però aquesta resposta no va convèncer els senadors. «Ja hem vist aquests girs per demanar perdó en el passat. Vostè s’ha negat a reconèixer ni tan sols una violació ètica i a informar-ne la Comissió Federal de Comerç», li va deixar anar Richard Blumenthal.

El guru tecnològic va desgranar els canvis que prepara la seva companyia. Va dir que s’estan auditant totes les aplicacions externes amb accés a la xarxa social per comprovar si s’han apropiat de manera indeguda de les dades dels usuaris, com va fer Cambridge Analytica. I també que els anunciants de publicitat política s’hauran d’identificar abans de poder penjar els seus continguts a la pàgina web per evitar propaganda encoberta com la que va llançar el Kremlin durant les eleccions nord-americanes. «El seu model de negoci es basa a maximitzar els beneficis a expenses de la privacitat. No estic convençut que aquests compromisos vagues acabin sent efectius», li va dir Blumenthal resumint l’escepticisme d’una part dels senadors.