"L'hora de la veritat" per a Zuckerberg

Durant 14 anys a Mark Zuckerberg li ha servit el mantra oficiós de Facebook: «Mou-te ràpid i trenca coses». Ja no. En lloc de concentrar-se, com acostuma, en el futur, en projectes d'innovació, en plans per seguir fent créixer la més exitosa xarxa social del món, amb 2.200 milions d'usuaris, ha de mirar al passat, entonar 'mea culpes', prometre arreglar embolics. Al·lèrgic a aparèixer en públic tret de davant audiències que li són favorables, ara s'està veient obligat a fer-ho en un escenari com el Congrés dels Estats Units, on aquest dimarts i dimecres testifica en el moment clau de la gira de disculpes que va iniciar cinc dies després que s'exposés en detall l'escàndol de Cambridge Analytica. I és que a Facebook li ha arribat, com deia dies enrere un dels senadors que interrogava Zuckerberg aquest dimecres, el demòcrata Ed Markey, “l'hora de la veritat”. O del judici.

A diferència de la passada tardor, quan el milmilionari de 33 anys va enviar al principal advocat de la companyia a testificar a Capitol Hill en sessions que estudiaven el paper de les grans tecnològiques nord-americanes en la propagació de notícies falses i com a eines de propagandistes russos, aquesta vegada Zuckerberg ha demostrat ser conscient que no podia eludir anar-hi en persona. I això que fa només uns dies, dins del tour mediàtic de disculpes que ha protagonitzat, deia a la revista Wired: “Si es dona el cas que soc la persona més informada a Facebook en la millor posició per testificar ho faré encantat però la raó per la qual no ho hem fet fins ara és que hi ha gent en la companyia que treballa a temps complet per lidiar amb compliment de lleis o algunes altres coses, i fonamentalment coneixen més els detalls d'aquestes coses”.

Declivi de confiança

Difícilment en uns dies Zuckerberg ha guanyat el coneixement de tots aquests detalls, però sap que està en joc el futur de la seva empresa. En les últimes tres setmanes Facebook ha perdut el 14% del seu valor a la borsa. Diferents estudis mostren el declivi en la confiança dels seus usuaris, encara que la campanya per abandonar la xarxa que batega rere el #deletefacebook té encara molt de simbòlic. Falta veure quin impacte té la greu crisi de reputació en els seus resultats (més de 40.000 milions d'ingressos el 2017 i gairebé 16.000 de beneficis), però mai com fins ara s'havia qüestionat tan obertament i àmpliament el seu model de negoci.

La companyia, que ha reconegut que “actors malignes” poden haver aconseguit accés il·lícit a les dades dels seus 2.200 milions d'usuaris (un punt flac del qual investigadors feia temps que els advertien), està sota investigació oficial de la Comissió Federal de Comerç. Les potencials vulneracions d'un acord per protegir la privacitat dels seus usuaris que va aconseguir el 2011 podrien comportar una multa històrica.

Facebook enfronta, a més, el fantasma de la regulació, un control governamental al qual l'empresa i altres gegants tecnològics han semblat immunes fins ara. El mateix Zuckerberg, segons el testimoni que ha preparat per obrir les seves compareixences al Congrés, dona senyals d'estar recolzant algunes mesures, incloent-hi una proposta de llei per controlar els anuncis polítics a les xarxes (cosa que Google i Twitter, sense un escàndol similar al de Facebook, segueixen resistint-se a fer). 

Però ningú s'ha de cridar a engany. La frase preparada per Zuckerberg anuncia que estaran encantats de “seguir treballant amb el Congrés” en aquesta legislació específica. I Facebook segueix lluitant per frenar lleis que limitarien el seu negoci. A Califòrnia, per exemple, al febrer es va sumar a Google i tres companyies de telecomunicacions per donar fons a un comitè d'acció política que tracta de descarrilar una iniciativa que es votarà al novembre a l'estat intentant millorar les garanties de privacitat dels usuaris d'internet.

Milions en 'lobby'

El 2017 Facebook va invertir més d'11 milions de dòlars en esforços de lobby , segons dades d'OpenSecrets.org. És una xifra que queda lluny de 18 milions destinats a aquesta influència per Alphabet, la matriu de Google, i està també per sota dels 13 milions gastats per Amazon, però representa un augment de més del 32% respecte al 2016.  El 2009, cinc anys després de néixer, Facebook gastava poc més de 200.000 dòlars en lobby.

Notícies relacionades

Zuckerberg al Senat dels EUA: "L'error va ser meu i ho sento"

Les preguntes que Zuckerberg no va voler respondre al Senat

La companyia amb seu aMenlo Park (que també lluita en tribunals contra demandes per violacions de la privacitat, com un cas plantejat a Illinois per la recopilació d'informació biomètrica) ha intensificat també la contractació d'especialistes en comunicació política. La campanya va començar a l'octubre, després de les revelacions sobre com la plataforma va ser explotada pels russos i abans de la compareixença davant el Congrés de su principal advocat, i prossegueix.

Ha sigut precisament un 'insider' de Washington, Reginald Brown, que va ser assistent especial de l'últim president George Bush, que ha ajudat Zuckerberg a preparar-se per a la compareixença al Congrés. Segons revelava 'The New York Times' han passat el cap de setmana com els polítics abans d'un debat, assajant diferents escenaris, practicant per no donar aparença d'estar a la defensiva, anticipant-se a les potencials preguntes. Aquest dimecres acaben els assajos. Arriba l'hora de la veritat.